Les bases obliguen Iglesias i Errejón a mantenir les formes

MadridPablo Iglesias i Íñigo Errejón van rebre ahir una cura d’humilitat de les seves bases. Les 9.000 persones -segons l’organització- concentrades a la plaça de toros madrilenya de Vistalegre II van exigir-los el que no han sigut capaços d’aconseguir en mesos: unitat. El líder de Podem i el seu número dos van pujar a l’escenari de l’assemblea ciutadana disposats a assaltar el ring. Primer va fer-ho Errejón amb el seu equip, molt tens i visiblement emocionat pels aplaudiments del públic. Però ràpidament va veure com Iglesias se’l menjava amb una entrada triomfal, demostrant que, de moment, no hi ha ningú que li pugui fer ombra com a secretari general i que, a Vistalegre, davant del militant més mobilitzat i radical, juga a casa.

Un duel a mort entre dos models polítics i organitzatius

Enmig de crits d’unitat, els dos líders van haver de rebaixar ràpidament els seus posicionaments i deixar la guerra bruta en què s'han enfangat els últims dies campanya bruta per a les bambolines. No va haver-hi sang, ni xiulets, ni baralles en públic. Però tampoc va haver-hi abraçades fraternals i sinceres, com reclamava el públic. El que semblava que havia de ser una mort per KO d’Errejón va acabar amb una estranya calma a l’espera de l’huracà d’avui, quan s’anunciïn finalment els resultats de les primàries. Iglesias i Errejón no es van ni saludar en l’inici de l’assemblea. Al migdia es van fer una tensa abraçada de rigor, i el número dos va intentar esquivar el petó que li va plantar el líder de Podem.

La unitat vol dir uniformitat?

“No ens ho esperàvem. Veníem amb molta por, conscients que estàvem en territori comanxe. Però està més tranquil que fa dos anys i mig”, comentava un líder errejonista. La màgia i èpica del primer congrés es van fondre. La pluja i el fred d’ahir a Madrid encarnaven l’ambient tant de la direcció com de les bases, pensant només en les represàlies de l’endemà. Iglesias va parlar fins a tres cops. Primer va fer una crida a “deixar de mirar-se el melic” perquè “la divisió només treballa per a l’enemic”. Després va admetre que havien comès molts errors però que “l’assemblea havia de ser un exemple de fraternitat, unitat i intel·ligència”. Però no va tardar a posar condicionants a la unitat. Durant la defensa de la seva candidatura a secretari general -en què només té un rival menor, l’advocat del cas Bankia Juan Moreno Yagüe, ja que Errejón no s’hi presenta- va defensar tots els membres del seu equip i va deixar clar que si no guanya les votacions al consell ciutadà estatal, el màxim òrgan de direcció de Podem, no seguirà al capdavant del partit. “Un sol missatge: a partir del dia 13, unitat”, va proclamar després que Errejón demanés el mateix. “A partir de dilluns, més junts i més forts”, va dir.

Va cedir així la bronca interna a les seves mans dretes al Congrés: la seva cap de gabinet, Irene Montero, i el diputat Rafa Mayoral, que en la seva intervenció per defensar el document ètic a la tarda van dir que a Podem "no li pot agradar més la moqueta que l'asfalt". "Una sola veu, un sol pensament i un sol puny", va proclamar Mayoral enmig d'una ovació. Aquest dissabte s'ha vist que els 10.000 militants presents al congrés són, sobretot, pablistes i anticapitalistes.

Mobilització rècord

El cisma intern ha generat una mobilització sense precedents dins de Podem. En les primàries, per vot telemàtic, hi han participat fins a 155.275 persones, un 34% del total de 457.001 inscrits a la seva pàgina web -la formació lila no té militants-, i un 54% dels inscrits actius, els que han entrat al portal l’últim any.

Votaven fins a quatre coses diferents. Primer, el candidat a secretari general. Segon, els documents polític, organitzatiu, ètic i d’igualtat, que anaven vinculats als equips d’Iglesias i Errejón. Tercer, la llista del consell ciutadà estatal, el màxim òrgan de direcció de Podem i en què s’enfronten pablistes, errejonistes i anticapitalistes. I, finalment, la comissió de garanties, el tribunal de justícia de Podem.

Pilotes fora: atacs a PP, PSOE i C's

Per mantenir les formes i evitar entrar en el terreny personal, Iglesias i Errejón es van concentrar a atacar el PP, el PSOE i Ciutadans, el que anomenen la “triple aliança”. “No es confiïn, senyors del PP, el vent del canvi segueix bufant”, va advertir el líder de Podem als populars, que aquest cap de setmana també celebren el seu congrés a Madrid enmig de dards per la situació de Podem. Errejón, que va ser de lluny el líder menys aplaudit, va atacar en la mateixa direcció que el Iglesias: “Aneu amb compte, no fos cas que el següent congrés l’hàgiu de celebrar en un centre penitenciari”.

Si algú va sortir victoriós ahir de la plaça de toros de Vistalegre van ser els anticapitalistes. Tot i que no surten com a favorits, la tercera via entre Iglesias i Errejón va revolucionar l’assemblea i van ser de lluny els més ovacionats. El mateix va passar fa dos anys i mig, en què semblava que l’estratègia de donar un hiperlideratge al secretari general naufragaria a última hora. “Aquí a Vistalegre no hi ha enemics interns. Tots som companys. Els enemics són els fantasmes del feixisme de Trump i Le Pen, i l’antídot és Podem”, va dir l’eurodiputat Miguel Urbán, que va demanar que s’acabi “l’espectacle” i “deixar de decebre” la gent.

Tot i haver-se presentat amb una llista pròpia, és un secret del domini públic que hi ha un pacte no escrit entre Iglesias i els anticapitalistes per fer fora l’errejonisme de la presa de decisions. Tot dependrà dels resultats. Errejón creu que l’alta participació els ajudarà i aspiren a quedar segons però per poc marge. Demà tornen al ring per al duel final.

Si Vistalegre I es va acabar amb tota la nova direcció cantant 'L'estaca', Iglesias va voler començar el congrés ahir amb la tornada més cèlebre de Lluís Llach: "Si tu l'estires més per aquí, si tu l'estires més per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar".

Un únic incident

L'únic incident de tota la jornada va ser gairebé al final del dia. Un militant de Dos Hermanas (Sevilla) va interrompre el discurs de la portaveu a l'Ajuntament de Madrid i número dos de la llista d'Errejón, Rita Maestre. L'equip de seguretat se'l va endur i després, per rebaixar els ànims, Iglesias va fer-se una foto amb ell per mostrar unitat. Maestre va ser també l'única que el públic va xiular.