Dues estratègies judicials diferents per a una única causa

BarcelonaTot just una setmana després i amb un escenari de fons diferent al de l’Audiència Nacional, l’estratègia judicial d’ahir dels membres de la mesa del Parlament al Tribunal Suprem va marcar distàncies amb la que van seguir els vuit consellers empresonats el 2 de novembre. Per una banda, la forma: la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa van respondre a totes les parts, tant a la Fiscalia com a les seves defenses. Per l’altra, el contingut: van assegurar que acaten l’aplicació de l’article 155 i van rebaixar la declaració d’independència al terreny “polític”.

La decisió contrasta amb la de la setmana passada -tot i que els membres d’ERC comparteixen advocat- quan els consellers que van declarar davant l’Audiència Nacional només van respondre a les preguntes de la defensa. Forcadell va ser la primera a declarar i s’hi va estar més de dues hores. La va seguir l’exvicepresident de la mesa Lluís Corominas durant una hora, el fins ara vicepresident, Lluís Guinó, i la secretària primera, Anna Simó. A la tarda va ser el torn de Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Tots van respondre a les preguntes dels seus advocats -Andreu Van den Eynde, Xavier Melero i Juan Moreno- i també de la fiscalia, ahir representada per l’ex fiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal i Fidel Cadena. La manera de fer del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, però, també ha sigut diferent a la de l’Audiència Nacional. Llarena havia accedit a la petició de les defenses -que al·legaven indefensió- i els havia concedit una setmana més per preparar les declaracions. El 2 de novembre tant la mesa com el Govern estaven citats a declarar, però mentre la jutge Carmen Lamela no va ajornar la compareixença dels membres del Govern -els havia citat 48 hores abans amb un festiu pel mig-, sí que ho va fer el magistrat Llarena. Davant d’aquesta situació els consellers es van acollir al seu dret de no declarar.

Acatar l’article 155

Un altre dels canvis respecte del Govern és que els membres de la mesa van sostenir que havien acatat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i que el Parlament està dissolt. De fet, la setmana següent de la declaració d’independència i la convocatòria d’eleccions la cambra catalana va posar fi a l’activitat ordinària i va activar la Diputació Permanent. Respecte de la tramitació de la DUI, en la seva declaració davant el jutge, Forcadell va defensar que no podia evitar un debat parlamentari perquè hauria incomplert el reglament, “la legalitat internacional i els principis de l’estat democràtic”, però va qualificar de merament “política” la declaració. Corominas, Simó i Guinó van mantenir el mateix relat.

Barrufet, tanmateix, encara se’n va desmarcar més: va manifestar, segons fonts jurídiques recollides per Efe, que el procés només pot abordar-se des del pacte polític i que el referèndum de l’1-O no va tenir garanties. Una tesi, la del distanciament de l’estratègia unilateral, que, segons explicaven ahir fonts jurídiques, van acabar assumint tots els membres de la mesa després de conèixer les peticions de la Fiscalia -presó incondicional per a Forcadell, Corominas, Simó i Guinó-. Altres fonts properes a la presidenta del Parlament, però, asseguren que Forcadell va mantenir la seva versió inicial. La decisió final del jutge Llarena va ser la presó eludible amb fiança per a Forcadell.