Un duel que beneficia l’aspirant
El gran èxit de la campanya d’Ada Colau el 2015 va ser convertir-la en un duel entre ella i Xavier Trias. I això ho va aconseguir amb la inestimable ajuda de l’exalcalde, que va considerar que la polarització el beneficiava a ell perquè li permetia unir tot el vot independentista al seu voltant. Va ser un error perquè a qui va al davant mai li interessa posar-se al mateix nivell que un novell. Si les eleccions del pròxim 26 de maig pinten malament per a Colau és precisament perquè s’han convertit en un duel, i això sempre beneficia l’aspirant, que passa a ser el vot útil del canvi -en aquest cas independentista-. Els estrategs dels comuns necessiten que pugin les expectatives de JxCat (el resultat del CIS no és tan dolent en aquest sentit com el d’altres enquestes), i que el PSC, amb qui es disputen molt de vot en zones com Nou Barris, no es vegi beneficiat per l’efecte Sánchez. En canvi, a Ernest Maragall ja li convé un PSC fort per restar base electoral als comuns, i que l’independentisme més acèrrim es divideixi entre JxCat, la CUP i Jordi Graupera. L’únic dubte d’aquest pla és que Jaume Collboni reculli també el vot d’ordre que desconfia de Manuel Valls i es planti en una final a tres com a vot útil de l’establishment. Aquest seria l’únic gir que podria alterar una campanya que, d’inici, comença amb bones sensacions per a Maragall.
