Dret a decidir, sistema de finançament, Senat... Quin model d'estat proposa Podem en el seu programa?

BarcelonaFalta poc més d'un mes i mig per a les eleccions espanyoles i Podem pot ser el primer partit a tenir enllestit el programa electoral. Els seus membres estan validant-ne l'esborrany telemàticament, i tenen de termini per fer-ho fins a aquest dimarts a mitjanit, malgrat que tot apunta que l'aval serà quasi unànime. La major part del programa està conformat per mesures de caràcter social i econòmic, tot i que el partit de Pablo Iglesias també inclou propostes per reformar el model d'estat. I, a diferència del programa marc de les eleccions autonòmiques del maig, aquest cop sí que inclourà de forma explícita la defensa del dret a decidir. De fet, així ho va anunciar després que fa uns mesos no ho incorporés en l'anterior programa i, de fet, el seu líder, Pablo Iglesias, va avançar que promouria un blindatge constitucional d'aquest dret.

En concret, doncs, què preveu incorporar en el programa de Podem pel que fa a la nova estructura de l'estat espanyol?

Dret a decidir

Debat ciutadà i reconeixement del dret a celebrar consultes

El programa no inclou un reconeixement automàtic del dret a decidir per a les comunitats autònomes, sinó que es compromet a obrir "un ampli debat ciutadà sobre el reconeixement i les formes d'exercici" d'aquest dret "en el marc del debat sobre el canvi constitucional". Tot i això, sí que inclou reconèixer "la naturalesa plurinacional d'Espanya" i el dret "dels governs autonòmics a celebrar consultes a la ciutadania sobre l'encaix territorial del país". És a dir, que les comunitats podrien celebrar les consultes, però després caldria veure com s'apliquen els resultats d'aquestes consultes.

Així mateix, el partit pretén fer del respecte el "fonament bàsic de les relacions" dels governs autonòmics i central i obrir "un procés de canvi constitucional orientat a resoldre, entre altres, els problemes d'estructuració territorial de l'Estat". No aposta per un model alternatiu, ja sigui federal o d'un altre tipus, més enllà d'obrir el debat, però sí que preveu avaluar "les experiències del Regne Unit o del Canadà", que van permetre celebrar referèndums a Escòcia i al Quebec, respectivament.

Sigui com sigui, Podem promet eliminar la recent reforma de la llei del Tribunal Constitucional, per la qual se l'habilita per complir les seves suspensions i sentències, encarada a frenar el procés sobiranista.

Model de finançament

Nou sistema, compliment de la disposició addicional tercera i fórmula pròpia balear

El programa inclou també la negociació d'un nou model de finançament "sota els principis d'equitat, justícia territorial i solidaritat interterritorial", permetent que els impostos cedits i la participació dels tributs estatals garanteixin "la suficiència de l'àmbit competencial autonòmic". "El finançament no podrà ser un obstacle per al desenvolupament del marc competencial propi", afegeix.

Tot i això, l'esborrany no concreta com seria el nou model, ni d'on sortirien els recursos, ni qui recaptaria els impostos, ni tan sols si es blindaria el principi d'ordinalitat. Es buscarà, segons afirma, el consens per fer les reformes necessàries per millorar "l'eficàcia pel que fa al compliment efectiu dels principis d'autonomia, solidaritat interterritorial i lleialtat institucional, en el marc d'una hisenda federal".

Així mateix, Podem veu "imprescindible" complir "i de forma retroactiva" la disposició addicional tercera de l'Estatut català, que fixa que el percentatge d'inversió en infraestructures ha d'equivaldre al percentatge del PIB de Catalunya en relació al PIB estatal. Un article que no s'ha arribat a complir mai i pel qual la Generalitat reclama el deute acumulat. Sigui com sigui, el partit també es compromet a promoure el corredor mediterrani, des d'Algesires fins a Lió.

Pel que fa a les Illes Balears, el programa també preveu un model de finançament propi i específic per a aquest territori, unit a l'obtenció d'un estatus de territori especial insular, l'elaboració d'un programa d'inversions estatals i la creació d'un "instrument de política econòmica que doni validesa objectiva i compensadora a determinats sectors, garantint un desenvolupament econòmic, laboral i social" al territori. No s'especifica, però, com seria aquest instrument.

Reforma del Senat

Una institució de representació dels governs autonòmics

El projecte de Podem passa també per reformar el Senat, convertint-lo en una cambra "de representació de drets i interessos territorials", eliminant bona part de les retribucions dels senadors i conformant-lo amb representants dels governs autonòmics, els quals votarien en bloc. Participarien en l'aprovació de les lleis que afectessin els seus interessos, en els pressupostos pel que fa a les inversions als respectius territoris i nomenant òrgans de l'Estat i institucions com els membres del Tribunal Constitucional o els vocals del Consell General del Poder Judicial. La cambra alta, per tant, esdevindria una "peça clau en les relacions verticals i horitzontals de distribució territorial del poder" amb un "paper central –però secundari– en relació a la conferència de presidents".

Política exterior

Adequar l'Institut Cervantes i la Marca Espanya a la plurinacionalitat

El programa de Pablo Iglesias considera que la política exterior ha de ser "un reflex de la diversitat de l'Estat", a banda de ser més transparent, participativa i amb més mecanismes de control i rendició de comptes. Per això, proposa conformar un consell interterritorial de política i acció exterior, reformar i adequar l'Institut Cervantes "a la diversitat lingüística i cultural d'Espanya" i transformar la Marca Espanya "en un organisme integrador que representi la diversitat i la plurinacionalitat" de l'Estat, "així com els interessos de tota la ciutadania".

Altres comunitats autònomes

Més competències per al País Basc i especificitat de les Canàries

Entre les mesures que preveu Podem hi ha el compromís que s'avançarà "en matèria de transferències al País Basc, amb prioritat a les competències de la inspecció de treball i d'administració i gestió de la seguretat social, sense que això suposi ruptura de la caixa única".

Pel que fa a les Illes Canàries, el programa promet incloure el seu règim econòmic i fiscal propi a la Constitució, per blindar-lo, i a la vegada instarà a reformar l'Estatut canari perquè la legislació estatal hagi de tractar específicament aquelles matèries que ho requereixin per la llunyania, insularitat i limitacions estructurals permanents de l'arxipèlag. Vol reconèixer també a la carta magna les característiques d'ultraperificitat que li reconeix la Unió Europea.