Dolors Camats: "Hi ha risc d'un esclat de violència"

Com li haurem de dir a partir d'ara? Copresidenta?

Fins ara era una presidència i aquesta vegada serà una presidència amb dues persones. N'hi diem copresidència, tot i que és probable que no acabi sent mai una copresidència, sinó que acabem sent coordinador i coordinadora, perquè això de president i presidenta...

No us agrada pel nom?

És que no n'havíem tingut mai!

Com funcionarà a la pràctica? No és una fórmula forçada?

El que farem és prendre decisions de manera col·legiada, promoure deliberacions i en tot cas no anirem físicament sempre tots dos junts. No és només una raó de gènere; també ho és, però és sobretot una manera diferent de prendre decisions.

Teniu la sensació que us toca estar més enganxats a la societat, que els moviments socials no us perceben com el partit de referència?

Quan va aparèixer el 15-M ens vam entretenir a veure quines demandes feien i nosaltres no havíem plantejat. I gairebé no en vam trobar cap. El problema era més com hem fet política els partits i que mentre les coses anaven bé molts ciutadans van dimitir de la política...

Però ara no. Ara sembla que la societat està dient no , no ...

I això és boníssim i ho hem de poder aprofitar. El que hem perdut segur els partits és l'hegemonia i sobretot l'exclusivitat a l'hora de traduir els interessos de la gent en les institucions. Això ja no és així i està bé que no sigui així, vol dir que tenim una societat no només més reivindicativa, sinó més empoderada i amb més capacitat d'incidir en l'agenda, més exigent. Això ens obliga als partits a reconvertir-nos, a ser diferents i a buscar el nostre lloc a la societat.

Dolors Camats és ponent de la llei electoral i la llei de transparència. Aquí se la juguen els partits...

Jo hi afegiria també la llei de consultes, una llei clau per donar capacitat a la gent a decidir i no només pensar un pla B a la consulta pel dret a decidir. Juntament amb aquesta, doncs, es tracta de dues ponències amb les quals ens hi juguem sobretot el si anem de veres o no.

Quan les tindrem aquestes lleis?

La llei electoral, que és una llei molt madura i treballada en l'anterior legislatura, si hi ha voluntat política serà ràpida. Pel que fa a la llei de transparència, si la volem fer ben feta no podem córrer tant. Des d'Iniciativa - Esquerra Unida i Alternativa, per exemple, vam estar defensant la necessitat de regular els lobis, els grups d'interès.

¿És aquí precisament on es va encallar la negociació?

E ns van dir que ni pensament, que vèiem masses pel·lícules, que això aquí no passa. Doncs escolti, passa tant que fins i tot hem detectat, en algunes lleis que han passat pel Parlament aquesta anterior legislatura, esmenes que venien de bufets d'advocats. Tenien tan poca traça que algunes estaven escrites amb el llenguatge d'un bufet determinat o venien reproduint SMS.

I això per què no ho denuncien?

Ja ho hem dit, a les lleis òmnibus. Vam explicar que hi havia articles que estaven escrits fins i tot com si fossin SMS.

Què passarà amb Xavier García Albiol a l'Ajuntament de Badalona?

Farem tot el possible perquè deixi de ser alcalde de Badalona. Però el que no ens poden demanar és que a canvi de fer això posem en el govern de la ciutat una persona imputada. Entre altres coses perquè li estaríem fent un favor al senyor Albiol.

El president Mas l'altre dia va obrir la porta a un govern d'unitat amb Esquerra i el PSC... Què han fet malament perquè no se'ls cridi?

Ho hem fet molt bé. No ens ha fet tremolar les cames defensar el que de manera unitària s'ha de defensar a Catalunya, que és el dret a decidir. I a fer-ho amb aquells amb qui no compartim en absolut la política econòmica. Ara toca plantar-se a Madrid i a Brussel·les.

En aquest gest de plantar-se, Dolors Camats voldria fer la consulta com més aviat millor o endarrerir-la en funció de la situació econòmica?

Crec que ho hem de fer quan es pugui fer ben fet. No entenc, per exemple, que en el Parlament no hàgim organitzat ja una comissió pel dret a decidir: és l'espai parlamentari que hauria de garantir aquesta majoria, que afortunadament ja és més àmplia que la del gener.

Qui s'oposa a aquesta comissió parlamentària?

Ningú, però no es munta. En països com el Canadà o Escòcia el Parlament és un centre important on es prenen les decisions del procés.

En el moment en què hi ha una consulta, Iniciativa quina posició té?

Crec que dependrà de com arribem a aquest procés. Jo cada vegada estic més convençuda que hi arribarem junts, federalistes i independentistes. Perquè el que ha passat a l'Estat ens fa veure que només hi ha un únic camí...

Però no em contesta...

No perquè no sé què passarà el mes que ve.

Però és evident que el partit ha de tenir una posició sobre el tema...

És evident, i la tindrem. Ara hem posat en valor que el PSC entengui que aquesta és la via, com a mínim en una primera etapa, la de negociar una consulta. Ho fa també més democràtic i millor per al país.

¿Vostè està d'acord amb les protestes de la PAH davant del domicili d'alguns polítics?

La situació que vivim és molt violenta per a molta gent. I això s'ha de transmetre als polítics. Si es fa sense violència, si es fa de manera respectuosa, amb tot el que implica que se't manifestin davant de casa o que t'abordin pel carrer, jo crec que forma part del que s'ha de poder fer en política. No és l'ideal, evidentment.

¿El fenomen de Beppe Grillo a Itàlia els amoïna?

Un dels encàrrecs de la nostra assemblea, que és ara el 20 d'abril, és construir una alternativa a nivell català, espanyol i europeu. I som conscients que una alternativa a Catalunya sense Iniciativa no es pot fer, però només amb nosaltres tampoc. O ho fem amb la gent que hi ha al carrer resistint o no ens en sortim. Si des de la política que vol transformar i que és a les institucions no ho fem, poden sortir moviments o poden sorgir candidatures que expressin el malestar d'una altra manera. És evident que hi ha un risc que el malestar, la por, esclati de manera violenta. Som responsables d'evitar-ho. Beppe Grillo encara, em fa molta més por l'extrema dreta xenòfoba grega.