La durada de la legislatura, en mans del TC?

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) haurà de fixar data per debatre en el ple, quan acabi el període d’al·legacions, els recursos d'empara de Vox i el PP contra les fórmules de jurament utilitzades per diputats i senadors que el 3 de desembre del 2019 van prendre possessió del seu escó en aquesta legislatura, que caduca a finals del 2023. Fórmules com per exemple “Contra el feixisme, el franquisme i el racisme, per la llibertat dels presos polítics i per la República Catalana” o "Sí, prometo, per la llibertat del poble de Catalunya i el mandat de l'1 d'Octubre". Van ser 29 els diputats que van optar per una promesa del càrrec que els recursos presentats qüestionen. Una concessió de l'empara portaria a repetir els juraments o a la pèrdua dels escons, cosa que afectaria el nomenament de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol i la majoria parlamentària sobre la qual se sosté. El període d'al·legacions, segons fonts judicials consultades per l'ARA, podria acabar la primera setmana d'octubre.

En les setmanes vinents l'atenció, com és habitual en l'inici de curs polític, estarà centrada en els pressupostos generals de l'Estat i la majoria que el govern espera reunir per aprovar-los. I encara que el context és molt diferent, ja es comencen a mirar amb lupa els moviments d'un dels suports amb què espera comptar i que va fallar el 2019. El 5 de febrer d'aquell any, precisament, una esmena a la totalitat dels pressupostos va fer que Sánchez convoqués eleccions generals. Aquest cop res fa vaticinar que s'hagi de repetir un escenari similar, però l'amenaça per a la continuïtat de la legislatura en els anys 2022 i 2023 ve d'una institució desbocada: el Tribunal Constitucional. La deriva en què ha entrat la majoria conservadora, declarant la inconstitucionalitat del confinament del juliol passat i amb la setmana negra del ple del 14 al 16 de setembre -amb el canvi de criteri del ponent Antonio Narváez sobre el recurs de Vox contra la mesa del Congrés per la suspensió de terminis arran del coronavirus-, indica, segons fonts judicials, que el recurs contra els juraments difícilment serà desaprofitat pel sector conservador per donar un cop decisiu al govern espanyol.

En dansa hi ha els juraments de l'anterior legislatura i, sobretot, els de l'actual, que van pronunciar 29 diputats d'ERC, Junts, la CUP, Bildu i Unides Podem. Els recursos d'empara de Vox i el PP no descriuen -exigència bàsica- en què va resultar lesionat l'exercici del dret dels seus parlamentaris. Posen l'accent en què s'han pogut lesionar els drets a la participació dels ciutadans en els assumptes públics a través dels seus representants (article 23.1 de la Constitució) i a romandre en l'exercici del seu càrrec representatiu en condicions d'igualtat (article 23.2).

Els drets vulnerats

Tot i que corresponia a la sala primera del TC abordar els recursos del PP i de Ciutadans contra els juraments de la legislatura passada, tres magistrats del sector conservador -Andrés Ollero, Santiago Martínez Vares i Alfredo Montoya- van sol·licitar al president, Juan José González Rivas, que l'assumpte es portés al ple. Per aconseguir-ho es requereix la petició de tres magistrats. El 9 de setembre del 2020, el ple va abordar l'admissió a tràmit dels recursos i es va produir una divisió. La majoria conservadora va guanyar la votació per admetre a tràmit els recursos per 8 a 4. Els magistrats que hi van votar en contra sostenien que els recursos d'empara no assenyalaven quins eren els drets vulnerats i esmentaven com a afectats els drets fonamentals d'altres diputats. Van qualificar l'operació de "recursos de contraempara".

El 21 d'abril passat, un ple del TC va admetre a tràmit per unanimitat -ja que els dissidents havien perdut la batalla el setembre del 2020 amb els de l'anterior legislatura- els recursos d'empara de Vox i del PP contra els juraments o promeses d'acatament de la Constitució de l'actual legislatura. No està clar si els recursos de l'anterior legislatura i de la vigent es tractaran en un mateix ple. De moment, no s'ha sol·licitat fer-ne una acumulació, però podria fer-se de facto.