Duran manté el pols amb CDC i es blinda de portaveu a Madrid
Evita el xoc amb Mas però s’obre a competir en unes plebiscitàries
BarcelonaLa crisi entre CDC i Unió arran de l’adéu de Josep Antoni Duran i Lleida a la secretaria general de CiU es manté oberta. I més després que ahir Duran, en les primeres declaracions després de la informació d’ El Periódico de diumenge sobre el seu pas enrere, es mantingués ferm en la voluntat de seguir com a portaveu de la federació a Madrid. “Aquests dies molta gent m’ha enterrat políticament, i no és el cas. Continuo al capdavant d’Unió i continuaré, sens dubte, com a portaveu de CiU al Congrés de Diputats”, va assenyalar el líder democristià en sortir de la reunió que la cúpula del partit va mantenir des de les nou del matí a la seu d’Unió. El missatge, com en la majoria d’intervencions de Duran, amaga interpretacions dirigides a diversos actors del debat intern que hi ha obert ara a CiU.
L’èmfasi que va posar a garantir que seguirà com a portaveu a Madrid era una manera de polemitzar amb Josep Rull, secretari d’organització de CDC, que diumenge mateix ja va advertir que potser no era convenient que qui deixés la secretaria general de CiU -com Duran planeja fer després de la coronació de Felip, el 19 de juny- seguís representant la federació a Madrid. El líder d’Unió també es va esforçar a deixar clar que ell, a Convergència, només atén el que expressi el seu president, Artur Mas. “CDC no ha dit res, en tot cas ho ha dit alguna persona”, va indicar el dirigent democristià. Unes paraules que, segons fonts de la cúpula de Convergència, van causar un “profund malestar” al partit. El secretariat permanent de CDC es reunirà demà, segons ha pogut saber l’ARA, per analitzar la situació i “debatre de tot”. També, esclar, de si Duran ha de seguir com a cap de files de la federació al Congrés de Diputats.
Pas enrere, pas endavant
A la tarda, a Madrid, el líder d’Unió va voler situar la seva sortida com a secretari general de CiU en el marc de la falta de diàleg per part de l’Estat a l’hora d’afrontar l’afer català. “Em sento orfe de diàleg”, va argumentar Duran. De fet, va voler allunyar el procés sobiranista de la seva decisió -un fet que va moderar els ànims dins de CDC, caldejats des de diumenge-, per bé que segons fonts nacionalistes consultades es deixa clar que, si plega de secretari general, és per tenir “menys cotilles” a l’hora d’afrontar el procés.
Tot i atribuir a l’escàs interès de Madrid en terceres vies el detonant de la seva decisió, Duran manté la porta oberta a ser candidat a la Generalitat en unes plebiscitàries. Això es plantejaria en un escenari de trencament entre CDC i Unió per la defensa de la declaració unilateral d’independència, en la qual el dirigent democristià no creu. De fet, considera que tindria conseqüències “nefastes” per a Catalunya, segons ha defensat més d’una vegada.
La incomoditat de Duran no es resumeix únicament en la declaració unilateral o en unes plebiscitàries, sinó que ateny el procés en general. En declaracions citades pel diari Le Monde, un dels més prestigiosos del món, el líder d’Unió admet que pensa a cedir pas a algú que se senti “més còmode” amb el procés. Aquest algú, segons totes les veus consultades, és Ramon Espadaler, president del consell nacional d’Unió i conseller d’Interior.
Una de les derivades de la maniobra de Duran és com l’encaixa Mas. El president evita qualsevol polèmica amb el seu soci -amb qui va mantenir una conversa a finals de la setmana passada arran d’unes declaracions de Francesc Homs sobre el relleu monàrquic que van enervar el líder d’Unió- i ahir Mas es va limitar a remarcar que Duran ja havia fet totes les declaracions que havia de fer. Convergència, de portes enfora, tampoc va piular. Diumenge Rull -de manera coordinada amb els seus companys de cúpula- ja va enviar el missatge corresponent i demà, després de la permanent, es fixarà la posició del partit.
El comitè de govern d’Unió, l’òrgan executiu del partit, abordarà la situació divendres i el consell nacional de dissabte servirà per saber què pensen els quadres del partit de la renúncia de Duran a la secretaria general. Serà la primera vegada que aquests dos organismes coneixeran de primera mà què pensa Duran sobre el seu futur. Un futur que el líder d’Unió traçarà juntament amb Mas i que no serà, ni de bon tros, un adéu definitiu. En més d’una ocasió, el cap de files de CiU a Madrid ha admès que té el “deure” de seguir fent política.