Duran denuncia que Catalunya ha estat exclosa de la història d'Espanya
Demana al nou rei que mogui fitxa perquè els catalans pugui expressar les seves aspiracions en una consulta
BarcelonaEl portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha argumentat que el seu grup s'abstindrà en la votació de la llei de successió a la corona perquè partits com el PP i el PSOE "porten temps excloent Catalunya de la història d'Espanya" malgrat que sí va estar present en el consens constitucional del 1978. Així doncs, ha presentat l'abstenció més aviat com un càstig al bipartidisme. Ha matisat que no es tracta d'un vot adreçat concretament a la monarquia "ni molt menys" a la persona del rei Joan Carles, però ha subratllat que es tracta del cap d'un estat que està sent qüestionat pels catalans. Amb tot, no s'ha estat de demanar al nou rei que faci possible la consulta sobre el futur de Catalunya.
"Espero que exerceixi des del primer dia l'impuls necessari per la regeneració democràtica i perquè Catalunya pugui expressar-se"
Malgrat fer un "balanç positiu" del regnat de Joan Carles tot i els seus "clarobscurs", Duran ha afirmat que la figura del cap de l'estat no ha estat "neutral" amb Catalunya i ha recordat que el repte del nou rei serà "guanyar-se de nou" la confiança dels catalans. En aquest sentit, ha demanat a Felip VI que "arbitri i moderi". "Espero que exerceixi des del primer dia l'impuls necessari per la regeneració democràtica i perquè Catalunya pugui expressar-se", li ha demanat. No s'ha estat, però, de recordar que ell és el dirigent de CiU que més hores ha parlat amb el futur rei, de qui ha dit que és una persona "preparada i competent per afrontar una necessària renovació a tots els nivells".
Per justificar una abstenció que ha estat polèmica dins de la seva federació, Duran ha recordat que CiU va ser exclosa de la reunió de febrer en la qual el rei Joan Carles va comunicar al PP i el PSOE que abdicaria i que tampoc se la va tenir en compte en la reforma exprés de la Constitució del 2011. "No només es limiten a ignorar-nos, sinó que ens diuen que fem política petita", ha lamentat Duran, tot afegint que política petita és, segons ell, portar al Tribunal Constitucional un Estatut que va ser referendat pels catalans o dir que Endesa "abans alemanya que catalana".
