“Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya, va ser brutalment conquerida”

BarcelonaEl passat 18 de febrer Cayetana Álvarez de Toledo, eurodiputada del PP i directora de l'àrea internacional de la FAES, va publicar un article al 'Financial Times' en el qual tornava a vincular el sobiranisme amb la guerra i el considerava un pas enrere en la construcció europea. Aquest dijous Geoff Cowling, cònsol britànic a Barcelona entre el 2002 i el 2005, ha publicat una carta al director al mateix diari en la qual respon a l'article d'Álvarez de Toledo. En la carta, titulada 'Els greuges molt reals de Catalunya', Cowling afirma que el país va ser una nació independent fins a l'any 1714 i que "no es va unir a Espanya voluntàriament, va ser conquerida brutalment".

En el seu article, titulat 'Europa no es pot permetre el luxe de cedir davant dels separatismes', l'eurodiputada del PP assegurava que "la nostra no és una Europa de tribus sinó de ciutadans", i afirmava que aquest fet està sent atacat "pel populisme i el nacionalisme". Segons Álvarez de Toledo, "dos dels estats més grans i antics del continent, el Regne Unit i Espanya, s'enfronten actualment a greus reptes per part de separatistes regionals a Escòcia i Catalunya. Aquests reptes no només suposen una amenaça per als països respectius, sinó que també minen el projecte europeu".

L'eurodiputada demanava als líders europeus que s'enfrontin al nacionalisme en termes "polítics i morals", i que recordin als defensors de la secessió "com n'és de difícil entrar a la Unió, i com n'és de fàcil sortir-ne". Segons la dirigent de la FAES, els líders europeus han de "desemmascarar la hipocresia del nacionalisme". Álvarez de Toledo critica les respostes de la UE i de les cancelleries europees que afirmen que el procés català "és una qüestió interna espanyola" i considera que aquests arguments són "un error".

Després d'assegurar que el "separatisme català va en contra dels valors que defineixen Espanya com una democràcia i la Unió Europea com una fita de la civilització", i de criticar que la Generalitat "s'ha negat a complir les resolucions judicials que demanen que els nens rebin un mínim d'hores de classe en castellà", l'eurodiputada acusa el Govern de Mas de "distorsionar la història per tal de justificar greuges imaginaris". Per Álvarez de Toledo, el govern català "planta cara a la llei i, amb ella, als fonaments de la coexistència pacífica entre espanyols".

Escòcia i Catalunya, dues nacions

Entre els molts trets que diferencien Espanya del Regne Unit hi ha el respecte a la diversitat. Mentre que Espanya té dificultats a veure en Catalunya res més que una comunitat autònoma nascuda de la Constitució del 1978, al Regne Unit ningú no discuteix que Escòcia és una nació i que, per tant, els escocesos tenen una identitat pròpia. És per això que, en la seva resposta a l'eurodiputada del PP, l'excònsol britànic a Barcelona comença per recordar-li que "Escòcia no és una regió" —tal com la va definir Álvarez de Toledo— sinó "una nació de propi dret dins del Regne Unit". Cowling recorda que Catalunya també és una nació, tal com consta a l'Estatut. L'excònsol recorda que les Nacions Unides reconeixen el dret a l'autodeterminació de les nacions. I apunta: "Descriure les dues nacions com a 'tribus' denota una mentalitat colonialista".

"Catalunya va ser, en la pràctica, una nació independent fins al 1714", diu Cowling, que explica com "milers de catalans van ser assassinats durant el setge i la repressió posterior. L'antic Parlament de Catalunya, la seva identitat, llengua i cultura van ser esclafades. Moltes zones de Barcelona van ser enderrocades. Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya, va ser brutalment conquerida". L'excònsol a Barcelona també menciona el sofriment del país durant la Guerra Civil i afirma que "Lluís Companys continua sent l'únic president europeu que ha estat executat. No hi ha hagut cap disculpa ni s'ha anul·lat la sentència a posteriori". Això porta Cowling a afirmar que aquests "fets històrics no són greuges històrics imaginaris".

Després de recordar la força del moviment independentista i considerar que està "profundament arrelat en la societat catalana, alimentat per cada desdeny que arriba de Madrid", Cowling conclou la seva carta afirmant: "Tal com passa a Escòcia, el Parlament de Catalunya té una majoria a favor d'un referèndum per la independència. El Parlament de Westminster ha atorgat a Escòcia el dret a decidir el seu futur. En canvi, el Parlament espanyol a Madrid rebutja debatre la demanda catalana. El Regne Unit no té por de la democràcia: se la fa seva. Tampoc Espanya li hauria de tenir por".