Dos debats previs marcats per les topades entre socis
Les divergències entre JxCat i ERC per l’estratègia independentista han centrat els últims dos debats de política general amb Torra com a president
2018
La suspensió dels diputats presos i exiliats fa perillar el ple
El del 2018 era el primer debat de política general de Quim Torra com a president de la Generalitat després que fos investit al mes de maig. Les tensions entre JxCat i ERC no s’havien apaivagat després que el president del Parlament, Roger Torrent, hagués suspès el ple d’investidura de Carles Puigdemont al gener. I el debat de política general de fa dos anys va tornar a ser l’escenari de la disputa entre socis de Govern. El motiu? La suspensió dels diputats presos i exiliats per part del Tribunal Suprem. Tot i que els dos grups van salvar in extremis un acord perquè els líders independentistes llavors processats pel Suprem poguessin votar al Parlament, els lletrats posaven en dubte la fórmula i les votacions de les propostes de resolució del debat es van acabar ajornant fins una setmana després. Va ser llavors quan les desavinences entre JxCat i ERC es van tornar a evidenciar i l’independentisme es va quedar sense majoria al Parlament. La mesa va rebutjar les delegacions de vot dels diputats presos i exiliats i JxCat es va negar a substituir els seus diputats perquè comptessin els vots. La conseqüència més directa va ser que el Govern va perdre fins a 13 votacions, entre les quals la reprovació del rei i també la validació de la via unilateral per arribar a la independència. Abans d’arribar a aquest punt, els dos socis de Govern també havien airejat les seves diferències quan Torra, en el seu discurs durant el primer dia de debat, havia llançat un ultimàtum al president espanyol, Pedro Sánchez, per pactar un referèndum d’autodeterminació abans del mes de novembre.
2019
El ple que no va resoldre la resposta a la sentència de l’1-O
El debat de política general de l’any passat se celebrava just abans que el Tribunal Suprem fes pública la sentència de l’1-O. L’independentisme hi arribava sense cap mena de proposta consensuada per respondre-hi. JxCat i ERC només van aconseguir aprovar una proposta que avalava la desobediència civil i institucional per defensar “drets polítics, civils i socials”, però sense més concreció. No van aconseguir ni sumar els comuns a la proposta que demanava l’amnistia pels presos si eren condemnats, tot i la sintonia exhibida amb el president de la Generalitat, Quim Torra, per aprovar els pressupostos. El ple, a més, va estar marcat per la crispació després que Torra mostrés el seu suport als CDR empresonats acusats de terrorisme, mentre Cs posava el crit al cel.
A diferència del discurs del 2018, però, l’any passat Torra no es va sortir del guió i es va moure en el marc general que JxCat i ERC compartien. Ja havia marcat perfil propi, però, uns dies abans. La vigília de la Diada, el cap de l’executiu havia defensat tornar a exercir el dret a l’autodeterminació, però sense concretar si aquesta era la seva aposta per respondre a la sentència del Suprem. I era aquesta, efectivament, tal com es va encarregar de verbalitzar ell mateix en la compareixença al Parlament que va fer després que es conegués la sentència contra els líders independentistes. Una aposta que no coneixien ERC ni tampoc JxCat. De fet, els republicans fins i tot van desacreditar la proposta defensant que no era el moment de posar data per fer un nou referèndum.