Per què dues exiliades han pogut tornar sense ser detingudes?

BarcelonaDesprés de més de quatre anys a l’exili, Anna Gabriel (CUP) ha seguit aquest dimarts els passos de l’exconsellera Meritxell Serret (ERC) i s’ha posat a disposició del Tribunal Suprem. Aquests dos casos són excepcionals respecte a la resta d'exiliats. Per què han pogut tornar? ¿Es pot estendre la possibilitat a la resta d'exiliats? Serrat i Gabriel tenen almenys dues coses en comú: totes dues han canviat d’advocat –ara és el basc Iñigo Iruin (vegeu el perfil)– i en els dos casos la sentència sobre l'1 d'Octubre els dibuixa una casuística judicial individual en què difícilment podrien entrar a la presó.

Fonts jurídiques recorden que Gabriel només estava imputada per desobediència i, per tant, el jutge instructor Pablo Llarena en cap moment va dictar una ordre de detenció internacional contra ella. “No es pot tancar algú en presó preventiva per un delicte que no comporta una pena privativa de llibertat”, afirma un advocat, a més d’afegir que l'ordre de detenció a escala espanyola –que aquest dimarts ha quedat sense efecte– era només per fer-la comparèixer a la justícia, de manera que si hagués estat detinguda hauria estat només perquè declarés davant el magistrat, com va passar en el cas de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa o l’exalcaldessa de Berga Montse Venturós. Però no només això: des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre Mireia Boya –imputada per les mateixes circumstàncies–, Gabriel encara tenia més seguretat de tornar amb garanties, recorden diversos lletrats consultats.  

De la mateixa manera, la sentència del Suprem sobre l’1 d’Octubre també va donar una finestra d’oportunitat a Meritxell Serret. Un bon coneixedor de la resolució judicial explica que des del moment que el tribunal va desresponsabilitzar diversos departaments de la Generalitat de les despeses del referèndum, entre ells la conselleria d’Agricultura, es va obrir la porta que el delicte de malversació acabés caient de la imputació de Serret –com va passar després que comparegués davant del Suprem– i que ara s'enfronti –encara ha de ser jutjada– només a una condemna d'inhabilitació per desobediència, com va passar amb els exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs. De fet, tampoc els exconsellers Josep Rull i Quim Forn, que van entrar a la presó, van ser condemnats per malversació, sinó que el Suprem els va imposar fins a 10,5 anys només per sedició.

¿La situació de Serret es reprodueix en algun altre cas? No. D'acord amb els termes de la sentència del Suprem, a l'expresident Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig se’ls atribueixen despeses per fer el referèndum, de manera que si compareguessin davant el Suprem serien detinguts i difícilment els cauria el delicte de malversació com en el cas de Serret. La pàgina 57 de la resolució judicial diu el següent: "Les despeses del referèndum relacionades amb la publicitat institucional, organització de l'administració electoral, confecció del registre de catalans a l'exterior, material electoral, pagament dels observadors internacionals i aplicacions informàtiques [...] es van canalitzar a través de l'estructura dels departaments de Vicepresidència i Economia, Presidència, Exteriors, Treball, Salut i Cultura". Pel que fa a Comín i Puigdemont, a més, també estan processats per rebel·lió.

Finalment, l'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, es troben en un supòsit diferent. A totes dues se les ha processat per rebel·lió, ja que a Ponsatí no se li atribueixen despeses directes del referèndum i Rovira era diputada. Per tant, si tornessin o fossin entregades per les autoritats judicials, els advocats assumeixen que serien jutjades per sedició. En aquest sentit, podrien ser les potencials beneficiades d'una eventual reforma d'aquest delicte, que és una de les mesures que es podrien tractar a la taula de diàleg i que Esquerra ara s'obre a estudiar. Tot i que un dels advocats adverteix: seria el Tribunal Suprem qui hauria d'interpretar si canvi normatiu les beneficia. Totes les fonts jurídiques consultades, això sí, coincideixen que difícilment la reforma del delicte de sedició resoldria la situació de Comín i Puigdemont. Si tornessin o els extradissin, la pena de presó encara podria ser de fins a dotze anys només pel delicte de malversació.