L'etarra Inés del Río surt de la presó

BarcelonaL'etarra Inés del Río, de 55 anys, ha abandonat la presó de Teixeiro a les 16.25 hores després que l'Audiència Nacional hagi decidit la seva excarceració en compliment de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.

Una quinzena de persones, entre familiars i amics, i nombrosos periodistes han esperat al centre penitenciari gallec l'antiga membre del comando Madrid, auxiliar administrativa de professió, originària de Tafalla (Navarra) i empresonada des de juliol de 1987.

El ple de la sala penal de l'Audiència Nacional ha ordenat aquest matí la seva sortida en llibertat per unanimitat dels seus 17 magistrats després d'estudiar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans i l'informe de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que ha estimat que la sentència sobre l'etarra no dóna cap altra elecció que no sigui la seva excarceració.

La sala, que ha estat reunida una hora i mitja, ha considerat que ha d'executar la sentència perquè és ferma i de compliment obligatori, segons han indicat les fonts. Del Río, que hauria d'haver quedat en llibertat el 2 de juliol del 2008 i que la doctrina Parot hauria mantingut a la presó fins al 2017, ha sortit de la presó després de passar-hi 26 anys tancada.

Informe de la Fiscalia

L'Audiència Nacional ha tingut en compte l'informe de la Fiscalia, que aquest matí ha reclamat l'excarceració d'Inés del Río argumentant que la sentència del Tribunal d'Estrasburg és "clara a l'hora d'indicar la mesura requerida per posar remei al dret o drets vulnerats". La Fiscalia ha demanat que se la posi en llibertat en el termini més breu possible, ja que entén que la sentència no dóna "cap elecció", com han informat fonts jurídiques.

Recurs d'una de les autores de l'atemptat d'Hipercor

La sala penal de l'Audiència Nacional té convocat un ple ordinari aquest divendres, en el qual ja tenia previst amb anterioritat estudiar els casos de dos etarres als quals es va aplicar la doctrina Parot.

A més, els advocats de Del Río han assegurat que demanaran la posada en llibertat "immediata" de 56 reclusos als quals s'ha aplicat retroactivament la doctrina Parot.

Un dels recursos que examinarà el ple d'aquest divendres és el de l'etarra Josefa Mercedes Ernaga, una de les responsables de l'atemptat d'Hipercor el 1987 a Barcelona, que suma més de 900 anys de condemna. L'altre és el recurs interposat pel membre d'ETA Manuel Piriz López, condemnat per assassinat i per disparar a dos policies el 1984.

Del Río no cobrarà els 30.000 euros d'indemnització

El govern espanyol va admetre ahir que no hi pot fer res, que un cop perduda la batalla del recurs les excarceracions depenen exclusivament dels tribunals: de l'Audiència Nacional en el cas dels presos terroristes i dels tribunals superiors de justícia en el cas de la resta de penats. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el d'Interior, Jorge Fernández Díaz, van sortir ahir en roda de premsa per explicar que la sentència s'havia d'acatar, però que en cap cas suposaria un canvi "substancial" en la seva política antiterrorista. Ahir l'executiu espanyol seguia defensant la filosofia de la doctrina Parot perquè la considerava "justa amb les víctimes i útil en la lluita contra el terrorisme".

Madrid no va llançar ahir cap missatge nou quan va proclamar que no negocia ni negociarà amb ETA, però és rellevant que la sentència d'Estrasburg fos acollida pels familiars dels presos com una esperança per a la pau. El govern central manté que ETA va decidir canviar el rumb pressionada per l'estat de dret i no pensa afluixar. De fet, Fernández Díaz va posar com a exemple la suspensió de l'activitat d'Herrira −considerada la successora de Gestores Pro Amnistia i Askatasuna− per demostrar que al govern central "no li tremolarà el pols" contra tot l'entorn terrorista. El ministre va afirmar que "aquella ETA va ser derrotada i ja no tornarà".

Per fer més lleuger el cop d'ahir, el govern central va anunciar que Del Río no cobrarà els 30.000 euros d'indemnització que marca la sentència, ni tampoc els 1.500 pel cost de les despeses del procediment que ha de pagar l'Estat. Li restaran del deute que té la presa etarra per les indemnitzacions a les víctimes que mai va abonar i que assumiren en el seu moment les arques espanyoles.

Gallardón va admetre que ja no hi ha res a fer políticament per mantenir la doctrina Parot, però es va aferrar a la seva polèmica presó permanent revisable −actualment en tramitació al Congrés− per assegurar que en el futur, gràcies a les modificacions legals del seu executiu, no tornarà a passar que a Espanya les condemnes per assassinats múltiples es redueixin "a un retret d'un any per cada mort".