DUI o eleccions: els dos escenaris davant la suspensió de l’autonomia

BarcelonaMANUEL DELGADO

“Més tard o més d’hora Europa haurà de reconèixer l’evidència”

S’ha de declarar la independència. No queda cap alternativa que no sigui reclamar al govern català que compleixi el compromís parlamentari que va adquirir amb el referèndum. Després vindran els atacs de ràbia i d’odi per part de l’Estat. De moment tenim a sobre un misteri doble: no sabem com s’aplicarà el 155 ni tampoc com s’aplicarà una decisió unilateral d’independència. Per ara no ha passat res més que cartes i contracartes i algunes empreses que han marxat de Catalunya. La resta és purament abstracte, no es tradueix en res palpable. En termes internacionals és obvi que la batalla de la imatge l’ha guanyat la independència, perquè és una causa molt més democràtica. Però el que diguin ara els governs és irrellevant. Més tard o més d’hora Europa haurà de reconèixer l’evidència: que una gran part de la societat catalana es vol independitzar. La vocació del moviment independentista és europeista. De fet, si som europeus, quin és el principi lògic que ens fa dependre de Madrid i no d’Europa?

SOLEDAD GALLEGO

“La millor sortida és que Puigdemont convoqui eleccions, i després generals”

L’aplicació que es demana del 155 és severa. Jo crec que és així perquè volen tancar els forats por on creuen que els podria tornar a sortir el problema. Han demanat unes mesures al Senat que són molt discutibles des del punt de vista de la interpretació de la Constitució. Hi ha experts que consideren que estan justificades i d’altres que creuen que hi ha altres articles de la Constitució que no haurien de veure’s afectats per l’aplicació del 155. L’aplicació d’aquest article amb l’extensió que es vol fer és molt intensa. És discutible, fins i tot, si el president [del govern espanyol] pot convocar eleccions. Per a la sortida de la crisi el que és millor són unes eleccions; de fet, no crec que hi hagi cap altra sortida possible. El més adequat és que les convoqués el mateix president de la Generalitat per no permetre el deteriorament de la institució, abans que el Senat aprovi l’aplicació del 155. Seria una sortida democràtica, eficaç i que permetria salvar la institució, deixar la Generalitat per sobre de la discussió política. I, fins i tot, per al conjunt d’Espanya, seria bo que la sortida d’aquesta crisi acabés també amb unes eleccions generals anticipades, que permetrien saber si el president del govern espanyol ha gestionat bé aquesta crisi, i quina és la seva responsabilitat. Estaria molt bé. Tothom sabria quina força i quin suport té.

ISMAEL PEÑA

“Unes eleccions obririen la possibilitat d’una majoria incontestable”

L’aplicació del 155 és molt potent, molt forçada. No és per a unes tasques específiques, sinó que el govern espanyol pren el control de les institucions. Però el que ens arribava els últims dies encara era més dur: estat de setge o d’alerta. Hi podia haver tres escenaris: el de màxims, que havia estat sobre la taula, un de mínims, que seria una aplicació molt ajustada del 155, o el que ha demanat el govern espanyol, que és un entremig. Però dir que no es toca l’autogovern em sembla un insult. Crec, però, que no soluciona res. L’única solució passa per un referèndum acordat, que és l’única solució estructural. Ara tenim una intervenció que va molt per sobre de la llei, mentre que la solució no passava per intervenir sinó per negociar; el que tenim és desastrós. Això empeny el Govern a dues decisions possibles: fer la DUI, que faria augmentar molt la tensió, o avançar-se per convocar eleccions abans que el Senat aprovi el 155. Això obriria l’opció a un programa sobiranista amb un full de ruta molt més fort que el 27-S, i obtenir una majoria molt més clara i incontestable. No hi ha gaires més opcions. Si el resultat fos molt clar serien plebiscitàries de veritat. Però no seria improbable que l’Estat impugnés candidatures, i llavors tornaríem on som ara. Evidentment hi ha una tercera opció: acceptar que l’Estat ha guanyat i tornar a casa. Això tindria molts problemes: la mort política d’alguns partits, més mobilització al carrer. Però la rendició total la veig molt improbable.

JOAN MANUEL TRESSERRAS

“El govern espanyol està aplicant un cop d’estat progressiu que creix amb el temps”

Ara mateix hi ha moltes incerteses, però fa la sensació que el govern català té un pla i informació que la resta no tenim. Veig tres possibles escenaris. El primer consisteix a prendre una decisió abans de la reunió del Senat i aixecar la suspensió de la declaració d’independència o proclamar la República (escollir la fórmula que els equips jurídics considerin pertinent). El segon escenari es basaria en deixar al govern espanyol que intervingui la Generalitat i aprofitar així que l’article 155 ha estat mal rebut en l’àmbit internacional. A la resta del món Catalunya es veu com la part dialogant del conflicte, però també com la part feble. És una opció poc aconsellable, perquè poden empresonar el Govern. La tercera alternativa seria jugar una partida simultània: mentre l’Estat va preparant l’aplicació del 155, que el govern català vagi preparant també la declaració d’independència. El govern espanyol ha ensenyat la seva jugada. Ha demostrat que són capaços de fer-se la llei a mida i saltar-se-la. Estan aplicant un cop d’estat progressiu que va creixent amb el temps. Utilitzen les apel·lacions a la legalitat com un escut per protegir els seus abusos de poder. La comunitat internacional està consternada davant l’actuació del govern espanyol. Ara la clau és administrar bé els temps i els suports i aconseguir la màxima cohesió del bloc sobiranista amb el suport dels comuns.

