La dreta del TC tomba la ponència que anul·lava la sentència del setge al Parlament

MadridA la tercera va anar la vençuda. Però en aquest cas contra la seva pròpia ponència. El magistrat Cándido Conde-Pumpido va cedir ahir la ponència en el recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els participants en el setge al Parlament el 2011. El magistrat Antonio Narváez, d'orientació conservadora, serà ara el ponent d'una sentència que s'espera que es dicti durant el mes de juliol.

La sentència del Tribunal Suprem recorreguda va tenir com a ponent Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, i aquest fet té gran importància al TC. Tombar una sentència de Marchena és una tanca difícil de saltar.

Conde-Pumpido va presentar la seva ponència per primera vegada l'estiu del 2019. Es tractava de tirar endavant el recurs d'empara sobre uns fets que havien ocorregut el 2011, és a dir, vuit anys abans. En aquells dies de 2019, el judici del Procés s'havia acabat. El magistrat va dur la ponència a la sala primera del TC, de la qual formava part, però al conèixer-ne el contingut els magistrats conservadors van dir que un assumpte d'aquella importància havia d'anar al ple.

Quin era el problema? La ponència proposava anul·lar la sentència del Suprem d'acord amb dues valoracions jurídiques.

L'Audiència Nacional havia absolt els manifestants donant prevalença al dret fonamental de reunió i manifestació amb l'argument que els participants no tenien intenció d'impedir els treballs del Parlament. Aquesta sentència va ser recorreguda davant del Suprem -entre d'altres, inicialment per la Generalitat que presidia Artur Mas-. Va ser aleshores, amb la ponència de Marchena, que es va revocar la sentència i es va consagrar que l'objectiu dels manifestants -contra el que afirmava l'Audiència Nacional- era paralitzar el Parlament i atemptar contra les institucions de l'Estat. D'això se'n diu, en dret, canviar l' "element subjectiu" d'il·lícit.

Mentre que l'Audiència Nacional basava la seva sentència en una instrucció sumarial en què els acusats van poder donar les seves explicacions, el Suprem modificava l'element subjectiu sense citar-los. Marchena ja havia sigut ponent d'una sentència rellevant, el cas Atutxa, en què havia modificat l'element subjectiu, fet que va portar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a anul·lar la sentència. El tribunal qüestionava aquell canvi sense escoltar les parts. En altres termes, aquella sentència havia privat el procediment d'una segona instància, insubstituïble.

La ponència de Conde-Pumpido l'estiu del 2019 no es limitava a qüestionar la sentència del setge al Parlament per l'eliminació de la doble instància al no escoltar les parts. També, i en primer terme, abordava el dret de manifestació. El magistrat estava en desacord amb la màniga ampla de l'Audiència Nacional, però també amb la restricció de drets fonamentals que suposava, segons sostenia, la sentència del Suprem, perquè redundava en la desincentivació de l'únic que podien fer els ciutadans en una societat democràtica contra les retallades: protestar. És el que als Estats Units el Tribunal Suprem anomena chilling effect. El magistrat proposava aplicar un atenuant als manifestants.

Interferir en la sentència del Procés

Els magistrats conservadors van estimar que era necessari ajornar la resolució del recurs perquè suposava un condicionant a la sentència que estaven elaborant Marchena i el tribunal del Procés, perquè es podia assimilar amb fets com, per exemple, la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d'Economia. Els mitjans de comunicació de la dreta a Madrid van acusar Conde-Pumpido d'interferir en la sentència del Procés.

La ponència es va guardar en un calaix. Fins ara. En el ple de dilluns i dimarts, Conde-Pumpido va presentar la seva nova ponència. Va eliminar tota referència al dret de manifestació i va basar la proposta d'anul·lació de la sentència en la modificació de l'element subjectiu del delicte. La majoria conservadora s'hi va pronunciar aquest dimarts en contra sense arribar a votar, però la ponència va aconseguir el suport de la vicepresidenta, Encarna Roca, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que van emetre vots particulars juntament amb el de Conde-Pumpido.

El TEDH, doncs, podria anul·lar, com ja va fer en el cas Atutxa, la sentència que s'espera que es dicti al juliol. Amb tot, fonts jurídiques estimen que els cinc recurrents en empara obtindran l'indult i, en aquest cas, desistiran d'acudir a Estrasburg.