Duran incorpora la independència a canvi de la llibertat de vot a la consulta

L’hospitalet de LlobregatAmb un document de quatre paràgrafs, Unió ha tancat el debat sobre quina ha de ser la seva posició en la consulta sobiranista del 9-N. La fórmula que han trobat els sectors del partit es basa a incloure la independència en la doctrina oficial del partit -una fita “inèdita”, segons celebrava ahir el sector renovador- i a donar llibertat de vot als militants en la segona pregunta de la consulta, que interpel·la directament sobre la consecució d’un estat independent. Amb aquesta fórmula, aprovada per unanimitat al comitè de govern i al consell nacional reunit de manera extraordinària a l’Hospitalet de Llobregat, el partit de Josep Antoni Duran i Lleida evita la fractura després de mesos d’un fort debat intern sobre què fer el 9-N.

El text aprovat defensa que el denominador comú de la formació és la “voluntat d’avançar cap a la plena sobirania de Catalunya”. “És des d’aquesta perspectiva que Unió admet les visions que entenen que la confederació només és possible des de l’assumpció prèvia de la independència -que condueix a un sí a la segona part de la pregunta- i les que entenen que l’assoliment de la confederació és igualment possible a partir d’una resposta negativa, ja que condueix a una modificació de la Constitució espanyola per reconèixer Catalunya com a subjecte polític”, afegeix. I acaba amb un afegitó redactat a última hora pels negociadors: “Unió admet aquelles visions que en el moment present admeten la independència com a única solució”. Un esforç de totes les parts per preservar la unitat.

Converses a tres bandes

Ramon Espadaler, secretari general del partit des de fa tres setmanes, va ser l’encarregat d’explicar els termes del document al consell nacional. Duran, en canvi, no va fer cap tipus d’intervenció, segons assenyalen fonts presents a la cita. Espadaler es va encarregar d’explicar algunes interioritats de les converses que ha mantingut al llarg d’aquesta setmana amb Antoni Castellà, líder del sector independentista i renovador d’Unió. Els detalls del text es van tancar dissabte en una reunió a casa de Joan Rigol, expresident del Parlament i dirigent històric dels democristians. Els detalls es van polir abans del comitè de govern, reunit les hores prèvies al consell nacional. A la direcció hi va haver membres, com és el cas de Manuel Silva -així ho assenyalen diverses fonts del partit-, que no veuen amb bons ulls el document.

Tampoc va agradar al sector més afí a Duran -alguna cara llarga es podia registrar en el seu entorn a la sortida del consell nacional- que Espadaler baixés del faristol i encaixés la mà amb Castellà. La cúpula del partit considera que el sector renovador ha “utilitzat” el debat sobre el 9-N per plantejar una hipotètica successió al capdavant del partit en un moment en què era “bàsic” fer un esforç “per mantenir la unitat”, segons repetien aquests dies des de l’entorn del líder democristià.

Cinquanta intervencions

La reunió del consell nacional es va acostar a les tres hores de durada, i hi va haver al voltant de cinquanta intervencions. Totes van mostrar-se satisfetes pel document consensuat, fins i tot les demarcacions territorials que duien el mandat de la militància de defensar el doble sí. Un màxim de quatre intervencions van defensar el sí-no, segons diverses fonts a la reunió, i van ser majoria les que van apostar pel sí-sí en la consulta del 9-N. “Duran sabia què pensen els quadres, de manera que va renunciar fa setmanes a defensar el sí-no al consell nacional, perquè la votació no hauria prosperat”, assenyalen des de l’entorn del dirigent democristià.

Hi va haver tres discursos que van ser especialment rellevants, segons diversos dirigents consultats. El primer va ser el de Joan Rigol, que va agafar el micròfon per fer una defensa explícita del doble sí. “Jo havia cregut que la confederació era possible, però m’han enganyat”, va indicar davant del consell nacional en referència a l’actitud hostil de l’Estat envers les demandes catalanes. El segon el va protagonitzar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que va apuntar que “sempre” havia apostat pel sí-no, però que les circumstàncies actuals l’estaven movent cap al doble sí.