MONTSERRAT GUIBERNAU

“La convocatòria d’eleccions ja no és una solució acceptable per a la majoria”

Al meu parer el govern català hauria de promoure la calma per fer baixar la pressió, si és possible. En aquests moments tot depèn del que digui el ple del Parlament i del que decideixi el president Carles Puigdemont. Per altra banda, la situació de les pròximes setmanes també dependrà de la resposta del Senat. Cal esperar també la resposta internacional a un problema que a hores d’ara ja no es jurídic sinó polític. Sense anar més lluny, ahir el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, va tenir moltes dificultats per justificar les accions del govern de l’Estat en una entrevista que li van fer a la BBC. La convocatòria d’eleccions per part de Carles Puigdemont seria l’opció menys traumàtica, però la intransigència i la prepotència del govern de l’Estat ho han fet impossible. En aquest moment la convocatòria d’eleccions anticipades ja no és una solució acceptable per a la majoria. Només la pressió internacional i també una decidida mediació podrien forçar el govern de l’Estat a acceptar unes possibles eleccions i a retirar l’aplicació de l’article 155. Crec que arribat aquest moment el Parlament hauria de votar la declaració d’independència, perquè seria l’única forma de donar més força legítima al govern de la Generalitat. El suport internacional i la mediació internacional són en aquests moments l’única possibilitat que té Catalunya d’evitar que les seves institucions siguin intervingudes pels poders -en aquest cas antidemocràtics- del govern de l’Estat. Ara és imprescindible que Europa escolti les nostres reivindicacions.

PABLO SIMÓN

“Tothom sap que això acabarà amb eleccions”

La Generalitat ha de decidir si vol minimitzar els costos ara o en un futur. Tothom sap que això acabarà amb eleccions. El govern català té dos escenaris al davant. D’una banda, pot optar per acumular forces contra l’aplicació del 155 al ple i incorporar els comuns per després declarar la independència i convocar eleccions constituents. Amb aquesta opció el govern català donaria un pas endavant i es decantaria per uns comicis dins la Loreg que, probablement, es farien a mitjans de desembre. També aconseguiria frenar l’aplicació del 155, perquè el PSOE pressionaria el PP per aturar-lo i, en aquest escenari, tirar-lo endavant no tindria sentit: seria enviar un míssil contra un objectiu que no existeix. La segona opció de la Generalitat és declarar la independència al ple i deixar que el govern espanyol apliqui el 155 sabent les implicacions enormes que tindrà per a Catalunya, Espanya i internacionalment. Poden esperar que l’Estat cometi alguna errada administrativa i que convoqui eleccions, però llavors dependran directament dels tempos que imposi Rajoy. Amb l’autogovern anul·lat, qualsevol fita serà un guany net per al govern català.

ESTHER VIVAS

“Si volem que se’ns reconegui com a República, primer cal proclamar-la”

El pròxim pas del govern català ha de ser proclamar la República Catalana. Cal obrir un procés constituent per mantenir unit el front independentista i democràtic que s’ha mobilitzat des de l’1-O. Aquest és un marc polític ampli que va més enllà de les bases independentistes de sempre i també inclou Podem, la base social dels comuns, activistes llibertaris... I dona una perspectiva per enfrontar-nos a l’aplicació del 155 no només antirrepressiva sinó també des del punt de vista polític i estratègic. Quan va proclamar el referèndum el Govern es va comprometre a fer efectiu el resultat. Per això si volem que se’ns reconegui com a República, primer cal que es proclami com a tal. Això no vol dir fer-la efectiva el dia següent; implicarà una sèrie de mesures que caldrà veure si es poden portar a terme. Ara més que mai la dialèctica entre les institucions i el carrer és fonamental. També és clau una mobilització sostinguda en el temps per fer front a la repressió de l’Estat.

JULIÀ DE JODAR

“El govern català ha de crear un nou escenari internacional”

El govern català ha de ser fidel a l’esperit de l’1-O, concentrar forces internes i crear un nou escenari internacional. No ha de convocar eleccions de cap manera: és una estratègia de llarg recorregut, elaborada des dels temps de la majoria absoluta del PP per la FAES i aplicada sistemàticament des del 2010. Ha de declarar la independència per materialitzar en termes de poder tota l’energia popular acumulada en 10 llargs anys a través de la imaginació, la constància, el coratge i la capacitat organitzativa. És com haver fet una República en marxa que ara demana la seva cristal·lització. El suport internacional, o la realpolitik, només actua en termes de força real, és a dir, d’eficiència pel que fa a la consecució i conservació del poder per part dels contendents: el que ens cal saber a nosaltres és quant de temps podrem resistir per fer que l’escenari canviï i obliguem els Estats europeus a imposar mediadors a l’Estat espanyol.