El doble front de batalla de Junqueras

Una de les diferències clau d’aquesta campanya amb la del 21-D és el factor presos, que en aquella ocasió van ser silenciats i ara tenen un protagonisme destacat. Aquella circumstància va atorgar una especial rellevància a Carles Puigdemont, que apareixia en tots els actes de JxCat per videoconferència i insuflava ànims als seus seguidors. Ara tots els presos, tant els de JxCat com els d’ERC, s’han beneficiat del canvi de criteri de la Junta Electoral, però no hi ha dubte que són els republicans els que més ho agraeixen. És molt diferent fer una campanya sense el teu líder que fer-la amb ell, i més tenint en compte el pes específic d’Oriol Junqueras. Després del naufragi de Marta Rovira el 21-D, ERC ha assumit que Junqueras és insubstituïble. No només això, sinó que ell mateix és el missatge i l’únic amb autoritat moral per conduir el partit cap a la via pragmàtica, on segons les enquestes se situa ara el gruix de l’independentisme. Però, ves per on, igual que el 21-D, ERC pot veure’s superada el 28-A, ara pels socialistes, de manera que es tornarien a quedar a les portes del seu gran objectiu: ser el gran partit de Catalunya. Així, Junqueras lluita alhora en dos fronts: per l’hegemonia independentista amb Puigdemont i per l’hegemonia catalana amb Miquel Iceta. I el 28-A pot fer el ple, fer la feina a mitges o fracassar absolutament.