La divisió a Podem Catalunya es cronifica
El partit no aconsegueix la cohesió interna cinc anys després del seu naixement
BarcelonaEn cinc anys de vida Podem Catalunya ja va pel camí de triar el seu cinquè secretari general. Un còmput que evidencia que l'estabilitat no ha regnat precisament en el si del partit lila des que va néixer. El primer canvi a la cúpula no va trigar gaire a arribar. Gemma Ubasart, la primera secretària general, no va estar al capdavant del partit ni un any i va presentar la seva dimissió l'octubre del 2015 per discrepàncies amb la direcció estatal. La relació amb l'aparell que dirigeix des del primer dia Pablo Iglesias ha sigut sempre un dels factors que ha mantingut l'organització a Catalunya partida en dos. I, cinc anys més tard, el partit torna a afrontar un procés per renovar la direcció amb una tria entre la candidatura que està beneïda per Iglesias i la que no.
Després de guanyar divendres passat les primàries al Parlament, tot apunta, ara per ara, que l'exsecretària general de Podem Noelia Bail es tornarà a presentar també per tornar a dirigir el partit. Va ser destituïda al febrer per la direcció estatal, després que més de la meitat de l'executiva catalana demanés la convocatòria d'una nova assemblea ciutadana per renovar tots els òrgans directius. Eren crítics amb la gestió de Bail i consideraven que portava més d'un any al càrrec de manera provisional i sense haver obert un procés per triar una nova direcció de manera definitiva. Entre aquest sector hi ha l'actual diputada al Parlament Conchi Abellán, que divendres va perdre les primàries contra Bail tot i ser la preferida d'Iglesias.
El polèmic final de Fachin
No és la primera vegada que el candidat avalat per Madrid perd un procés participatiu. Va passar ja el juliol del 2016, quan Albano Dante Fachin es va imposar a Jéssica Albiach, la candidata preferida per Madrid. El mandat de Fachin no va ser ni molt menys plàcid. La relació amb els comuns d'Ada Colau, que començaven a fer els seus primers passos sota el nom de Catalunya en Comú, va ser una de les principals batalles que va lliurar Fachin, que defensava mantenir l'autonomia de Podem en la convergència amb els comuns. Però no només això. Pel mig, Catalunya celebrava l'1-O i la posició de Fachin era ben diferent a la d'Iglesias. I va ser precisament aquesta qüestió la que va acabar precipitant els fets. El novembre del 2017 Fachin dimitia com a secretari general de Podem Catalunya, després de conèixer la intenció de la direcció estatal de destituir-lo. En la seva opinió, Iglesias va aplicar "un 155" a Podem Catalunya.
Començava, així, una nova etapa de transició que va durar cinc mesos, fins que Xavier Domènech va agafar les regnes del partit. Va arrasar en unes votacions que es van disputar amb la fins fa uns mesos secretària general Noelia Bail, que llavors només va obtenir un 9% dels vots davant del 72% aconseguit per Domènech. Triomfava l'opció oficialista, que comptava amb l'aval d'Iglesias i amb l'encàrrec de pilotar la "confluència" amb els comuns que ell mateix i Colau començarien a dirigir poques setmanes més tard.
Ara bé, el setembre del 2018 l'historiador va fer públic a través d'un comunicat a Facebook que abandonava tots els càrrecs que ostentava fins llavors: coordinador general de Catalunya en Comú (al costat d'Ada Colau), secretari general de Podem Catalunya i diputat al Parlament. Domènech es convertia, així, en el líder del partit lila més efímer de la història: cinc mesos, d'abril a setembre del 2018. Per evitar obrir un altre període sense ningú al timó, Podem va decidir fer unes primàries exprés i triar un substitut per a Domènech –van deixar la renovació de la resta de l'executiva per a més endavant–. Va ser aleshores quan Noelia Bail es va imposar al candidat oficialista, Jaume Durall, per tan sols 19 vots de diferència i es va situar al capdavant del partit durant gairebé un any i mig, el mandat més llarg d'un secretari general de Podem a Catalunya (Fachin hi va estar un any i quatre mesos).
La victòria de Bail suposava el segon triomf d'algú que no tenia l'aval de l'aparell de Madrid. I la victòria de divendres passat a les primàries del Parlament, davant d'Abellán, era el tercer. A Madrid, Pablo Iglesias ha anat veient com desapareixia el sector crític del partit –la majoria l'han abandonat–, però mai ha aconseguit controlar la formació a Catalunya. La militància ha demostrat tenir sovint un criteri diferent al de la cúpula estatal, cosa que ha provocat tibantor, també en la relació amb els comuns de Colau.
Bail ha guanyat el primer round a Abellán però aquest diumenge ha començat el segon, ara per dirigir el partit. Una segona volta que, amb tota probabilitat, tornarà a certificar que, cinc anys després, Podem continua sent un partit acostumat a les turbulències.