El dret a decidir suma 104 diputats

BarcelonaCop d'efecte al Parlament en defensa del dret a decidir. Davant de la pressió creixent de l'Estat en contra del procés sobiranista, i quinze dies després que el PSC votés al Congrés una resolució favorable a dialogar amb el govern espanyol perquè autoritzi una consulta a Catalunya, el Parlament va aprovar ahir aquest mateix text amb una majoria abassegadora: 104 diputats de CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA, el 77% de la cambra. I encara podria sumar-s'hi els tres parlamentaris de la CUP, que es van abstenir en considerar que el text té poca ambició. L'adhesió dels socialistes catalans ha permès, doncs, eixamplar la majoria de 85 diputats que va donar suport a la declaració de sobirania el 23 de gener.

El que es va exhibir ahir va ser un front comú de mínims en el contingut -la telegràfica resolució només insta el Govern a "iniciar un diàleg" amb l'Estat per fer possible una consulta- però carregada de simbolisme. És un missatge d'unitat enfront de la inflexibilitat dels poders centrals, després que l'executiu de Mariano Rajoy hagi impugnat la declaració de sobirania davant el Tribunal Constitucional, i el fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, s'hagi vist forçat a dimitir per haver-se expressat a favor de donar veu al poble de Catalunya.

De la fotografia d'ahir poden sortir-ne beneficiats tots els partits que hi van votar a favor. CiU i el govern d'Artur Mas poden presumir davant de Madrid del suport incontestable del Parlament al dret a decidir. ERC també es felicita per guanyar nous adeptes al dret a decidir, tot i advertir que el diàleg que es demana amb el PP no donarà cap fruit. ICV-EUiA es consolida en aquest front del sí.

El PSC recupera cohesió interna

El PSC també en surt reforçat. La votació d'aquest mateix text al Congrés -promogut per CiU- el 26 de febrer va desencadenar una de les crisis més sonades entre el PSC i el PSOE. La direcció que encapçala Pere Navarro va decidir donar-hi suport i 13 diputats del partit -tots llevat de Carme Chacón- van trencar la disciplina de vot del grup socialista. El gest d'ahir -el PSC no només va votar la proposta, sinó que era qui la presentava- permet a Navarro resituar-se en la centralitat del catalanisme, després de quedar retratat al costat del PP i Ciutadans contra la declaració de sobirania. En aquella votació, a més, Navarro va veure esquerdada la cohesió interna del grup, perquè cinc dels seus vint diputats van negar-se a votar-hi en contra. Ara, en canvi, el sector més catalanista del partit no gosa qüestionar l'autoritat del primer secretari, que en només dues setmanes ha desafiat el PSOE i ha amenaçat Chacón de deixar-la fora de les llistes en unes pròximes eleccions si no combrega amb el dret a decidir.

Per donar la màxima rellevància a la resolució, Navarro va voler ser l'encarregat de defensar-la des de la tribuna d'oradors. Fins a cinc vegades, en els deu minuts de discurs, va recordar que l'objectiu final del PSC no és la independència, però que per raons democràtiques no pot negar al poble català el dret a pronunciar-se sobre el seu futur. L'única condició que hi posa és que tot es faci sota la legalitat. Amb Mas absent a l'hemicicle, va prometre que "li faria costat" si de debò està disposat a esgotar totes les vies de diàleg amb Rajoy, amb tots els líders dels partits estatals, amb expresidents catalans i espanyols i fins i tot amb la resta de presidents autonòmics. Navarro va admetre les "dificultats" de fer pedagogia a Espanya sobre el dret a decidir, conscient de les "reticències" amb què ell mateix ha topat dins del PSOE.

CiU no va tenir problemes per valorar l'acostament del PSC a les tesis favorables a la consulta. El seu portaveu parlamentari, Jordi Turull, va animar els socialistes a no deixar-se "intimidar" pel PP i Ciutadans i a demostrar que la votació d'ahir no és un fet "aïllat".

En realitat, el que va passar al ple d'ahir no és cap casualitat. En les últimes setmanes, segons fonts coneixedores dels contactes, el Govern i el PSC han mirat de refer ponts en temes en què els seus interessos poden convergir. La col·laboració s'estendrà aviat amb la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un mecanisme d'impuls de la consulta en què participaran partits, entitats i agents socials. El Govern ja va llimar-ne el nom -inicialment havia d'anomenar-se Consell Català per a la Transició Nacional, un concepte que els socialistes associen al procés cap a l'estat propi- per facilitar el concurs del PSC.

Nous ponts sense renúncies

Els ponts d'entesa també s'estan intentant bastir al voltant de la llei de transparència que elabora el Parlament i per acordar un document de compromisos a la cimera social i econòmica de dissabte. Aquest acostament, però, segons apunten fonts nacionalistes, no implicarà "en cap cas" renúncies al full de ruta sobiranista traçat pel Govern en coordinació amb ERC.

Després del pronunciament del Parlament, li toca a Mas moure fitxa. Primer haurà de demanar hora a Rajoy per exposar-li la voluntat dels 104 diputats catalans. El cop de porta és del tot previsible, però això també forma part del procés: cada negativa al diàleg podrà ser esgrimida com un argument més per buscar camins alternatius davant l'evident obcecació de l'Estat.