Dolors Sabater i la Carbonell de 'Plats bruts'

BarcelonaDolors Sabater també tria Borgen, que clarament és la sèrie política preferida dels candidats catalans a l'esquerra i a la dreta del passadís de l'hemicicle. És una sèrie que no resulta ni tan bonista com West wing ni tan enfangada i lúbrica com House of cards: una sèrie que salva la classe política sense amagar les contradiccions i conflictes que pateix. La segona opció és Altsasu, que, de nou, és una elecció fàcil per a la cupaire: la gràcia seria que Fernández o Illa l'haguessin reivindicat. Però la proximitat de la CUP amb l'esquerra abertzale fa que, en el seu cas, sigui també una tria relativament conservadora o no rupturista. I el mateix passa amb Plats bruts, la tercera de les opcions, en aquest cas compartida amb Pere Aragonès. (De nou: la sorpresa hauria sigut si l'haguessin enarborat Carrizosa o Garriga, que volen reduir el 50% i el 100% del pressupost de TV3, respectivament.)

Hi va haver un moment en què la CUP va prometre mambo. I una mica de sacseig, en aquest any de sonsònia, abúlia política i pandèmia, potser ens convenia. Però potser Sabater està indicant que ella es veu com la Carbonell, l'entranyable presidenta de l'Associació Catalana del Rifle a Plats bruts, sempre disposada a donar un calbot al Lopes i el David –és a dir, a ERC i Junts– perquè facin el favor de deixar de fer l'enze una mica, que mira com em tenen la casa.