40 entitats i partits, en la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

BarcelonaEl Pacte Nacional pel Dret a Decidir ja s'ha posat en marxa. Cap a tres quarts de dotze d'aquest matí de dimecres ha començat una reunió a porta tancada al Parlament a la qual han assistit una setantena de representants de més de 40 partits i entitats de diferent signe. La llista d'entitats que apareixen a la foto constituent s'ha anat ampliant en les últimes hores, però qui finalment se n'ha exclòs és el PSC, perquè, segons el seu primer secretari, Pere Navarro, no vol seguir inflant la "bombolla sobiranista". No obstant, sí que hi ha assistit Fabian Mohedano, membre de la direcció socialista i favorable a la consulta, que hi ha acudit en qualitat de responsable del Moviment Laic i Progressista.

Poc abans de l'hora indicada, els participants a la cimera han anat arribant al Palau del Parlament, on han sigut rebuts per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, al seu despatx. Tots ells s'han fet la protocolària foto de família a l'escalinata de Palau, abans d'entrar a l'Auditori del Parlament i prendre el seu lloc corresponent al voltant de la taula de reunió, amb una setantena de places. Ha presidit l'acte Artur Mas, al costat de Núria de Gispert i altres autoritats institucionals com l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, els presidents de les diputacions catalanes, així com altres membres del Govern, com Joana Ortega, Francesc Homs i Germà Gordó.

També hi han sigut presents representants dels grups parlamentaris favorables a la consulta, com Oriol Junqueras i Marta Rovira (ERC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Quim Arrufat (CUP), a més de Jordi Turull i Antoni Font (CiU). A la reunió d'avui s'han deixat veure altres cares conegudes, com l'exconseller Joan Carretero (Reagrupament) o l'exconseller socialista Ernest Maragall, que hi ha assistit en qualitat d'impulsor de Nova Esquerra Catalana i que abans d'entrar a l'acte ha declarat als periodistes que considera "un error" l'absència institucional del PSC, de qui ha criticat que "s'amagui" darrere la defensa formal del concepte de dret a decidir amb l'esperança que no li calgui "verificar-ho mai".

Entre les múltiples personalitats presents a la cimera en representació de diverses entitats de la societat civil destaquen Carme Forcadell (Assemblea Nacional Catalana), Muriel Casals (Òmnium Cultural), Josep Maria Vila d'Abadal (Associació de Municipis per la Independència), Josep Maria Àlvarez (UGT), Joan Carles Gallego (CCOO), Miquel Valls (Cambra de Comerç de Barcelona) i Josep González (Pimec), entre d'altres. No hi era, en canvi, la patronal Foment del Treball, que finalment se n'ha volgut quedar al marge tot i haver figurat en una primera llista inicial.

El Govern ha acabat obrint la porta igualment a entitats proposades per ERC i rebutjades en un primer moment, com el Cercle Català de Negocis i la Intersindical-CSC, i a d'altres que havia proposat la CUP, com el Front d'Alliberament Gai de Catalunya i la Xarxa d'Economia Solidària, però no a Arran.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir pretén erigir-se en un fòrum unitari entre partits i societat civil per promoure la convocatòria d'una consulta sobre el futur de Catalunya. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va remarcar que no es tracta d'un "aquelarre independentista" sinó d'una eina per fer realitat el dret a decidir, sense prefigurar el resultat de la consulta.

A més del Pacte, el Govern va promoure a principis de legislatura la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, un òrgan format per 14 experts que s'encarrega d'elaborar informes per dibuixar els escenaris d'un possible estat propi català. D'altra banda, el Parlament constituirà la setmana que ve una comissió pel dret a decidir, que també analitzarà les vies per poder organitzar una consulta d'autodeterminació i que estarà formada únicament pels grups parlamentaris que s'hi han volgut adherir, incloent-hi el PSC.