La divisió es cronifica a l'executiu de Pere Aragonès

BarcelonaEsquerra i Junts van començar la negociació per formar govern amb la intenció de no repetir les turbulències de la presidència de Quim Torra. Per aquest motiu, una de les carpetes de les converses era crear mecanismes de coordinació de la coalició, que s’han posat en marxa durant aquest mandat, de moment sense gaire èxit. Fa gairebé un any de la presidència de Pere Aragonès, i ERC i Junts s’han tensat per tots els temes clau de la legislatura: l’ampliació de l’aeroport del Prat, l’elecció dels membres de la taula de diàleg i els pressupostos. Ara han de decidir qüestions que marcaran el mandat, i tampoc les afronten amb un mínim de cohesió: la darrera polèmica ha estat per la immersió lingüística, i a l’horitzó s'albira un altre debat que no els serà fàcil resoldre: la suspensió (o no) de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, si se li obre judici oral per presumpta contractació irregular a la Institució de les Lletres Catalanes. 

Política lingüística

Després de l’acord fallit, estan a la recerca d’un nou consens

Dijous al matí Mònica Palacín (ERC), Francesc Ten (JxCat), Jèssica González (comuns) i Esther Niubó (PSC) es feien una foto a l’escala noble del Parlament amb un acord per reformar la llei de política lingüística, en què es mantenia el català com a llengua vehicular però s’introduïa la possibilitat que el castellà també fos llengua d’aprenentatge. Malgrat els mesos que portaven negociant els quatre grups, amb la supervisió dels màxims dirigents, el consens només va durar unes hores. Junts es va despenjar després del descontentament de les entitats pro llengua i les crítiques a les xarxes socials, i ara els partits de govern estan a la recerca d’un nou pacte. Dissabte en la reunió de coordinació que va mantenir l’executiu al Palau de Pedralbes, la portaveu, Patrícia Plaja, va dir que l’acord era un “punt de partida” i en els propers dies s’explorarà si es pot refer el consens. La tasca és difícil: hi ha d’haver canvis perquè Junts i les entitats s’hi incorporin i, a la vegada, aconseguir que el PSC no se’n despengi i es doni compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el 25% en castellà, de la qual a partir d’aquest dilluns ja es pot demanar l’execució forçosa. De fet, una associació de guàrdies civils ja ha dit que ho farà.

Cas Borràs

ERC i la CUP hauran de decidir si la suspenen com a diputada

Un cop la Fiscalia presenti el seu escrit d’acusació contra Borràs –divendres es va comunicar a la defensa que el ministeri públic tenia un marge de vint dies hàbils més–, serà qüestió de temps que se li obri judici oral, un pas que, d’acord amb el reglament del Parlament, pot comportar la seva suspensió com a diputada perquè se li imputen delictes relacionats amb la corrupció. Ara bé, Junts ha declarat que es tracta d’un cas de “persecució política” i creu que no se li ha d’aplicar aquesta previsió del reglament. La clau de volta la tindran Esquerra i la CUP, que hauran de decidir si la salven davant l’oposició o la deixen caure. La decisió, sobretot per als republicans, pot ser un abans i un després per a la legislatura: si ERC i Junts no tenen una posició comuna, el fantasma d’un trencament de la coalició apareixerà amb força. 

Jocs Olímpics d’Hivern

ERC i Junts ultimen el pacte sobre l’àmbit territorial

Els Jocs Olímpics d’Hivern són un dels grans projectes de la legislatura, però més que l’esdeveniment esportiu, la protagonista fins ara ha estat la consulta sobre si s’ha de presentar la candidatura. La discussió dins del Govern ha estat, en primer terme, les comarques que poden votar, i, en segon terme, el tipus de pregunta que se sotmet a la ciutadania. ERC només volia que es consultés les sis comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, mentre que Junts volia ampliar-ho al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Un reclam que també han fet els comuns i la CUP tot i estar en contra dels Jocs. Segons fonts consultades per l’ARA, en les darreres hores s’han acostat posicions i s’ultima un pacte sobre l’àmbit territorial que es consultarà, a més d’acabar de perfilar la pregunta que se sotmetrà a criteri de la ciutadania. Aquest dilluns s’han de “tancar serrells”, segons afirma una font vinculada a la negociació, i està previst que el president convoqui la consulta aquesta setmana. 

Taula de negociació

ERC pressiona per un diàleg en què Junts no creu

Aquest conflicte no té data al calendari, però tard o d’hora arribarà. ERC manté contactes discrets amb el PSOE per reactivar la taula de diàleg i tornar-la a reunir algun dia. Si ho aconsegueix es tornarà a obrir una doble controvèrsia entre socis de govern. Primer, perquè JxCat segueix sense estar representat a la taula perquè volia enviar-hi membres que no eren consellers i Aragonès els va vetar. Segon, perquè el partit de Puigdemont ha donat més d’una mostra de no creure en el diàleg amb l’Estat i de voler encetar una nova fase de confrontació.

La ferida russa

La controvèrsia amb Rufián s’ha tancat en fals

Les declaracions de Gabriel Rufián, líder d’ERC a Madrid, titllant de “James Bond” i “senyorets” l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont pels seus presumptes vincles amb el Kremlin van ser interpretades com una declaració de guerra per part de Junts. El vendaval ja ha passat, però la ferida continua oberta, ja que ha aprofundit la distància entre els sectors d’Esquerra vinculats a Rufián –o Joan Tardà, que també va abonar les declaracions– i el líder de Junts. Una relació que ja no era fàcil. 

I ara què? Ni ERC ni Junts es plantegen trencar el Govern a curt termini. Els dos partits saben que no seria prudent fer-ho a un any de les municipals. Ara bé, un cop passat el cicle electoral del 2023 –eleccions locals i espanyoles– ningú garanteix que la legislatura pugui arribar al final. I és que malgrat que la conjura inicial dels dos partits era distanciar-se de la divisió de l’anterior mandat, s’ha acabat reproduint la mateixa dinàmica.