Dotze caòtiques hores a Sàsser

SàsserLaura Borràs espera a primera fila davant la porta U33 de la terminal 2 de l’aeroport del Prat. Ryanair, direcció a l’Alguer. Més enllà hi ha les dirigents d’Esquerra Marta Vilalta i Diana Riba amb una motxilla també esperant per embarcar, mentre que l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, prefereix seure a la cafeteria de davant la porta d’embarcament per fer l’espera menys feixuga. L’avió va cap a Sardenya, on hi ha empresonat l’expresident Carles Puigdemont, i surt a les 12.55. La cua està farcida de gent amb samarretes que es dirigeixen a l’aplec Adifolk, on, de fet, havia de ser Puigdemont si no hagués estat detingut pels carabinieri.

“I quan l’avió arribi a l’Alguer, què?”, pregunta la premsa a una dirigent independentista. “No sabem on hem d’anar”, admet. ¿Al Tribunal d’Apel·lació de Sàsser? ¿A la presó de Bancali? A l’Alguer? A l’enlairar-se l’avió els rumors són que Puigdemont declararia al migdia i que la jutge podia prendre una decisió en qualsevol moment. Ningú s’atreveix a posar el mode avió per si salta la notícia durant el vol.

A les 14.45 l’avió aterra a l’aeroport. Puigdemont és a la presó. Laura Borràs té previst anar a la cort de justícia a l’espera que comparegui al migdia, però canvia els plans perquè tot apunta que la declaració de l’expresident quedarà ajornada. Manté la seva agenda -era una de les convidades a l’esdeveniment folklòric- i se’n va a l’aplec amb tota la comitiva. Victòria Alsina, consellera d’Exteriors, també aterra des de Roma i es troba en la mateixa situació.

Ara bé, el viatge ho és tot menys previsible. “Salió el sol ”, piula Gonzalo Boye quan encara no són les quatre de la tarda, i quan tot sembla que es pot allargar fins dilluns s’informa que Puigdemont queda en llibertat sense mesures cautelars. Entre l’alegria i el desconcert -només els advocats saben realment el que està passant-, la comitiva catalana decideix posar rumb al centre penitenciari de Bancali. L’expresident, tard o d’hora, sortirà d’allà.

Preguntes a la sortida

Desenes de càmeres formen una muralla humana davant la policia italiana que custodia el recinte. Estelades i banderes sardes es barregen entre càrrecs institucionals vinguts de Catalunya. L’estaca de Lluís Llach sona de fons. Les tres de la tarda, les quatre, les cinc... passen les hores a l’espera d’una imatge. Puigdemont sortirà en llibertat, sí. Però fins quan? I fins on? Les informacions sobre si podrà sortir o no d’Itàlia (o de Sardenya) són contradictòries fins que un senyor amb americana, corbata i els cabells blancs surt amb parsimònia de dins la presó. És Agustin Angelo Marras, l’advocat italià de Puigdemont. L’expresident sortirà de la presó i tindrà llibertat total de moviments. Podrà anar a l’Alguer o a Waterloo, però el 4 d’octubre haurà d’acudir a declarar davant la justícia italiana.

Són les sis de la tarda i Puigdemont surt de la presó flanquejat per Laura Borràs i Victòria Alsina. A fora l’esperen Jami Matamala i Josep Lluís Alay, i amb ells desenes de periodistes que es s’aboquen a sobre de l’expresident tot just posa un peu en llibertat. Empentes, crits, algun insult en italià entre els càmeres i mostres de suport al 130è president de la Generalitat. “Estic bé, molt bé”. Puigdemont diu que ara ja sap com van aquestes coses i que ja s’hi ha acostumat. Puja a un cotxe negre i fa rumb a l’Alguer. Sap, però, que el periple no s’ha acabat.