BarcelonaUn any després de la investidura fallida de Carles Puigdemont, la divisió entre l’independentisme persisteix. El 30 de gener del 2018 -ahir n’era l’aniversari-és la data més assenyalada per explicar la divisió estratègica entre JxCat i ERC que, lluny d’haver-se apaivagat amb el temps i de diluir-se a les portes del judici, ha revifat pocs dies abans del trasllat dels presos a Madrid. Ahir, després que dimarts el líder d’ERC, Oriol Junqueras, prioritzés la construcció d’una majoria a favor del dret a decidir a la conferència a Barcelona, JxCat tornava a fer una crida a investir Puigdemont a través d’un vídeo amb bona part dels seus diputats. “Era i és la decisió correcta”, concloïen, apel·lant a les forces independentistes i als “demòcrates” per restituir el Govern.
Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Malgrat la imminència del judici de l’1-O, en les últimes hores les diferències entre socis s’han fet més evidents amb els retrets creuats de Junqueras i Puigdemont pel que va passar l’octubre del 2017 i el naixement de la Crida amb el reclam de la “unitat” ja rebutjat per ERC i la CUP. Ahir el vicepresident, Pere Aragonès, va voler treure ferro a la polèmica suscitada per les declaracions de Junqueras -va dir que “no va fugir” per “responsabiltitat amb la ciutadania”- reduint-ho a una explicació de la seva decisió personal. Va afegir, en una entrevista a Telecinco, que ERC també té exiliats, començant per la secretària general, Marta Rovira. Toni Morral, secretari general de la Crida, també va voler calmar els ànims abans de la primera reunió de direcció de la nova formació. “És cert que hi ha tantes organitzacions com estratègies, però nosaltres volem teixir unitat i buscar el camí compartit per fer efectiu el mandat de l’1-O”, va dir. “Ens haurem d’explicar millor”, va afegir amb un to d’autocrítica.
Les tensions, a la cambra
El focus de les desavinences entre JxCat i ERC és al Parlament. Des del Govern asseguren que les coses “més o menys funcionen” i l’executiu s’intenta aïllar de les tensions que van apareixent a la cambra, sobretot a la mesa. “Just avui fa un any que s’hauria d’haver celebrat el ple d’investidura per restituir el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont”, assegurava ahir el portaveu del grup, Albert Batet, en un vídeo. “Ho havia decidit la ciutadania a les urnes el 21-D i ho havia acordat la majoria parlamentària independentista”, seguien altres diputats de JxCat, que retreien, un cop més, el que segons ells va ser l’incompliment d’un acord tancat entre les dues formacions. Puigdemont, des de Dublín, també hi va dir la seva i va afirmar que seria “un bon senyal” que l’Estat permetés la seva investidura. També sectors del PDECat volen forçar el partit -en el consell nacional de dissabte- a reclamar la investidura de Puigdemont. El vídeo de JxCat evidencia que el grup -o com a mínim una part- no ha paït que el president del Parlament, Roger Torrent, suspengués la investidura arran del veto del Tribunal Constitucional. Des d’ERC repliquen que Puigdemont va dir en campanya que tornaria i no ho va fer, i tenen la jornada encerclada com el dia que es van plantar davant de JxCat. Des de llavors, tampoc s’ha recuperat la unitat estratègica amb la CUP i l’ANC, que titllen el Govern d’“autonomista” i reclamen desobediència.
De fet, els cupaires impulsen una moció per al ple de la setmana que ve perquè els dos grans partits independentistes es pronunciïn sobre la unilateralitat, aparcada en els seus respectius fulls de ruta. El text reclama al Govern que “aturi” tot diàleg polític amb l’Estat fins que no reconegui el dret a l’autodeterminació i posi “fi a la repressió”. En el mateix ple, els independentistes també hauran de votar una moció de Cs que exigeix el contrari: que la cambra es comprometi a complir les lleis i la sentència del judici.
L’aniversari de la investidura fallida de Puigdemont també es va sumar ahir a la ressaca que s’arrossega pel recurs de l’expresident contra la mesa del Parlament per la seva suspensió. El que des de JxCat s’ha definit oficialment com un “recurs tècnic” ha tensionat encara més les relacions amb ERC i també ha generat malestar a les mateixes files de JxCat, perquè no tota la cúpula del grup tenia coneixement que s’havia presentat aquest recurs. Ahir Torrent va defugir la polèmica però va defensar la seva actuació. “És una decisió que respecto, però el que farem i el que hem fet sempre és respectar els acords del Parlament”, va subratllar a la Cadena SER, recordant que la delegació de vot de Puigdemont va ser rebutjada per una majoria en aquest òrgan -en aquest cas, amb el vot d’ERC i els socialistes-. El president del Parlament també va aprofitar per tornar a rebutjar concórrer de manera conjunta a les eleccions municipals a Barcelona i a les europees. “Soc partidari de la unitat d’acció, que no s’ha de confondre amb uniformitat”, va considerar.
Ara per ara, només el reclam de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats uneix les forces que van impulsar el referèndum de l’1 d’Octubre. Un reclam que es va fer sentir ahir al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat en un acte de suport unitari -partits i entitats, inclosos els comuns- als familiars als i empresonats abans del judici. Tanmateix, hi ha qui tem que la divisió estratègica s’accentuï a mesura que s’acosti la sentència (no hi ha unitat sobre com respondre-hi) i les eleccions municipals i europees del maig. Sobretot, conclouen diversos dirigents consultats en els últims dies, perquè en un any l’independentisme no ha sigut capaç de “reprendre la iniciativa política” i ara actua a “reacció” dels moviments que fa l’Estat.
Malgrat tot, fonts de l’entorn del president Torra encara no ho donen tot per perdut i afirmen que estan reprenent els “espais de trobada”. De fet, el president vol aprofitar que l’atenció mediàtica es concentrarà en el judici per intensificar els contactes i intentar refer l’estratègia.
Les desavinences de l’independentisme abans del judici
Investir Puigdemont
Des del 30 de gener de l’any passat és la principal controvèrsia entre JxCat i ERC, tot i que només fa que aflorar les desavinences que arrosseguen els dos espais polítics des del referèndum de l’1 d’Octubre. Tanmateix, investir Puigdemont continua sent l’objectiu de JxCat i el grup no descarta intentar-ho després de la sentència de l’1-O.
Recurs contra la mesa
El recurs de Puigdemont contra Torrent i la mesa del Parlament per la seva suspensió va generar una nova tensió amb ERC. També va haver-hi malestar, però, a les files de JxCat, perquè no coneixien la via judicial oberta per Puigdemont -impulsada pel seu advocat, Jaume Alonso Cuevillas, i el vicepresident de la cambra Josep Costa.
Retrets per l’exili
El distanciament polític de Puigdemont i Junqueras s’arrossega des de l’octubre del 2017. Aquesta setmana s’ha tornat a evidenciar pels retrets sobre l’exili. Junqueras va dir a Le Figaro que es va quedar per “responsabilitat” amb els ciutadans i Puigdemont va respondre que després de la sentència “explicarà el que hagi d’explicar”.
Unilateralitat
ERC i JxCat han aparcat la unilateralitat de la legislatura passada, malgrat que afirmen que no hi renuncien. La CUP vol forçar un pronunciament sobre la desobediència al Parlament per tal que les dues formacions es mullin. Els cupaires, juntament amb l’ANC, són els únics actors de l’independentisme que defensen aplicar-la ara.