Independentisme i unionisme, dos blocs poc permeables entre si

Les eleccions del 27-S es van definir des del principi com uns comicis extraordinaris. CDC i ERC, dos partits que fins fa poc competien per un mateix electorat, van conformar una coalició àmplia, Junts pel Sí, conjuntament amb la incorporació de personalitats de la societat civil. Altres, com Catalunya Sí que es Pot, també van optar per pactes més o menys amplis. L’excepcionalitat dels comicis també es va demostrar durant la campanya, esquitxada per l’aparició de nombrosos manifestos i amenaces contra un futur estat català. El desenvolupament de la jornada electoral i les xifres provisionals de participació no van fer més que certificar el caràcter especial dels comicis. Finalment, l’assistència a les urnes va quedar per sobre del 77%, una xifra històrica en unes eleccions al Parlament de Catalunya i només superada dues vegades en unes eleccions espanyoles (les de 1977 i 1982).

Però aquest increment de pràcticament 10 punts en la participació no tindria conseqüències sobre els resultats electorals si es pogués assumir que la població que no participa és equiparable a la que sí que ho fa. En cas de ser així, els resultats serien els mateixos i només variaria el nombre de vots emesos. Tanmateix, aquesta assumpció dista molt de la realitat en la gran majoria de països del món, i el cas de Catalunya no és una excepció. Només fa falta mirar un mapa de l’abstenció al nostre país per veure que està concentrada a l’àrea metropolitana de Barcelona i al llarg de la costa, des de Tarragona fins al Maresme, una zona on hi ha la principal concentració de persones nascudes fora de Catalunya o amb els pares de fora.

Un mantra enterrat

Així doncs, tenint en compte que el nacionalisme català sempre s’ha mobilitzat amb força en les eleccions catalanes, un augment de la participació, segons molts opinions, podia posar en perill l’hegemonia sobiranista existent fins llavors. De fet, durant anys s’ha repetit la idea -sobretot per part de sectors unionistes- que l’abstenció perjudicava els partits estatals.

Tanmateix, els resultats van acabar donant a Junts pel Sí una victòria clara en escons (37 més que C’s, la segona formació). JxSí també va aconseguir mantenir la suma del nombre de vots de les eleccions del 2012 -malgrat la marxa d’Unió-, alhora que la CUP incrementava en 210.000 els seus sufragis. D’altra banda, l’unionisme va aconseguir sumar 330.000 vots respecte a les passades eleccions.

D’on vénen i cap on han anat els vots el 27-S? Quins transvasaments s’han produït? Una eina útil per respondre a aquesta qüestió és l’anàlisi agregada dels resultats pel mètode de la inferència ecològica. De fet, de moment es tracta de l’única eina que es pot fer servir, a l’espera de les enquestes postelectorals. Així, a través de l’anàlisi estadística dels vots per secció censal podem aproximar-nos a conèixer quin percentatge de vot ha anat a parar a cada partit o d’on va venir el suport a cadascuna de les formacions amb representació al Parlament.

L’anàlisi ens dibuixa un panorama de transvasament del vot molt diferenciat entre el bloc independentista i el federalista i unionista, amb una recomposició interna de cadascun. Així, vora el 80% de votants de CiU el 2012 i el 75% d’ERC haurien anat a parar a JxSí. La resta haurien passat a la CUP, una formació que també pateix una fuita de votants cap a la coalició liderada per Raül Romeva. Si ho mirem des de la perspectiva d’on vénen els vots, els suports de JxSí procedirien de votants de CiU (quasi el 60%), ERC (24%) i l’abstenció (un 10%). En termes generals, per tant, la mobilitat dels electors convergents i republicans hauria sigut baixa, i JxSí hauria aconseguit retenir els suports dels dos principals actors de la coalició. La CUP, en canvi, hauria aconseguit atreure un cert electorat heterogeni, i vora un quart de votants tant de CiU com d’ERC el 2012 haurien optat per fer costat a la llista liderada per Antonio Baños. Finalment, no sembla que l’estratègia d’atreure votant federalista d’ICV hagi acabat de funcionar, ja que poc menys del 10% dels votants ecosocialistes el 2012 han optat per la CUP. Es tracta, però, d’una xifra més alta a Lleida i Girona, i més baixa a la província de Barcelona.

Pel que fa al sector federalista i unionista, els transvasaments són força més complexos i les dades deixen lloc a alguns dubtes. La pujada de C’s s’explicaria per la capacitat de beure de fonts molt diverses: hauria mobilitzat votants populars (d’aquí ve el 29% dels vots), expartidaris del PSC (32%), antics abstencionistes (20%) i fins i tot una minoria d’exvotants d’ICV. Així, la capitalització de l’oposició al procés feta per Inés Arrimadas (i Albert Rivera) ha convertit C’s en una força heterogènia pel que fa la seva procedència, un fenomen que es produeix sobretot a la província de Barcelona i és molt menys intens en altres latituds. Un dels dubtes de cara al futur és si la formació serà capaç de retenir un electorat amb aparents diferències ideològiques.

La participació beneficia el PSC

Les dades indiquen que un dels grans beneficiats de l’augment de la participació hauria sigut el PSC, cosa que els va permetre parar el cop i desmentir les enquestes més catastrofistes. El 34% del seu electorat prové de gent que es va abstenir el 2012. Per contra, no sembla que CSQP hagi aconseguit recollir suports d’antics votants d’ICV, que s’han dispersat cap a diferents opcions. Tampoc el PP ha pogut retenir els seus antics votants, ja que gairebé un terç ha marxat a les files de Ciutadans.

La fotografia final d’aquests transvasaments apunta que Junts pel Sí i la CUP no han begut gaire de l’augment de la participació ni de les opcions federalistes (PSC i CSQP). Només la CUP ha aconseguit atreure alguns nous votants i un percentatge baix d’ecosocialistes. La participació sembla haver beneficiat en especial el PSC i, en menor mesura, C’s, tot i que hi ha diferències importants per províncies. Amb tot, aquell mite segons el qual els resultats de Catalunya serien absolutament diferents quan s’hi participés com en unes estatals, ja té resposta. I és negativa.