Montse Bassa: "Anava preparada per rebre insults al Congrés"

GironaMontse Bassa ho havia avisat en les dues últimes campanyes electorals al Congrés de Diputats: "Vull anar a Madrid per mirar als ulls dels nostres carcellers i dir-los a la cara tot el que pensem". I així ho va fer aquest dimarts, durant el debat d’investidura de Pedro Sánchez. En un discurs de vuit minuts i mig, no exempt de cridòria i d’insults sobretot de la bancada de la dreta, Montse Bassa va ser clara, directa i sincera: "Sr. Sánchez, li parlo com a familiar d’una presa política catalana. No sé si sap el dolor, la ràbia i la tristesa que ha generat en les nostres famílies", li va retreure tot just començar. Però en les últimes hores, la frase que més tinta i tertúlies ha generat ha sigut: "Personalment, m’importa un rave la governabilitat d’Espanya".

"La majoria de titulars se salten una part important. Quan dic que 'personalment m’importa un rave' obvien la continuació de la frase: que a pesar de tot el dolor que sentim els catalans, necessitem que hi hagi diàleg perquè la confrontació i el no a tot no portarà cap solució política", assenyala en una conversa amb l’ARA.

Bassa també afegeix que va ser Gabriel Rufian qui li va proposar fa dies sortir al faristol i complementar el seu discurs. "Primer li vaig dir que m’ho havia de pensar, perquè sabia que portaria conseqüències. Però després de donar-hi voltes i de parlar-ne amb la resta del grup, vaig dir que sí amb molta claredat i responsabilitat, perquè sabia que seria la veu del partit i dels represaliats". I, precisament, va ser Rufian qui li va aconsellar que comencés el discurs amb una anècdota personal de les seves visites a la presó: "Després de més de dos anys visitant la Dolors, en tenia moltes, d’anècdotes, però em vaig quedar amb l'última: la de Reis".

I és que el primer que va explicar al Congrés va ser que amb la Dolors i la seva mare solien regalar-se temps la nit més màgica de l’any. "Abans fèiem sempre un viatge totes tres juntes. I fa dos anys, quan la Dolors va sortir de la presó, la nostre mare, que llavors tenia 86 anys, va agafar un paper, va dibuixar la península Ibèrica sense Andorra, ni França ni Portugal –perquè la Dolors tenia retirat el passaport– i ens va dir que triéssim on volíem anar totes tres. Però mai hem pogut fer aquest viatge”, lamenta.

Els últims dies Montse Bassa ha estat preparant intensament el discurs i, malgrat que assegura que "anava preparada per rebre crítiques i insults al Congrés" –com el "colpista!" que es va sentir clarament en un moment de la seva intervenció–, li van sorprendre els crits que interrompien contínuament el seu missatge. "L’ambient era tan crispat, amb una cridòria tan extrema, que vaig posar-me a la defensiva perquè volia concentrar-me, i tenia molt clar que no volia que cap persona de la dreta m’influenciés", reconeix sense voler detallar quins altres insults va sentir des del faristol.

El que més l'ha sobtat són les veus que asseguren que les seves paraules són incoherents amb el discurs que va pronunciar dissabte Gabriel Rufián: "Algú es pot imaginar que una persona pronunciï un discurs durant la investidura sense haver-lo consensuat abans amb ERC?", es pregunta retòricament i abans de deixar clar: "Ens entenem perfectament i pensem igual amb en Gabriel, i qui digui que és incoherent amb el seu discurs és que no el va escoltar sencer", subratlla.

Ara bé, a qui no va donar cap pista sobre què diria al Congrés va ser a la seva germana Dolors: "Sabia que el faria jo, el discurs, però no volia deixar-li llegir perquè volia que fos un regal per a ella". I després de la investidura, cap a les set del vespre, va rebre una trucada molt esperada des de la presó de Puig de les Basses: "Em va seguir des de la cel·la i només vam poder parlar dos minuts, perquè es va tallar, però estava molt emocionada. Em va donar les gràcies i em va dir que estava molt orgullosa que fóssim Bassa". I és que, malgrat la polseguera que han aixecat les seves paraules, Montse Bassa deixa clar que repetiria exactament el mateix missatge. I confessa que sempre recordarà el seu discurs com "una possibilitat d’esperança per veure si realment podem aconseguir que la negociació i el diàleg siguin de veritat".