Dones de partit vs. un fitxatge estrella: així són les número 2 de PSC, ERC i Junts

BarcelonaSalvador Illa, Carles Puigdemont i Pere Aragonès són els tres candidats amb més possibilitats de presidir la Generalitat després del 12-M. Mentre els seus equips ultimen l'agenda i les estratègies electorals, ja s'han fet públics els noms de les dirigents polítiques amb qui faran tàndem a dalt de tot de les llistes: són Alícia Romero (PSC), Laura Vilagrà (ERC) i Anna Navarro (Junts), tres número 2 per a tres campanyes que ja s'albiren molt diferents. El PSC demana el vot per girar full del Procés i obrir una nova etapa centrada a enfortir els serveis públics i l’autogovern, mentre els republicans reivindicaran el seu full de serveis a la Generalitat i el camí de negociació obert amb l’Estat de què renegava Junts. Sota una candidatura que gira al voltant de la seva figura, Carles Puigdemont ho fia tot a la seva restitució per recuperar una ambició nacional que, a parer seu, Esquerra s'ha deixat pel camí i que el PSC menysté. Tot i així, les tres número 2 tenen una cosa en comú: són persones de la màxima confiança dels seus caps de llista.

Alícia Romero: un perfil negociador

Els socialistes defensen que es presenten amb una candidatura "per governar" amb noms que, després de l'experiència del govern alternatiu, estan preparats per agafar les regnes de les conselleries de veritat. Immediatament després d'Illa hi ha la diputada Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976), llicenciada en dret i experta en gestió pública que va aterrar al Parlament fa dotze anys i que ara veu premiada la tasca feta en l'última legislatura. Romero es va convertir en la cara visible del grup parlamentari quan el 2021 va assumir el rol de portaveu després que Eva Granados, la número 2 del 2021 i de Miquel Iceta, fos nomenada vicepresidenta del Parlament. És una de les diputades més properes a Illa, que ha delegat en ella les negociacions més complicades de la legislatura (entre elles, les dels pressupostos), i també ha guanyat pes en la nova executiva del partit, on assumeix la cartera d'economia i coneixement. De tarannà dialogant, Romero té una relació fluida amb sindicats, patronats, entitats i universitats. És coneguda per tenir mà esquerra amb els seus interlocutors i fonts del partit també en destaquen la bona oratòria, que sovint ha posat en pràctica arremetent contra la CUP des de la tribuna del Parlament, sobretot quan els cupaires acusen el PSC d’haver-se abonat a la "sociovergència".

Vilagrà: d'alcaldessa a vicepresidenta

Esquerra ha optat per la continuïtat a l'hora de triar la seva número 2. La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà (Santpedor, 1976), tornarà a fer tàndem amb Pere Aragonès després que el president de la Generalitat ja la triés fa tres anys com a número 2 de la seva candidatura. Vilagrà forma part del cercle de confiança d'Aragonès i és una de les persones que han pilotat les negociacions amb l'Estat en qüestions com el traspàs de Rodalies. Que Aragonès hagi tornat a apostar per Vilagrà referma la seva aposta per donar continuïtat a la gestió actual del Govern i també a la via de diàleg oberta amb l'Estat. El perfil gestor de Vilagrà, que sovint es reivindica com a filla de la política municipal –va ser alcaldessa de Santpedor–, contrasta amb la figura mediàtica per la qual ha apostat el partit de cara a les eleccions europees: el meteoròleg Tomàs Molina. Vilagrà va haver de capejar la crisi pel fiasco en les oposicions de funcionaris de la Generalitat i va ser una de les defensores d'una candidatura catalana pels Jocs Olímpics d'Hivern –un projecte que finalment el Govern va enterrar–. Des de la conselleria de Presidència ha apostat reiteradament per intensificar el diàleg amb alcaldes i alcaldesses.

Navarro: canvia Silicon Valley pel Parlament

Tot i les seves diferències, Romero i Vilagrà són dones de partit. En aquest sentit, el fitxatge d'Anna Navarro (Olot, 1968), empresària de Silicon Valley i estrella dels negocis internacionals, és el que més difereix. Navarro, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2021, aporta un perfil econòmic de prestigi en el món de la tecnologia, una peça important del pla de "reactivació" que Puigdemont aspira a impulsar des de la Generalitat. Es tracta d'una reconeguda emprenedora amb 30 anys d'experiència als EUA que va ser nomenada per la revista Analytics Insight com la dona més influent del sector el 2021. El partit vol que sigui un revulsiu en l'àmbit econòmic per "captar" i fer tornar talent i empreses a Catalunya. Propera a l'expresident, la incorporació de Navarro a la candidatura és una decisió personal de Puigdemont, a qui en les anteriors eleccions va acompanyar com a número 2 la presidenta de Junts, Laura Borràs –en aquell cas, com a presidenciable efectiva–. Caldrà veure com se'n surt Navarro en campanya, un territori on les seves dues rivals, Romero i Vilagrà, ja tenen experiència.

I la resta?

Els altres partits també han fet públics els candidats que acompanyaran els seus número 1 a dalt de tot de les llistes. La CUP tindrà de segona Laure Vega, que va disputar-se el primer lloc de la llista amb la candidata Laia Estrada, que va acabar-se imposant en la consulta interna a la militància. Els comuns han situat al costat de Jéssica Albiach l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, que fa el salt al Parlament després de guanyar protagonisme arran de la seva oposició a l’ampliació de l’aeroport. Després de recuperar l'alcaldia de Castelldefels, que va perdre el 2015, Manu Reyes torna a les llistes catalanes com a número 2 per falcar un candidat, Alejandro Fernández, a qui Génova va donar el vistiplau a contracor. Per part de Cs, i descartada Anna Grau –que ha deixat la política–, serà número 2 la diputada Marina Bravo, que ha portat els temes de sequera en l’últim tram de la legislatura. A Vox, la metgessa i antiavortista María García Fuster acompanyarà Ignacio Garriga, mentre que Joan Garriga ocuparà el tercer lloc.