Política28/11/2014

Duran prepara l'endemà de la política i es dóna d'alta al Col·legi d'Advocats de Barcelona

El líder d'Unió va fer efectiva la incorporació com a exercent dimarts, el dia que Mas feia la conferència sobre el seu full de ruta

Ferran Casas
i Ferran Casas

BarcelonaAquest dimarts Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió, no va poder assistir a la conferència en què el president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar el seu full de ruta per fer possible la independència en els propers 18 mesos. Era a Madrid, al ple del Congrés dels Diputats, i això li impedia qualsevol altra activitat aquell dia. Però el mateix dimarts feia un pas important en la seva vida. El Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), segons consta al mateix col·legi professional i ha pogut confirmar l'ARA, en formalitzava l'alta com a exercent després que ell ho hagués sol·licitat personalment. Es pot interpretar, doncs, que donat-se d'alta per poder exercir de nou la professió –i pagant la matrícula i la quota mensual– el democristià pot, ara sí, estar preparant el seu retorn a l'activitat privada.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En declaracions a 'La Vanguardia', el líder d'Unió ha afirmat però que no vol deixar res i que tampoc preveu compatibilitzar una eventual activitat de l'advocacia amb la política encara que això seria possible prèvia petició a la comissió de l'estatut del diputat del Congrés. Segons ell, l'alta a l'ICAB es deu a una qüestió simplement administrativa, ja que fins ara estava col·legiat a Lleida i no vivia a la demarcació, fet que l'obligava a canviar perquè "se li exigia que tingués domicili". El degà del Col·legi d'Advocats de Lleida, Simeó Miquel, aclareix, però, que "és segur que ningú l'ha convidat a deixar Lleida i a col·legiar-se a Barcelona, de fet tenim molts col·legiats, sobre tots els no exercents, que viuen fora i per ells tenim un estatus específic fins i tot". L'ARA ha pogut comprovar que Duran ha canviat d'estatus fa uns dies per una decisió que no és purament "administrativa": feia anys que estava com a "no exercent" a Lleida i ara, per voluntat pròpia, ha estar col·legiat com a "exercent" a Barcelona.

Cargando
No hay anuncios

En els darrers anys el líder d'Unió s'ha distanciat del full de ruta sobiranista de Mas i fins i tot ha especulat amb la possibilitat de deixar la política activa, tot i que professions com ara la docència, segons ha dit en alguna ocasió, no li donarien per viure i per això les ha descartat. Duran, que el 9-N va votar 'sí-no' en el procés participatiu sobre la independència, no vol secundar l'aposta independentista, tot i que ha acollit amb prudència la proposta de Mas. En els darrers mesos ha intentat també bastir un espai de centre, que primer havia de passar per la plataforma Catalunya al Centre, però que no va trobar prou suports en la societat civil i que al final ha mutat en la plataforma Construïm.

A la fitxa del Col·legi d'Advocats, on consta com a exercent amb la matrícula 42.182, el seu 'despatx' s'ubica al carrer Roger de Llúria, 119, al pis segon segona, que és on treballa la seva esposa. Hi consten números de telèfon i també una adreça de correu electrònic, la que té com a president d'Unió. Afirma estar especialitzat en dret administratiu, civil, comunitari i internacional i constitucional.

Cargando
No hay anuncios

Duran, que està casat amb l'advocada Marta Colls i va néixer a Alcampell el 1952, va estudiar la carrera de dret a Lleida, va treballar al jutjat i va portar la comptabilitat d'una casa de cotxes de segona mà. Temps després va ser professor de dret civil. La seva meteòrica carrera institucional va arrencar el 1979, en ser nomenat tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Lleida. Ja el 1980 es va situar com a director general d'Afers Interdepartamentals del primer govern de la Generalitat restaurada i va abandonar l'activitat privada. El 1982 va situar-se al capdavant d'Unió, una posició que va tornar a revalidar fa només dos anys. Si vol, Duran pot posar fi al llarg parèntesi a la política.