CiU s'abstindrà en la votació de la llei de successió al Congrés

BarcelonaCiU s'abstindrà en la votació al Congrés dels Diputats sobre la successió del rei. Així es desprèn de la reunió que la cúpula de CDC ha mantingut aquest matí, on s'ha acordat una abstenció "en clau de 9-N", i dels tuits que ha fet també aquest matí "a títol personal" el cap de files de la federació a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida. Abans d'anunciar oficialment el posicionament que adoptarà el grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, Artur Mas i Duran es reuniran aquest dijous per certificar formalment el sentit del vot, ja decantat cap a l'abstenció.

La decisió arriba després de dos dies de debat intern. A CiU hi havia partidaris del sí i del no –així va quedar demostrat a l'executiva que CDC va celebrar aquest dilluns, segons avança avui l'ARA–, però finalment l'opció serà l'abstenció. La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de Convergència, ha defensat obertament el vot negatiu en els òrgans de direcció en considerar "anacrònica" la monarquia.

Aquesta abstenció té molt a veure amb la "desconnexió" de la societat catalana envers les institucions espanyoles que va detectar el president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu discurs pronunciat just després que el rei abdiqués. Mas també va fer constar que "canviarà el rei", però que el procés sobiranista "seguirà endavant".

Duran ha dit a Twitter: "Llegida la premsa d'avui, tinc el vot claríssim: abstenció". Després ha afegit en un altre tuit: "Decidirem el vot a CiU. N'he de parlar amb president Mas, però ja he dit que defensaré l'abstenció".

Aquest dimarts Duran va descartar des de Roma el vot en contra de la llei de successió i va deixar la porta oberta al vot a favor o a l'abstenció. "No té sentit votar en contra perquè en definitiva és només l'aplicació", va dir. "Una altra cosa és si haguéssim de votar el nom del cap de l'estat", va afegir el líder d'Unió.

La llei de successió té assegurada una gran majoria al Congrés, sempre que no hi hagi moviments a les files socialistes que esquerdin la disciplina imposada per Alfredo Pérez Rubalcaba. Gairebé nou de cada deu diputats a la cambra baixa avalaran la norma l’11 de juny. Es tracta dels 184 del PP, els 110 del PSOE, els cinc d’UPyD i els dos de la UPN, a més del diputat del Fòrum Astúries i un dels dos diputats de Coalició Canària. Tots plegats sumen 303 diputats, el 86,6% dels 350 escons de la cambra.

L’oposició a la successió exprés quedarà reduïda als diputats del grup d’Esquerra Plural (IU-ICV) i el grup mixt, on conviuen sobiranistes catalans, bascos, navarresos i gallecs, a més de valencians i canaris. Així, hi votaran en contra els 11 diputats d’IU-ICV, els 7 d’Amaiur, els 3 d’ERC, els 2 del BNG, la diputada de Geroa Bai, el diputat de Compromís i el de Nova Canàries. Tot plegat, el 7,4% de la cambra.