La fi de la doctrina Parot, en 10 claus
El Tribunal d'Estrasburg obre una nova etapa en la situació penitenciària d'una part dels presos d'ETA
BarcelonaLa doctrina Parot, aplicada en els darrers anys bàsicament sobre presos d'ETA per prolongar-los l'empresonament, ha saltat pels aires amb la sentència definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), feta pública aquest dilluns. Aquestes són les deu claus que descriuen la polèmica generada per una doctrina penitenciària definida com 'irregular' pel Tribunal d'Estrasburg.
1. Una doctrina sorgida el 2006
L'any 2006, el Tribunal Suprem va convertir la sentència contra el recurs del membre d'ETA Henri Parot –que demanava acumular en una les seves 26 penes– en un nou criteri d'aplicació dels beneficis penitenciaris. D'acord amb aquest nou criteri, les redempcions de les penes per beneficis penitenciaris s'havien de descomptar de cada una de les condemnes imposades, i no del temps màxim de compliment efectiu segons el Codi Penal pel qual va ser jutjat. Així, s'allargava la reclusió dels presos.
2. Inés del Río, el nom propi de la sentència
La sentència de la sala gran del TEDH coneguda aquest dilluns es refereix concretament a Inés del Río Prada (Tafalla, 1958), condemnada a més de 3.000 anys de presó per 23 assassinats comesos en gran part com a integrant del 'comando Madrid' durant els anys vuitanta, liderat per Ignacio de Juana Chaos. En lloc de sortir en llibertat el 2008, en cas d'aplicar-se fins al final la doctrina Parot Del Río hauria estat excarcerada el 2017.
3. El Tribunal d'Estrasburg desmunta la doctrina Parot
El TEDH, en una sentència definitiva, contra la qual ja no es pot recórrer, demana –16 vots contra 1– l'excarceració de Del Río; alerta que Espanya ha vulnerat l'article 5.1 del Conveni Europeu de Drets Humans –sobre dret a la llibertat i a la seguretat–, i també –per 15 vots a 2– considera que s'ha violat l'article 7 –no hi ha pena sense llei– del mateix conveni. Pel que fa a la indemnització que Espanya ha d'abonar a Del Río, s'han fixat 30.000 euros per danys morals i 1.500 per despeses i honoraris. Deu magistrats hi han donat suport, set no ho han fet.
4. El govern espanyol queda tocat
La decisió del TEDH representa un cop per al govern espanyol. De fet, la primera sentència del Tribunal d'Estrasburg contra la doctrina Parot i a favor de l'excarceració de Del Río es va produir el juliol del 2012, i l'advocat de l'Estat va presentar-hi un recurs, que és el que ara ha estat rebutjat. El discurs sobre política penitenciària del govern del PP ha quedat tocat.
5. Del Río, a un pas de sortir de la presó
La sala penal de l'Audiència Nacional, que presideix el magistrat Fernando Grande-Marlaska, estudiarà aquest mateix dimarts en un ple extraordinari si ha de posar en llibertat Inés del Río. L'Audiència Nacional només revisarà el cas de Del Río -el TEDH en demana l'excarceració "tan aviat com sigui possible"- perquè ha estat objecte d'una "privació de llibertat irregular".
6. Una seixantena de presos d'ETA, a la cua
La sentència del TEDH només fa referència al cas de Del Río i no hi ha cap menció als 82 presos –61 d'ells d'ETA, 6 dels GRAPO i 15 delinqüents comuns– a qui se'ls està aplicant la doctrina Parot. Però els efectes de la sentència es poden fer notar a curt o mitjà termini a tots els afectats. La sala penal de l'Audiència Nacional celebrarà aquest pròxim divendres un ple ordinari on analitzarà precisament dos recursos contra l'aplicació de la doctrina Parot: els casos dels membres d'ETA Josefa Mercedes Ernaga –una de les responsables de l'atemptat d'Hipercor de Barcelona el 1987– i Manuel Piriz López, condemnat per assassinat i per disparar contra dos policies el 1984. Divendres es veurà si la decisió del TEDH té efectes immediats més enllà de l'excarceració concreta d'Inés del Río.
7. El govern de Rajoy ho deixa en mans dels tribunals
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, han comparegut poc després de conèixer l'anul·lació de la doctrina Parot per dir que lamenten la sentència i que no pensen modificar "ni un punt" la seva política penitenciària i antiterrorista. Davant aquesta decisió, han deixat en mans dels tribunals espanyols la potestat d'aplicar cas per cas la nova directriu. L'Audiència Nacional, en el cas de delictes de terrorisme, i les audiències provincials, per a la resta de condemnats, hauran de resoldre els recursos presentats pels presos.
8. L'executiu basc demana gestos a Madrid
El portaveu de l'executiu basc, Josu Erkoreka, creu que la sentència representa una "oportunitat" per iniciar una "reflexió compartida" sobre la política penitenciària que s'aplica als presos d'ETA. Erkoreka ha demanat al govern de Mariano Rajoy que faciliti "una nova etapa" i promogui una "política d'estat per la pau". També ha enviat un missatge a l'esquerra abertzale perquè "gestioni amb responsabilitat i altura de mires les conseqüències d'aquest pronunciament judicial".
9. L'esquerra abertzale aplaudeix el "gir positiu"
Portaveus de Sortu, nou partit de l'esquerra abertzale, han afirmat que ara és el moment d'aprofitar la sentència favorable a Inés del Río "per donar un gir positiu a la política penitenciària" i donar "una oportunitat a la pau". En una roda de premsa a Bilbao, Pernando Barrena ha demanat la "llibertat immediata" de tots els presos a qui se'ls ha allargat la condemna amb la doctrina Parot.
10. Reacció furibunda de les víctimes
Fins a 14 organitzacions de víctimes del terrorisme han emès un comunicat en què rebutgen la sentència del TEDH perquè la consideren "un retrocés en la defensa" dels drets de les víctimes. La presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza, ha assegurat des del seu compte a Twitter que sent "mal, dolor, patiment, por, desesperança, vergonya i pena" per la sentència.