Doble revés a la investidura a distància de Puigdemont

Madrid / BarcelonaDoble revés a l’estratègia de Junts per Catalunya per tornar a intentar la investidura a distància de Carles Puigdemont abans del 22 de maig. En ple debat sobre la reforma de la llei de la presidència, el Tribunal Constitucional (TC) va decidir ahir -tres mesos després- admetre a tràmit la impugnació del govern de Mariano Rajoy contra la candidatura de Puigdemont proposada pel president del Parlament, Roger Torrent, el gener passat. Poques hores després, el Consell de Garanties Estatutàries considerava que la via que proposa JxCat per reformar la llei de la presidència no només vulnera el reglament del Parlament sinó també l’Estatut i la Constitució. La Moncloa cantava victòria: el TC decidia de nou secundar la seva estratègia judicial tot i els dubtes que va generar en el seu moment la impugnació preventiva de la investidura a distància. Alhora, advertia que no dubtarà a recórrer la reforma de la llei de la presidència si el Parlament l’acaba aprovant.

Torrent tornarà a tenir l’última paraula. I té sobre la taula un nou avís del Constitucional. En el nou veto a la investidura de Puigdemont, el TC, per unanimitat, adverteix tant el president del Parlament com tota la mesa de les conseqüències “penals” a què es poden enfrontar si es torna a proposar la reelecció del president de la Generalitat. A més, també alerta que qualsevol intent d’investir Puigdemont en les circumstàncies actuals -amb una ordre de detenció a Espanya i amb l’euroordre tramitant-se a Alemanya- serà declarat “radicalment nul i sense valor ni efecte”.

Fins ara el TC s’havia mostrat reticent a prendre una decisió sobre el tema. No volia haver de pronunciar-se sobre un assumpte tan espinós després d’haver dictat mesures cautelars, més encara quan la Moncloa va tirar endavant la impugnació en contra del parer del Consell d’Estat. Ara considera que, com que continua viva la candidatura, té sentit l’admissió a tràmit perquè es tracta de “qüestions d’interès general”. El TC té cinc mesos per sentenciar i, per tant, la suspensió cautelar anirà probablement més enllà del termini per a la investidura, que s’acaba el 22 de maig.

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, es va apuntar ahir una victòria amb l’admissió a tràmit. En el seu moment, va ser ella l’encarregada de defensar-la, amb les crítiques de l’oposició i bona part del govern espanyol. Traient pit, va defensar que l’executiu “va fer el que havia de fer” i que el recurs “perseguia un bé superior, que és evitar que un fugit de la justícia pugui ser president”.

Les reticències que ha mostrat el TC per admetre a tràmit aquest recurs, però, han fet incrementar les cauteles dins de l’executiu. Fins a un punt que ja han assumit que no poden evitar -ho deixen en mans del PP a Catalunya- que Toni Comín i Carles Puigdemont deleguin el vot i possibilitin la investidura d’un president independentista amb l’abstenció de la CUP.

El que no pensa deixar passar l’executiu és la modificació de la llei de la presidència. “No serà investit”, van sentenciar ahir fonts de la Moncloa, que van deixar clar que recorreran contra la modificació de la llei, prevista per a la setmana que ve. “És impossible ser investit president sense ser present” a la cambra, insistien. Una conclusió a la qual també arriba el Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

El reglament és imprescindible

L’òrgan consultiu va dictaminar ahir que la reforma de la llei que JxCat ha impulsat en solitari -i que compta amb el suport explícit però poc entusiasta d’Esquerra- vulnera l’Estatut i la Constitució. La investidura a distància de Puigdemont només es pot regular a través del reglament del Parlament. I el reglament només es pot reformar un cop s’hagi investit un president. Un peix que es mossega la cua i que fa inviable que abans del 22 de maig hi hagi el marc legal per investir Puigdemont. De fet, encara que la setmana que ve s’aprovi la reforma de la llei de la presidència, el govern espanyol ja ha anunciat que la recorrerà al Constitucional, que, probablement, la suspendrà automàticament.

El CGE reconeix que l’Estatut no regula explícitament la investidura, però tant els articles 58 i 67.2 “contenen una remissió implícita al Reglament del Parlament per a la regulació dels aspectes d’aquest procediment”. Per unanimitat, els juristes expliquen que el principi “d’autonomia parlamentària” impedeix reformar els aspectes que regulen la investidura a través de la llei de la presidència, ja que “és una matèria reservada al Reglament del Parlament”. I la reforma també vulnera la Constitució perquè la investidura d’un president “forma part del nucli essencial de la funció representativa atribuïda als diputats”, recollida a l’article 23 de la carta magna, i no es pot modificar per una llei de rang “inferior” al reglament.

El Consell de Garanties també considera irregulars les esmenes de JxCat per permetre la participació habitual dels consellers a l’exili en les reunions del Govern de forma telemàtica. “No és imaginable constitucionalment ni estatutàriament admissible que les sessions a distància del Govern desplacin el règim general de les sessions presencials a la seu permanent d’aquest, la ciutat de Barcelona”.

I, per últim, el dictamen descarta que una reforma d’aquestes característiques es pugui fer per lectura única. La investidura de Puigdemont s’allunya a curt termini, però Junts per Catalunya ja ha advertit que no hi renunciarà encara que hagi d’arribar més endavant.

Llarena intenta forçar la personació de Serret i Comín

El jutge del Suprem Pablo Llarena va trencar ahir el seu silenci després d’una setmana sencera per demanar a la justícia belga que prengui declaració als consellers exiliats Toni Comín i Meritxell Serret perquè designin un advocat i procurador a l’Estat. Són els dos únics imputats en la causa per rebel·lió que han decidit no personar-se i, per extensió, designar una defensa de confiança, com ha sigut fins ara Gonzalo Boye. Si no ho fan en un període de cinc dies, Llarena els amenaça d’imposar-los un advocat d’ofici.

A més, en una providència en què el jutge del Suprem intenta per tots els mitjans que es personin, “ofereix” també la “possibilitat alternativa” que siguin traslladats temporalment a l’Estat per realitzar aquest tràmit, tal com preveu la normativa de l’euroordre. Per a Boye, si es designa un advocat d’ofici s’estaran vulnerant els drets més elementals de Comín i Serret. L’advocat va assenyalar que durant mesos se’ls va rebutjar la personació adduint que els dos consellers no estaven a disposició judicial, que tampoc se’ls va permetre declarar per videoconferència. Ara, diu, a Comín i Serret “no els interessa” perquè ja s’està cursant l’euroordre a Bèlgica.