Dues hores de piscina

Puig de les BassesLa Dolors em diu que a la presó pot fer dues hores de natació a la setmana. Quan va arribar només en podia fer una. Les dones que hi ha al centre penitenciari de Puig de les Basses són minoria i per aquest fet i, sense que tingui cap mena de sentit, només els tocava una hora de piscina, mentre que els homes en tenien dues. “A la presó també se’ns discrimina, a les dones”, em diu a través d’aquell vidre espantós que ens prohibeix el tacte. Ho va denunciar i ara les dones tenen el mateix dret de piscina que els homes. Una altra lluita que ha guanyat la consellera. Jo la recullo mentalment i me l’apunto. Com totes les coses que ens ha dit i que no puc oblidar d’aquesta visita. No havíem parlat mai abans i totes les seves paraules, que han estat moltes, s’han anat guardant en un espai dins meu que em recorden tota la humanitat de què som capaces les persones. Un vidre no ens ha deixat abraçar-nos. Però amb les paraules fem el gestos i em promet una abraçada física llarguíssima quan sigui lliure. No guanyaran ni la impotència ni les llàgrimes de veure una dona justa tancada en un sistema injust. Guanyarà la persistència i la memòria. Guanyarà la profunda complicitat de la seva mirada. La seva força allà dins durant 174 dies és un far precís que s’amaga, lluminós, entre aquestes parets fosques del seu estimat Empordà. Que el torni a veure sense reixes i pugui tornar a sentir la seva olor és un dels objectius principals de totes les persones que estimem la llibertat i que ara, més que mai, som conscients de la seva importància vital. De les petites coses, dels reptes més gegants. No defallim. Som la Dolors.