El cas Duque afegeix ombra a l’exemplaritat del govern Sánchez
La societat patrimonial del ministre i el cas Delgado posen en dubte les promeses de la Moncloa
MadridEl degoteig no s’atura. A principis de setmana era la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i aquest dijous el titular de Ciència, Innovació i Universitat, Pedro Duque. Al president espanyol, Pedro Sánchez, se li multipliquen els fronts a l’altre costat de l’Atlàntic, d’on no tornarà fins previsiblement diumenge de la gira nord-americana. El digital OK Diario va publicar que l’exastronauta té tant un xalet a Xàbia com una casa a Madrid a nom d’una societat patrimonial que, segons el rotatiu, li permet estalviar-se fins a quatre impostos. Duque va assegurar que no dimitiria perquè no hi havia cap “irregularitat” ni “il·legalitat” en la societat, i que no s’havia estalviat mai cap impost. És més, va assenyalar que van optar per aquesta opció d’acord amb la “propaganda que en feia el govern” per a gent que vivia llavors a l’estranger, perquè era el “moment del boom del totxo”.
En paral·lel, el digital Moncloa.com -que seria un instrument al servei de José Manuel Villarejo, segons va publicar la SER- va difondre un nou àudio del dinar en una marisqueria amb la ministra Delgado en què Villarejo confessava amb orgull haver muntat una xarxa de prostitutes per espiar polítics. La ministra no hauria denunciat aquella confessió. A diferència de dimarts i dimecres, en què va donar la cara en tot moment i va rebre el suport del govern espanyol, la titular de Justícia va optar aquest dijous per guardar silenci i passar a un segon pla al darrere de Duque. Va cancel·lar els seus actes a l’agenda, no va fer cap declaració pública i el seu equip es va limitar a recordar que donaria totes les explicacions pertinents el 10 d’octubre al Congrés.
Què és immoral?
La situació del ministre de Ciència suposa un cop a la credibilitat de Sánchez. El febrer del 2015, en plena crisi a Podem per la societat pantalla creada pel llavors número tres del partit, Juan Carlos Monedero -que va acabar dimitint-, el líder socialista va assegurar que en el cas que algú al seu equip eludís impostos el faria fora. “És immoral tenir al número tres de la teva organització algú que ha creat una societat interposada per tributar la meitat del que li correspondria. Aquesta persona l’endemà seria fora de la meva executiva”, va deixar anar en una entrevista a Telecinco.
Per això, just arribar a la Moncloa, a Sánchez no li va tremolar el pols a l’hora de fer caure el seu primer ministre, Màxim Huerta. L’extitular de Cultura va defraudar a Hisenda 218.322 euros a través d’una societat per cobrar, justament, d’un programa de Telecinco. Huerta va assegurar que era víctima d’una “cacera”, però va deixar pas per mantenir intacta l’“exemplaritat” del nou govern. El mateix li va passar a Carmen Montón fa només dues setmanes. En plena crisi pel presumpte plagi de la tesi de Sánchez i després d’haver carregat contra el líder del PP, Pablo Casado, pel cas del màster, el president espanyol es va veure obligat a fer-la dimitir.
Però aquesta setmana ha canviat el guió. I a la Moncloa asseguren que són víctimes d’una “cacera” política i mediàtica perquè el govern caigui i es convoquin eleccions anticipades. En una entrevista amb Reuters des de Nova York, Sánchez va evitar parlar dijous de la crisi de govern, però sí que va llançar una dura crítica a les fake news. “La premsa ha de fer una reflexió sobre les fake news perquè contaminen el debat públic. No s’ha de jugar el joc que aquestes fake news estan intentant implementar. Ara bé, respecto la llibertat de premsa”, va puntualitzar.
Els béns dels alts càrrecs
Sánchez va passar al contraatac dimecres en el cas de Delgado i va assegurar que havia arribat a la Moncloa per “netejar” la corrupció i estar lliure d’“hipoteques”. El govern espanyol ja té la manera de respondre a les crítiques. Avui el consell de ministres aprovarà un reial decret que habilitarà la publicació al BOE, dissabte mateix, dels béns de tots els alts càrrecs del PP i del PSOE des del 2014, segons va avançar la SER. Es tracta d’aproximadament 1.500 declaracions de béns que s’han fet arribar al ministeri de Política Territorial i Funció Pública. De fet, Sánchez incomplia fins ara en transparència perquè no havia fet públiques aquestes dades -Mariano Rajoy sempre s’hi havia resistit, tot i tractar-se d’una provisió legal des del 2014-. Igual que va fer amb la promesa de reformar la Constitució per suprimir els indults en plena crisi de la tesi, la Moncloa reacciona a una altra setmana negra amb un nou anunci que compromet el PP.
És legal o no, la societat de Pedro Duque?
Els fiscalistes reconeixen que la creació d’una societat patrimonial és legal i habitual en casos de persones que viuen a l’estranger. Però apunten a dos grans dubtes sobre la declaració del ministre. La primera és si es va llogar la seva pròpia casa a la societat per viure-hi. Pedro Duque, en roda de premsa, va afirmar que sí. La llei estableix, amb tot, que cal que el lloguer es faci a preu de mercat en aquests casos i no per una quantitat simbòlica, cosa que no va aclarir l’exastronauta. Ara bé, els comptes de la seva societat reflecteixen 0 euros en la facturació del 2015 al 2017, i només el 2013 i 2014 es van ingressar diners fruit d’un lloguer del xalet de Xàbia. L’altre dubte és si va facturar a la societat despeses personals, com sí que va fer l’exministre Màxim Huerta. Duque ho va negar ahir fins a tres cops.