Dues institucions europees, dos criteris diferents de transparència

Barcelona / Brussel·lesLes peticions de transparència acostumen a ser un vodevil a totes les administracions, i en el cas de les institucions europees aquest procés no ha estat cap excepció. Les diverses peticions de transparència paral·leles fetes per l'ARA per saber quants funcionaris estaven en excedència per interès de servei, la seva categoria, la quantitat total cobrada per cadascun d’ells (mensual i anual) i a quina institució de la UE estaven adscrits han evidenciat que ni tan sols entre les mateixes institucions europees hi ha un criteri homogeni. Ja d'entrada cada ens té el seu propi formulari de transparència –en algun cas s’ha de tramitar per correu electrònic i en altres casos hi ha una intranet més formalitzada–, però si s'analitza la resposta a les peticions es veu que la Comissió Europea ha lliurat la informació dins el termini legal i maximitzant el dret d’accés a la informació pública (complint també amb la protecció de dades anonimitzant els funcionaris) i que també ho ha fet el Consell Europeu (que no ha volgut donar dades individualitzades però sí de cost global). En canvi, el Parlament Europeu ha rebutjat concretar la repercussió de les excedències en el seu pressupost. Al final ha sigut la mateixa Comissió –a qui se li van demanar dades de totes les institucions– la que també ha lliurat la informació sobre l’Eurocambra.

Aquest òrgan, a través de l'Oficina de Gestió i Liquidació de Drets Individuals (PMO), va contestar la petició d’informació dins el termini legal establert de 15 dies i va remetre un document en què es detallava la quantitat cobrada en concepte d’excedència per interès de servei per a cadascun dels funcionaris acollits, mantenint el seu anonimat però especificant-ne la categoria, de quina institució depenien i el cost que suposa per al pressupost de la Unió la indemnització mensual i anual.

El laberint de l’Eurocambra

L’argument del Parlament Europeu per rebutjar donar dades sobre el cost d’aquesta figura és la protecció de les dades personals, de manera que després de cinc mesos d'interlocució es limita a explicitar la quantitat de funcionaris en excedència des del 2014 –l'any en què es va crear aquesta figura–. Això va ser arran d’una petició sol·licitada el 17 d’octubre del 2022 a la unitat de transparència del Parlament Europeu, que, sense respondre, va derivar aquest assumpte als serveis de premsa de l’Eurocambra. L'equip de comunicació va traslladar a l'ARA els motius que van portar les institucions europees a crear aquesta figura, bàsicament perquè es tracta de treballadors que no s’adapten a les noves tecnologies, però van assegurar que no podien donar xifres sobre els recursos que s'hi destinaven. Aquest diari va tornar a fer una sol·licitud de transparència demanant quanties el 10 de gener i, malgrat que el termini per contestar són 15 dies laborables, l’Eurocambra va respondre rebutjant la petició el 28 de febrer del 2023, a través d’una carta certificada per correu ordinari i signada pel secretari general del Parlament Europeu, Alessandro Chiocchetti.

L’argument per rebutjar-ho aquesta vegada, però, va ser diferent: el secretari general explica que l’accés a la informació pública "s’estén únicament als documents que estan en poder d’una institució", és a dir, "als documents elaborats o rebuts i que estiguin en possessió seva, i no cobreix el concepte més ampli d’informació". Així, conclou que "el Parlament no està obligat a crear documents ad hoc per recopilar la informació específica sol·licitada" i, en aquest sentit, diu que no té documents elaborats en l’àmbit de les persones en excedència per interès de servei ni les seves indemnitzacions.