Duran i Lleida afirma que la independència seria un "tumor per a Europa que provocaria metàstasi"

L'exlíder d'Unió qualifica d"'injustificada, inútil i lamentable" la repressió policial l'1-O

L'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida, en una imatge d'arxiu
Ot Serra
21/11/2017
3 min

MadridL'exlíder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Josep Antoni Duran i Lleida ha assegurat aquest dimarts que la separació de Catalunya d'Espanya seria un "tumor per a Europa que provocaria metàstasi". Així s'ha expressat en un esmorzar informatiu del Fórum Europa celebrat a Madrid, en el qual ha exposat els motius pels quals no és independentista. "No ho sóc per sentiments", ha engegat Duran, que ha recordat els seus orígens de la Franja de Ponent. Seguidament, ha subratllat que per motius "racionals" tampoc és independentista i ha argumentat que avui "no és possible" que això succeeixi. "Si no et reconeix ningú, de què serveix?", s'ha preguntat l'exdiputat al Congrés, que ha assenyalat que la independència provocaria "empobriment", "trencaria la cohesió social" i provocaria que Catalunya "deixés de formar part de la UE". Ha sigut quan s'ha declarat "europeista" que ha comparat la independència amb el càncer.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Duran s'ha presentat com un "ciutadà amb una motxilla d'experiència política" i ha advertit que quan va rebre una trucada per participar en el cicle de conferències sobre Catalunya que organitza aquest espai a Barcelona va demanar fer-ho a Madrid. Així, ha aprofitat el lloc per fer una crida a la "reconciliació" entre la Generalitat i el govern espanyol per "continuar amb la convivència". Duran ha rebutjat la declaració d'independència del 27 d'octubre del Parlament i ha assegurat també que "particularment" no li "agrada" l'article 155 de la Constitució, per bé que n'ha justificat l'aplicació.

L'exlíder d'Unió ha criticat l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat durant el referèndum de l'1 d'octubre i ha qualificat de "lamentable", "inútil" i "injustificada" la repressió empleada contra els ciutadans a les portes dels col·legis electorals. A més, també ha assegurat que no comparteix la "interpretació de la llei" que ha fet la jutge Carmen Lamela per empresonar mig Govern, però ha rebutjat que els implicats, "des del punt de vista jurídic", siguin presos polítics. Sobre el flanc judicial, Duran ha retret als sobiranistes: "No es pot dir que els jutges no són independents quan et condemnen a tu" i, en canvi, "no veure que ho són quan apunten la corrupció del PP". "S'ha de tenir un criteri just", ha afirmat.

La reforma de la Constitució

En l'equilibrat càlcul de repartiment de culpes a una banda i a l'altra, Duran ha criticat "l'immobilisme" del govern de Mariano Rajoy, així com la deriva unilateral del Govern de Carles Puigdemont. L'exdirigent democratacristià ha apuntat la necessitat de "reconèixer els errors" i ha retret a la Moncloa la poca "intel·ligència política" per no haver donat una resposta satisfactòria a les demandes dels catalans. Tanmateix, Duran s'ha mostrat contrari a "pactar una votació" sobre la independència i ha remarcat que la solució passa per "votar una proposta pactada". D'aquesta manera, ha remarcat la conveniència d'una reforma constitucional que "no ha d'acontentar els independentistes" però que sí que "vagi bé a tots" per "continuar amb l'autogovern". Duran ha parlat de fomentar la "interdependència" i les "sobiranies compartides" i ha denunciat els perjudicis sobre fer boicot als productes catalans. "Ens estem perdent i ens hem de tornar a trobar", ha reblat.

Mentre això no arriba, Duran s'ha mostrat esperançat amb les eleccions del 21 de desembre i ha advertit que pot haver-hi alguna "sorpresa". Ha insistit en el caràcter excepcional dels comicis, motiu pel qual el partit que ha impulsat, Units per Avançar, es presenta a la llista del PSC i ja ha anunciat que hi donarà suport. L'exdirigent d'Unió ha confiat que aquesta crida a les urnes "aclareixi" la situació catalana.

Duran també ha opinat sobre la derrota de la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea de Medicaments i ha manifestat la seva oposició a les afirmacions que apunten a culpabilitzar les escenes de violència de l'1-O o a l'aplicació del 155, tal com han expressat alguns membres del Govern. Segons ha afirmat, és necessari deixar de dir "mentides" i s'ha limitat a dir que la "inestabilitat no ha sigut útil" perquè Barcelona sortís guanyadora.

Duran i Lleida ha realitzat aquesta conferència a l'Hotel Ritz de Madrid, on ha assistit un gran desplegament de cares rellevants de l'Estat, com la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; els exministres José Manuel García-Margallo i Elena Salgado; la presidenta del Congrés, Ana Pastor; l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos; l'expresident de Telefónica César Alierta i un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón.

stats