'Don't stop the party': la banda sonora de Puigdemont a Sàsser

BarcelonaA Sàsser no hi va anar de festa, però sembla que se'n va acabar muntant una a costa dels jutges espanyols. Carles Puigdemont va declarar aquest dilluns durant tot el matí davant la magistrada del Tribunal d'Apel·lacions de Sàsser, però va tenir la resta del dia per gaudir del que ja donava per fet abans d'arribar a Sardenya: va sortir en llibertat, sense mesures cautelars i amb l'extradició a Espanya suspesa fins que no emeti sentència el Tribunal de Luxemburg. "No m'aturaré fins que estigui acabat. No renunciaré fins que obtingui la victòria", diuen dos versos de la cançó Don't stop the party, dels Black Eyed Peas, precisament una de les que formen part de la banda sonora que ha triat l'expresident de la Generalitat per al seu viatge.

Ell mateix va compartir al vespre la llista de Spotify que considera que defineix millor la seva experiència sarda i que està plena de música amb altes dosis d'ironia dirigida principalment a la justícia espanyola. Potser el tema més evident és l'èxit del 1974 de Mocedades: Tómame o déjame. La cançó parla d'una infidelitat com la que el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena pot interpretar que Puigdemont està fent posant-se a disposició de tots els tribunals que l'hi reclamen. "Ni te espío ni te quito libertad", es diu també en aquella cançó, una frase que difícilment podrà sortir de la boca de Llarena. Bring the boys back home, li diu a Llarena, com cantaven els Pink Floyd.

I'm still standing (Encara estic dret), en la versió que es va fer servir al biopic d'Elton John; The sound of silence (El so del silenci) de Simon i Garfunkel; o Resistiré, de Barón Rojo, formen part d'una llista de 23 temes musicals, entre els quals només n'hi ha un en italià: el Bella Ciao. Hi ha cançons motivacionals com l'Eye of the Tiger, famosa per les pel·lícules de Rocky (tot i que protagonista del pitjor film de la saga); d'altres de festives com l'I feel good de James Brown, i algunes de centrades en el futur com el Caminem lluny de Doctor Prats. A Sardenya aquest dimarts ha sortit Un rayo de sol, com el de la cançó de Los Diablos, i probablement dilluns a la nit va ser una Rock and roll all nite (Kiss) per a Puigdemont i els seus companys de files. Born to kill de The Thermals és tota una declaració d'intencions tenint en compte que el també president del Consell per la República s'ha compromès a continuar batallant contra els tribunals espanyols, com també el Can't stop de Red Hot Chili Peppers.

Completen la llista de reproducció Escriurem de Miki Nuñez; Right or wrong de Stealers Wheel; Bridge over troubled water de Simon i Garfunkel; Stairway to heaven de Led Zeppelin; Otherside dels Red Hot; Let's rock and roll de Richie Valens; Back in black d'AC/DC; Invencibles d'Els Catarres; i el Beautiful Day de U2, en què Bono agraïa a un amic que el tragués d'un lloc on no volia ser. "Algú a qui puguis donar un cop de mà per compensar-lo". Puigdemont deu saber en qui pensa quan l'escolta.