La divisió a la CUP aboca l’assemblea a un resultat incert

BarcelonaEl futur de la legislatura és a les mans de les 3.577 persones que avui decidiran si la CUP accepta la proposta d’acord de Junts pel Sí. Ho faran just tres mesos després d’haver passat per les urnes en un 27-S plebiscitari de resultat diabòlic: encara que els independentistes compten amb majoria absoluta al Parlament, es necessita un acord entre Junts pel Sí i la CUP per investir un president de la Generalitat i garantir l’estabilitat parlamentarària. En concret, perquè Artur Mas surti reelegit fan falta dos vots dels deu diputats de la CUP. Avui, a Sabadell, en una assemblea de resultat incert, els militants de les organitzacions que es van presentar sota el paraigua CUP - Crida Constituent decidiran si donen llum verda a l’acord amb Junts pel Sí o, per contra, provoquen que hi hagi nous comicis al març.

Aquesta dicotomia, que s’ha resumit com a “Mas o març”, ha centrat la política catalana dels últims mesos. Durant la campanya electoral la CUP havia fet bandera del veto al president i, havent-ho repetit per activa i per passiva, van confiar que Mas faria un pas enrere i es podria investir un nom “de consens”. Però, tal com advertia CDC -amb el suport d’ERC-, Mas s’ha mantingut com a únic candidat de Junts pel Sí. “No vam saber veure que si s’enrocaven les posicions seríem nosaltres els que ens partiríem”, confessa un membre destacat de la CUP.

Quatre escenaris

I és que els cupaires arriben a l’assemblea més decisiva de la seva història dividits. No són poques les veus a la formació que auguren un resultat “al 50-50”. Ningú s’atreveix a especular sobre com aniran unes votacions que decidiran a partir de quatre escenaris: acceptar l’acord proposat per Junts pel Sí (en relació al pla de xoc de 270 milions d’euros, la ruptura amb l’Estat i el procés constituent) i la presidència d’Artur Mas; rebutjar tant l’acord com la investidura i assumir noves eleccions si Junts pel Sí no presenta un candidat alternatiu a última hora; acceptar la investidura de Mas per evitar comicis però no la resta de capítols de la proposta d’acord, i rebutjar la investidura i l’acord per buscar l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot. Si no, passar novament per les urnes.

Ara bé, encara que el resultat és imprevisible, les diferents ànimes de la CUP han anat posicionant-se en les últimes setmanes a mesura que el dia D s’acostava al calendari. Així, Poble Lliure -un dels corrents principals a la CUP- i el Col·lectiu Drassanes aposten per facilitar la investidura, impulsar el procés cap a la independència i “afeblir” Convergència i En Comú Podem. És el mateix posicionament que han anunciat alguns cupaires de renom com David Fernàndez, Francesc Ribera, Titot, i Jordi Borràs, així com militants històrics de l’esquerra independentista, alguns dels quals van formar part de Terra Lliure, i un centenar de càrrecs electes d’arreu del país.

En canvi, Endavant -en forma part la diputada Anna Gabriel-, Corrent Roig, En Lluita, Lluita Internacionalista, Alternativa d’Esquerres El Prat, l’organització juvenil Arran, el sindicat estudiantil SEPC i el sindicat COS defensen no fer Mas president -el consideren el símbol de les retallades, les privatitzacions i la corrupció- i assumir noves eleccions. També ho prefereixen les 140 persones que van firmar un manifest en contra de la investidura de Mas, entre les quals hi havia els fundadors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres.

Tot i els posicionaments públics, que tothom admet que influiran i molt en la decisió, diverses veus avisen que la votació pot decantar-se “en funció del relat” de l’assemblea. Es refereixen al to que s’utilitzarà per presentar la proposta d’acord que els deu diputats han negociat amb Junts pel Sí i que s’exposarà al començament d’aquesta trobada. De moment, els deu diputats ja han dit que no “defensaran” un text que no consideren seu, sinó que es limitaran a “explicar-lo”. No votaran ni els deu parlamentaris ni tampoc la vintena d’alliberats del partit, entre els quals hi ha els tres exdiputats.

Tots els resultats tenen el seu risc

Sigui quin sigui el resultat, a la CUP admeten que no serà fàcil gestionar el que vindrà després, sobretot perquè es poden veure abocats a una “fractura” interna. I això que preservar la unitat de les bases és un dels objectius primordials del partit. Ho va dir a la jornada de debat nacional de Manresa la diputada Gabriela Serra: “A casa discutim, però quan la CUP surt per la porta som un puny”.

Ara n’hi ha que auguren que si l’assemblea aposta per investir Mas els sectors més escorats a l’esquerra i reacis a negociar amb CDC es despenjaran de la formació, però també hi ha riscos si s’assumeixen noves eleccions, sobretot perquè hi ha un sector de la formació que ja pensa en una coalició amb En Comú Podem si s’han de repetir comicis al març. L’afluència massiva (gairebé quatre vegades més que a Manresa) de l’assemblea evidencia que el debat marcarà un abans i un després a la formació. I al país.