Dos anys del polèmic ple de la desconnexió

BarcelonaEs compleixen dos anys de la sessió del Parlament que va marcar el camí sense retorn al referèndum de l’1-O i al xoc entre la Generalitat i l’Estat. El ple del 6 i 7 de setembre del 2017 va donar llum verda a la llei del referèndum i a la de transitorietat jurídica. Dues sessions maratonianes i crispades que van deixar empremta per sempre més a l’hemicicle. Per als grups contraris a la independència, “un cop d’estat” i “una vulneració dels drets de la minoria”. Per als partidaris, un moviment indispensable per dotar d’un corpus jurídic el trajecte cap a l’estat propi. En l’epicentre de la polèmica, una pregunta a resoldre: si la majoria independentista de la mesa del Parlament, l’òrgan director de la cambra, podia permetre aquell debat malgrat les advertències en contra del Constitucional. El TC va resoldre l’abril d’enguany que aquell dia es van vulnerar els drets de l’oposició.

A diferència de l’aniversari de l’any passat, aquest 2019 arriba després d’haver escoltat les opinions d’uns i altres durant el judici al Procés que s’ha fet al Tribunal Suprem. El 26 de febrer era l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell qui defensava davant el jutge Manuel Marchena la seva actuació. El seu raonament parteix de la següent base: la mesa del Parlament no pot censurar les iniciatives dels grups. “El TC ens demanava una cosa impossible. Com es pot convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor? Al contrari, ha d’afavorir el debat. La paraula i el debat ha de ser lliure”. Aquella sessió del judici va acabar convertint-se en un debat entre l’expresidenta i la fiscal Consuelo Madrigal, que li va replicar que la mesa està “facultada per inadmetre iniciatives” que contradiguin de manera “palmària i evident” el dret constitucional.

Suport de Torrent

Durant el judici, Forcadell va trobar el suport sense fissures del seu successor en el càrrec, Roger Torrent: “Un president del Parlament mai pot limitar o censurar les propostes dels grups parlamentaris [...]. En el lloc de Forcadell hauria fet exactament el mateix”. El xoc que es va viure a la mesa el setembre del 2017 es va reproduir al judici, amb la intervenció de l’exvicepresident del Parlament José María Espejo-Saavedra (Cs): “S’estaven admetent a tràmit unes iniciatives en frontal oposició als posicionaments del TC”. Els juristes de la cambra, tant el dia dels fets com durant el judici, van insistir en els seus avisos, com l’ex lletrat major Antoni Bayona: “Els serveis jurídics van fer un informe el 6 de setembre advertint de les responsabilitats penals en què podien incórrer els membres de la mesa”, va declarar. 730 dies després el debat continua viu amb una diferència substancial, la majoria independentista de la Cambra no ha tornat a escollir el mateix camí per avançar cap a la República.