Especialment simbòlica va ser la intervenció de Rosa Maria Carrasco, filla de Manuel Carrasco i Formiguera, figura històrica del partit assassinada pels franquistes durant la Guerra Civil. “Va apostar explícitament per la independència i va celebrar que el document aprovat la inclogués, i va rebre un bon aplaudiment”, assenyalen fonts presents a la trobada. La gran majoria de dirigents que sortien del consell nacional destacaven el “bon to” del debat i treien pit per la “pluralitat” de punts de vista que s’havien pogut exposar. N’hi havia que feien servir la ironia per referir-se al debat intern: “Una situació com aquesta en un partit com ERC hauria acabat fatal”, sostenia un conseller nacional. Finalment es va imposar la “racionalitat” que Duran va demanar fa dues setmanes en l’anterior trobada dels quadres per mirar d’evitar la fractura democristiana.

Fonts de la direcció posaven de manifest l’estratègia que havia fet servir l’entorn de Duran, amb Espadaler al capdavant, per mirar de trobar un denominador comú. “Anys abans, tot hauria acabat amb una imposició. Ara s’ha optat per la seducció”, assenyalen aquestes veus. Amb una militància més aviat decantada cap al doble sí, que ha participat activament en la Via Catalana i en la V de la passada Diada, a Duran li hauria costat moure el partit cap a una posició diferent de la que es va adoptar ahir per unanimitat.

Horitzó de futur

Una de les conseqüències d’atorgar la llibertat de vot és que Unió no farà campanya al costat de CDC -instal·lada en el doble sí- per primer cop des del 1978. “Sí que hi serem per demanar poder votar”, va indicar Espadaler en roda de premsa.

Què passarà si no hi ha consulta? “Incloure la independència al document és un pas per dur el partit al bloc del sí, però no és suficient”, sosté un dirigent. Mentrestant, Duran ja prepara la seva plataforma Catalunya al Centre. Pensant en la possibilitat d’unes plebiscitàries.

Polèmica per l’adhesió dels òrgans territorials a la campanya unitària

La frase final del document aprovat al consell nacional d’Unió assenyala: “Unió admet aquelles visions que en el moment present entenen la independència com a única solució política”. Segons el sector sobiranista del partit, aquesta frase indica que les assemblees territorials tenen “cobertura política” per adherir-se a la campanya unitària per la independència que promouen l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural sota el lema Ara és l’hora. Aquesta possibilitat, però, va ser taxativament negada pel secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, en la roda de premsa posterior al consell nacional. “El partit no se sumarà a la campanya unitària”, va assenyalar Espadaler, que va indicar que qualsevol participació en la iniciativa serà “a títol individual”. Fonts del partit apunten que hi havia cinc delegacions comarcals que acudien al consell nacional amb el mandat de defensar el doble sí, però que la proposta de la direcció els havia convençut de defensar la llibertat de vot. La majoria de quadres democristians al territori es van implicar en la Via Catalana del 2013 i van participar en la organització de la V massiva a Barcelona fa gairebé un mes.

Els protagonistes d’un acord que salva la unitat

Josep A. Duran i Lleida

El líder d’Unió fa setmanes que manté un perfil baix als mitjans. Ha delegat en Espadaler la negociació per arribar a un acord però l’ha seguit de prop. Ahir no va intervenir en el consell nacional.

Ramon Espadaler

El nou secretari general ha dut les regnes de la negociació. Companys seus de partit apunten que s’ha agafat el repte com una via per “marcar perfil” dins la formació i legitimar-se en el càrrec.

Antoni Castellà

Líder del sector renovador d’Unió, ha travat amb Espadaler un acord que inclou la independència i defensa la llibertat de vot. Satisfet perquè el sí-no ha quedat descartat com a opció oficial del partit.