La dreta no té "res a celebrar" amb el final d'ETA
MadridÉs conegut que Espanya està molt lluny de tenir un mínim consens sobre el seu passat. Així, dreta i esquerra tenen visions completament diferents tant sobre el període republicà com sobre la Guerra Civil i, sobretot, el franquisme. Però és que aquestes discrepàncies arriben fins al passat més recent, en concret fins al final d'ETA, ara fa deu anys, que la dreta es nega a commemorar. Vegem-ho.
Per al PSOE, el final d'ETA no s'entén sense el procés de diàleg iniciat per Zapatero i que va estar encapçalat per Jesús Eguiguren i monitoritzat per Alfredo Pérez Rubalcaba. La tesi dels socialistes és que aquell diàleg va ajudar a posar una pista d'aterratge a l'organització, ja que enfortint el braç polític i reconeixent Arnaldo Otegi com a interlocutor es restava influència a l'aparell militar etarra. En canvi, per a la dreta és just al contrari: aquell diàleg és el que va impedir una derrota total d'ETA, ja que s'ha pagat el preu d'haver de normalitzar l'esquerra abertzale com a actor polític i, per tant, també les seves demandes. "Amb ETA hi van acabar els jutges i les forces de seguretat de l'Estat, no Zapatero", li ha etzibat avui Pablo Casado a Pedro Sánchez en la sessió de control.
Aquesta fractura que parteix en dos l'hemicicle és el que explica que, deu anys després de la fi de la lluita armada, ni el Congrés ni el Senat siguin capaços de consensuar una declaració de consens sobre el final d'ETA. El que per a uns és una victòria de la democràcia (el fet que la causa independentista basca avui es canalitzi exclusivament per vies polítiques), per a uns altres és un insult a les víctimes. En això la triple dreta actua de forma unitària i sense fissures. Tant el PP com Vox i Cs exigeixen a Sánchez que trenqui ja amb Bildu, cosa que, de passada, li restaria 5 diputats que de vegades són imprescindibles per tirar endavant mesures.
El PSOE, però, també fa els seus equilibris perquè sap que hi ha una part del seu públic que és sensible als discursos de la dreta. En privat admeten que la retirada d'Otegi els ajudaria, perquè encara avui és un rostre difícil de pair per a alguns, però alhora saben que el procés de pau no s'entén sense un lideratge com el seu a l'esquerra abertzale. Tampoc és el mateix en aquest punt la sensibilitat dels socialistes bascos, que tenen ganes de passar pàgina i avançar en la reconciliació, i la dels socialistes d'altres parts de l'Estat. D'aquí que els passos per resoldre la qüestió dels presos etarres siguin tan desesperadament lents per a l'esquerra abertzale.
Tot plegat impedeix a Espanya tenir un discurs institucional unitari sobre la violència terrorista. Deu anys després de la seva desaparició, ETA continua marcant el debat públic a Espanya, segueix sent una arma de desgast de la dreta contra el govern de PSOE-UP. "Sembla com si algú no volgués celebrar el final de la violència", va dir ahir la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez. I és cert. La dreta creu que no hi ha "res a celebrar".