Dotze directius públics superen el límit de sou legal

Barcelona“Els ajustos han de començar per dalt”. Avui fa tres anys que la secretària general d’ERC, Marta Rovira, feia aquestes declaracions al costat de la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, en presentar al Parlament l’acord pel qual els republicans accedien a avalar la supressió d’una paga extra als TREBALLADORS públics. L’anunci unilateral de la tisorada de la Generalitat havia sigut un dels primers xocs amb els seus recents socis, tot i que aquell 14 de març del 2013 totes les parts van donar a conèixer un seguit de compromisos que permetien a ERC acceptar la mesura, entre els quals n’hi havia alguns que limitaven el cop entre els funcionaris amb rendes més baixes i d’altres que anaven en la línia de reduir les retribucions dels directius públics. Els empleats públics ja han deixat enrere els anys amb una paga extra menys, però a hores d’ara, tres anys després del pacte, alguns punts que afectaven els alts càrrecs no s’han concretat.

De fet, l’acord es va concretar poques setmanes més tard en una resolució aprovada al Parlament pels dos socis de Govern, que reclamava la fixació d’un límit salarial per als directius públics equivalent al sou d’un secretari general –uns 84.079 euros anuals– i la supressió de les dietes que es percebien per assistir als consells d’administració de les empreses públiques. Després de diverses resolucions més aprovades, els pressupostos del 2014 van incloure finalment la fixació d’un límit salarial, tot i que s’elevava fins a la retribució de conseller, 108.577 euros. Un decret hauria de desenvolupar aquesta disposició i establir una escala salarial per a aquests alts càrrecs de l’administració. Això no equivalia, però, al compliment del pacte, ja que a hores d’ara encara 12 directius públics tenen sous superiors als del conseller.

En aquesta línia, els pressupostos del 2015 van ratificar el compromís d’establir el sou màxim i l’escala salarial amb la retribució d’un conseller com a límit. I no va ser precisament fins a aquell març, dos anys després de l’acord inicial entre CiU i ERC, que el Govern va suprimir les dietes i, des de llavors, no hi ha ningú –intern o extern a l’executiu– que percebi cap ingrés per assistir a consells d’administració d’organismes del sector públic. De la mateixa manera, els nous directius nomenats en entitats i empreses del sector públic han respectat el límit salarial fixat.

Una altra cosa, però, són els directius públics que ja treballaven per a algun dels organismes amb participació majoritària de la Generalitat. I és que, segons argumenta l’executiu, l’adaptació a la retribució màxima s’haurà de fer durant els tres mesos posteriors a l’aprovació del decret que desenvolupi les previsions de la llei de pressupostos del 2014. I com que, dos anys després que els comptes veiessin la llum, aquest decret encara està pendent, aquest termini formalment no ha acabat.

En canvi, l’esforç pel que fa a les noves incorporacions és notable. El salari públic més elevat de l’administració catalana, per exemple, era el 2015 el de director de Televisió de Catalunya, que percebia 177.650 euros anuals –33.000 més que el president de la Generalitat–, tot i que el seu substitut, Jaume Peral, ja cobrarà per sota del sou d’un conseller. El segon càrrec fins ara més ben pagat era el de president d’Infraestructures de la Generalitat –amb un sou de 150.550 euros–, que va dimitir al novembre, mentre que el directiu que ara ocupa aquest lloc ja percep un salari inferior als 108.577 euros legals.

Tot i això, segons el portal de transparència de la Generalitat, divuit directius encara cobren més que un conseller. Aquestes dades, però, fan referència a les retribucions de l’any passat i, des de llavors, cinc dels càrrecs s’han renovat. A més, el president de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, Brauli Duart, amb un salari el 2015 de 139.650 euros, ha anunciat un acord a l’organisme per autolimitar-se el sou als 108.000 euros. Per tant, com que el Govern admet que no han rebaixat salaris als alts càrrecs veterans, encara 12 superen el límit.

Malgrat tot, la secretària d’Administració i Funció Pública, Meritxell Masó, explica a l’ARA que aquest decret s’ultimava durant la legislatura anterior, acabada abans d’hora, i que ara es reprèn. D’aquí tres o quatre mesos, afirma, hauria de veure la llum. Segons avança, el reglament de desplegament divideix les entitats del sector públic en tres nivells, segons la mida de la plantilla, el pressupost, la competitivitat i la complexitat. El nivell en què se situïn ens marcarà l’escala salarial dels seus directius. Tot i això, l’executiu de Carles Puigdemont encara ha de decidir com dota de més flexibilitat salarial àmbits com els de salut o recerca, per no haver de “renunciar a talent per culpa de les retribucions”. Fonts de Salut preveuen incloure especificitats en el seu àmbit. De fet, sis dels 12 directius que cobren més que un conseller són de l’àmbit de la sanitat.