L'informe d'Exteriors admet que Espanya hauria de negociar el repartiment "equitatiu" del deute en cas d'independència
És el primer cop que el govern espanyol se situa en un eventual escenari posterior a la proclamació de la independència, que adverteix, això sí, que deixaria Catalunya sense lloc en cap organisme internacional
BarcelonaL'informe jurídic del Ministeri d'Exteriors sobre les conseqüències d'una eventual declaració d'independència de Catalunya fet públic aquest dissabte admet que Espanya hauria de negociar el repartiment del deute i els béns de forma "equitativa" en cas que es consumés la secessió. Es tracta de la primera referència escrita sortida de l'executiu espanyol davant un eventual escenari postindependència.
"Pel que fa a la successió en matèria de deutes [...] regeix en primer lloc l'acord entre els interessats", admet l'informe jurídic, que afegeix que, "a falta d'acord, el dret internacional preveu el criteri de transmissió del deute en una proporció equitativa". I no només en matèria de deute, sinó també pel que fa al repartiment de béns: "S'hauria d'arribar a un acord entre els dos estats, i si no hi hauria d'haver una compensació equitativa". Això sí, en termes generals, considera l'informe jurídic d'Exteriors, Espanya "seguiria sent titular dels béns dels que ja ho és, si bé els béns immobles i els béns mobles de l'estat predecessor (Espanya) que estiguin situats (o vinculats) en el suposat estat (Catalunya) podrien passar a ser titularitat d'aquest últim".
Fora de totes les organitzacions internacionals
L'informe conclou, això sí, que que Catalunya no tindria accés a les Nacions Unides si es proclamés un estat independent de forma "il·legal", que de fet és la única manera, segons els criteris del govern espanyol, que podria convertir-s'hi. L'informe es basa en "múltiples resolucions de les Nacions Unides". Esgrimeix el principi d'integritat territorial, que "és irrenunciable i en cap cas pot quedar eclipsat al·legant la lliure determinació dels pobles". El document considera que el principi d'autodeterminació no és aplicable en el cas català, que no existeix ni el dret a decidir ni el dret a la secessió, i que una independència unilateral comminaria Catalunya a uns "llimbs" jurídics, perquè la comunitat internacional "no hauria" de reconèixer el nou estat si s'hi hagués convertit incomplint el dret constitucional espanyol i el dret internacional. L'eventual independència, doncs, per primer cop és un escenari plausible en un document oficial del ministeri d'Exteriors espanyol.