Les dues opcions estudiades i descartades per JxSí i la CUP: assemblea de càrrecs electes o primàries a posteriori

BarcelonaNi CDC volia renunciar a Artur Mas com a candidat a seguir presidint la Generalitat –ho va tornar a deixar clar dijous al .Cat–, ni la CUP pretenia aixecar el veto que van ratificar les seves territorials i organitzacions vinculades. Malgrat tot, les reunions que han protagonitzat els representants de la coalició sobiranista de Junts pel Sí i de la formació de l'esquerra anticapitalista, amb la mediació de les entitats ANC, Òmnium i AMI, ha servit per explorar dues opcions d'acord plantejades per aquestes organitzacions de la societat civil. El president de l'ANC, Jordi Sánchez, les ha detallat un cop ha finalitzat la segona trobada.

Llegeix aquí la crònica sobre aquesta segona cimera 'in extremis'Per una banda, les formacions sobiranistes haurien estudiat traslladar la decisió als electes independentistes en forma d'una Assemblea de càrrecs electes –prevista en el full de ruta–, com ha avançat l'ARA. Així, les entitats haurien promogut la celebració d'una assemblea de regidors, alcaldes, diputats al Parlament, diputats al Congrés i senadors de CiU, ERC i la CUP per tal que, de manera conjunta, decidissin –presumiblement dissabte– quin és el candidat que caldria investir diumenge. Malgrat tot, els diputats de l'esquerra anticapitalista no haurien acceptat aquesta opció, ja que el partit de Mas té clara majoria en el món local i difícilment sortiria perjudicat per l'elecció. Així, CiU va obtenir 3.333 regidors en els comicis locals del maig de 2015, mentre que la segona força, ERC, en va assolir 2.381 i la CUP va aconseguir un resultat històric per a ella i en situar-se com a quarta candidatura als ajuntaments, tot i quedar lluny, amb 372 regidors. Amb aquesta correlació de forces, i tenint en compte que CDC també és qui més diputats té al Parlament, Mas ho hauria tingut senzill per sortir escollit.

Per altra banda, una de les opcions que haurien estudiat els negociadors hauria estat la que va plantejar en el seu blog el jurista Amadeu Abril de fer una mena de "primàries a posteriori" per decidir més endavant el president de la Generalitat. En concret, el blogaire proposava investir de forma provisional Mas, però organitzant més tard –el març o abril– una consulta popular oberta perquè la ciutadania decidís qui vol com a cap de l'executiu català. Segons aquesta opció, serien les entitats i partits sobiranistes qui haurien d'organitzar el procés, en el qual s'hi haurien de presentar els principals dirigents dels partits –Mas, Oriol Junqueras i Anna Gabriel–, els noms alternatius que fins ara s'han posat sobre la taula –Neus Munté i Raül Romeva–, algun dels independents de pes –Muriel Casals, Carme Forcadell o Lluís Llach– i qualsevol altre diputat de JxSí o la CUP que tingués el suport de quatre més.

Un cop decidits els aspirants, s'anirien fent votacions presencials i electròniques, per anar descartant els que tinguessin menys suports. Una opció passa per anar eliminant un candidat a cada ronda –en la primera, però, només passarien els quatre més votats– i una altra consistiria a limitar el procés a dues rondes, en què la votació definitiva fos entre els dos aspirants que haurien rebut més suports en la primera. Tothom hi podria votar si subscriu la declaració de ruptura i paga un euro, aspectes que haurien de servir per garantir entre els participants un mínim de suport al procés, malgrat que també podrien votar ciutadans unionistes si compleixen formalment els requisits. Una comissió d'experts tutelaria les votacions i, en cas d'imposar-se un candidat que no fos Mas, caldria cedir el llistó al candidat vencedor a través d'una moció de confiança immediata amb el suport de tots els diputats de JxSí i la CUP. Tot i el procés, es mantindria la moció de confiança promesa per Mas per al juliol o el setembre, per validar també el compliment del pla de xoc.

Junts pel Sí no accepta les primàries

Segons Abril, les potencialitats de la seva proposta serien que la CUP no hauria d'investir Mas, sinó ratificar la decisió popular i no decidida en els despatxos, CDC tindria més fàcil promoure Mas que guanyar unes eleccions –el candidat té més valoració que el partit– i ERC no hauria de desdir-se del seu compromís i a la vegada podria promoure un candidat propi. Tot i això, en aquest cas, hauria estat Junts pel Sí qui no hauria acceptat la fórmula, mentre que la CUP només se l'hauria fet seva si el president interí fins a la celebració de les primàries fos un altre enlloc de Mas.

A banda, segons publica l'ACN, la CUP hauria avalat la petició feta per algun dels independents de JxSí d'acceptar la dimissió d'alguns dels diputats anticapitalistes més contraris a l'acord per així garantir l'estabilitat posterior del Govern, sempre i quan aquest no estigués presidit per Mas –tot i que podria ocupar-hi algun càrrec–. Així, els cupaires donarien suport a l'acció de l'executiu en tot allò que signifiqués el compliment de l'acord i farien certa "autocrítica", assumint la dimissió d'algun dels seus diputats. De fet, Súmate ja havia proposat dijous que l'actual vicepresidenta en funcions, Neus Munté, assumís la presidència i, en canvi, Mas passés a ser conseller en cap.