Educació: un dret garantit que cal posar al dia
La falta de concreció de l’article 27 de la Constitució, que regula el dret a l’educació, va permetre assolir un acord mínim entre totes les sensibilitats polítiques el 1978, però no ha generat el consens necessari per garantir l’estabilitat del sistema educatiu espanyol, que ja acumula vuit lleis educatives en 40 anys.
“L’accés a l’educació per a tothom ara és una realitat i el 1978 no ho era”, afirma la professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Anna Jolonch, que diu que, en aquest sentit, “no es pot ser pessimista”. Ara bé, aquest dret a l’educació s’està redefinint. Jolonch apunta que una cosa és assolir l’accés als estudis i una altra assolir els coneixements. “A nivell de resultats és on encara hi ha moltes desigualtats, i Espanya és el país d’Europa amb més fracàs escolar”, afirma. Un 17,9% dels alumnes deixen els estudis abans d’hora a l’Estat, mentre que la mitjana europea és del 10%. A més, el dret a l’educació ja no és només el dret a tenir plaça, sinó que ara també s’ha d’entendre com el dret a un “aprenentatge rellevant i amb sentit per a tothom”, apunta el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que afegeix que cal, per tant, qüestionar-se quina és la metodologia d’aprenentatge més efectiva.
L’escola no és gratuïta
Tampoc el punt 4 de l’article es compleix amb exactitud. La Constitució diu que l’ensenyament bàsic és “obligatori i gratuït”. Si bé és cert que s’ha aconseguit una plena escolarització en l’etapa 3-16 anys, els experts alerten que la carta magna dona poques garanties per al 0-3. “No és només una etapa de cures, sinó que és rellevant educativament per les oportunitats en famílies en desavantatge”, apunta Palacín. Sobre el fet que l’educació sigui gratuïta, denuncien que no s’ha complert mai, ni a l’escola concertada -es paguen quotes mensuals- ni tampoc a la pública, on les famílies paguen 148 milions d’euros cada curs per serveis que haurien de ser gratuïts, com el material o les excursions, segons va calcular la Fapac. “Qualsevol pagament és una barrera en clau de desigualtat i segregació”, diu Palacín.
Jolonch considera que hi ha tres reptes pendents en la Constitució (i en les successives lleis d’educació): garantir més despesa pública per aproximar-nos a la mitjana europea del 5% del PIB -Catalunya inverteix un 3,7%-, poder desplegar polítiques clau com el decret de l’escola inclusiva i crear un consens a llarg termini per fer “lleis de país, no de partit”. Una fita, ara per ara, molt llunyana.
