La dreta i el Tribunal de Comptes remen a favor de la negociació

BarcelonaTot i coincidir amb el dia del sant de tots dos, en la reunió de dimarts a la Moncloa entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez no hi va haver -a diferència del que és habitual- ni intercanvi d’obsequis ni un gest o una cortesia de més. Una setmana després dels indults, l’últim que volien mostrar els dos presidents era un excés de sintonia, sinó més aviat una fotografia que evidenciés que encara hi ha molta distància i molta feina per fer. Que la trobada de Sant Pere, en definitiva, no obre les portes del cel sinó que tot just estrena un camí, el de la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat, que té per ara un recorregut incert.

Durant més de dues hores, Sánchez i Aragonès van constatar que són molt lluny d’un acord però que, tanmateix, tots dos tenen la voluntat decidida de donar una oportunitat a la taula de diàleg que van pactar ressuscitar al setembre a Barcelona. Una eina que tant ERC com el PSOE necessiten mantenir viva com a mínim durant els pròxims dos anys i que, per tant, hauran d’omplir de contingut en les pròximes setmanes. De moment s’ha traçat una línia divisòria prou clara per limitar la taula a la resolució del conflicte i deixar-ne fora aspectes sectorials -com ara els relacionats amb l’aeroport del Prat-, que també es tractaran però a les diferents comissions bilaterals.

Però què hi anirà a la taula de diàleg? D’entrada, el més urgent sembla trobar la manera de fer front a totes les causes judicials -i a alguna de parajudicial, com ara la del Tribunal de Comptes- que segueixen entorpint la negociació entre els dos governs. Trobar la manera de desempedrar el camí, per utilitzar les paraules del ministre de Transports, José Luis Ábalos. En aquest sentit, cobra força la possibilitat que la reforma de la sedició, que el ministeri de Justícia encara no ha tret del calaix i que ha de ser una pista d’aterratge per als exiliats, pugui formar part de l’ordre del dia de les primeres reunions de la taula.

El camí que comença serà llarg i no té un destí clar perquè tant el govern espanyol com el català s’hi han endinsat amb recels i a les palpentes. La paradoxa és que qui més els pot empènyer a avançar és la mateixa pressió externa dels que des de l’Estat volen que la negociació descarrili. Els comunicats del Tribunal de Comptes -com els del Consell General del Poder Judicial en el passat- i la guerra oberta de PP i Cs conta el PSOE al Congrés deixen els socialistes sense alternatives més enllà de la majoria sobiranista de la investidura. D’alguna manera, Sánchez ha lligat el seu futur immediat a ERC i, tot i les negatives taxatives a un referèndum d’autodeterminació dels últims dies, als fòrums de Madrid ja s’especula sobre les vies que podrien facilitar alguna mena de votació a Catalunya sense necessitat de retocar la Constitució, com evidenciava dijous José Zarzalejos en un article a El Confidencial.

El detall

• En algunes de les imatges que va deixar divendres el retrobament dels indultats de JxCat amb Carles Puigdemont a Waterloo s’hi va poder veure Valtònyc, també exiliat a Bèlgica. En algunes però no en totes, ja que el mateix raper va ser l’encarregat d’enregistrar part de les imatges que després el partit va difondre per les xarxes socials en forma de muntatge musical -sense lletra, això sí.
• La setmana ha estat marcada pels actes dels presos indultats, que han estat rebuts per la Generalitat i el Parlament, han viatjat -de moment per separat- a Waterloo i Ginebra i han anat tornant al dia a dia dels seus partits polítics. La seva llibertat s’ha fet notar a la política catalana però també a les xarxes socials, on Jordi Sànchez ha pogut deixar de ser @jordialapreso per tornar a ser, simplement, @jordisanchezp.