Duran plega com a president del comitè de govern d'Unió

BarcelonaJosep Antoni Duran i Lleida ha anunciat que plega. Després de les derrotes electorals del 27-S a Catalunya i del 20-D a les generals, el líder d'Unió Democràtica de Catalunya ha dit aquest dissabte que abandona la presidència del comitè de govern del partit, un lideratge que ha mantingut durant 30 anys. "No entendria que, a partir dels resultats d'UDC, no passés res o tot continués com abans", ha explicat després del consell nacional de la formació, assumint la responsabilitat de la pèrdua de vots.

El líder democristià ha confiat que la situació actual del partit, sense representació al Parlament ni al Congrés dels Diputats, és "reversible" i que, justament perquè confia en el futur d'UDC, ha decidit fer un pas enrere i abandona el lideratge. "Ara la ciutadania no li dóna prou suport. No defalliu", ha dit als militants en el seu discurs de comiat.

Segons Duran, les idees que abandera UDC són les que el país necessita. Ha animat els qui el succeiran a forjar "un espai catalanista, central, moderat, social, on Unió tingui un rol central i catalitzador". El líder democristià ha assegurat que mantindrà la militància al partit que ha liderat durant 30 anys.

Els últims temps, Duran ha hagut de capejar tempestes polítiques a dins i a fora de la seva formació. El partit ha passat de la cohabitació amb CDC al trencament l'any passat arran de les tensions pel procés sobiranista, que Duran rebutja. Les aspiracions independentistes també van partir UDC amb l'escissió d'una part dels dirigents (entre ells, Núria de Gispert, Antoni Castellà i Joan Rigol), que van constituir una nova força, Demòcrates de Catalunya, i van sumar-se a les files de Junts pel Sí el 27-S.

L'home de la tercera via

Duran, que un cop presa la decisió ha tancat el seu compte a Twitter i el seu bloc personal, ha estat el líder de la tercera via, l'home que volia fer de pont entre el procés sobiranista i l'establishment per trobar una sortida alternativa a la independència com, per exemple, el model confederal a Espanya. És per això que ha estat interlocutor preferit a Madrid, entre polítics, empreses de l'Íbex-35, grups mediàtics i la mateixa Casa del Rei.

El 1982 ja va ser triat president del comitè de govern, un càrrec de què només es va separar entre el 1984 i el 1987. Ha estat diputat al Congrés, al Parlament, eurodiputat –la seva agenda i vocació en la política internacional és més sòlida que el seu domini dels idiomes– i conseller de Governació en l’últim govern Pujol mentre es debatia si ell o Mas en serien el relleu.

Disgustat per la tria final, va deixar la conselleria per replegar-se al partit, que ha controlat amb un fort lideratge i que aleshores tenia problemes judicials pel seu finançament. Els que han alçat la veu contra ell n’han marxat.

La seva arribada al poder va anar precedida per uns fets que diuen molt de la seva manera d'entendre tant Unió com la ja extingida CiU. En el congrés en què va ser escollit president del comitè de govern, el líder democristià es va emmarcar en el sector més reticent a tenir un nivell de compromís alt amb CDC. Un cop escollit, Duran va fer la següent declaració d'intencions: "No es tracta de discutir percentatges o participacions a les llistes, el que cal és reforçar la presència d'Unió en la presa de decisions".

Reaccions de tot l'espectre polític

La dimissió de Duran ha generat reaccions de totes bandes. Des del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que n'ha elogiat la seva "estima" a Catalunya, fins al seu excompany de partit i ara diputat de JxSí Toni Castellà, que ha considerat que no és casualitat que el dia que marxa Duran Democràtes de Catalunya -escissió d'Unió- fundi la seva assemblea a Barcelona: "Quan es tanquen unes etapes, se n'obren d'altres", ha assegurat. En la mateixa línia s'ha expressat l'ara conseller de Cultura, Santi Vila, que ha vist en la dimissió del dirigent democratacristià la confirmació que hi ha "una etapa que es va acabant".