Què ha dit fins ara el TC sobre l'autodeterminació?
Els magistrats s'hi han posicionat unànimement en contra en diverses sentències importants
BarcelonaUna dècada de Procés ha donat per a jornades històriques com l’1-O, la DUI o el 9-N, però també per a debats més o menys reposats sobre l’encaix legal de l’autodeterminació de Catalunya. Debats inacabats i que han topat sempre amb l’opinió contrària del Tribunal Constitucional (TC). Ara l’òrgan de garanties es renova i hi ha qui vol veure una escletxa en les declaracions d’una de les noves magistrades, Maria Luisa Segoviano, que fa pocs dies va sortir-se'n com va poder quan li van preguntar per la qüestió: "És un tema molt complex, amb moltes arestes, que s'ha d'estudiar. No s'ha de rebutjar d'entrada res". Va sorprendre precisament perquè si s’ha caracteritzat per alguna cosa el TC respecte al Procés és pel seu rebuig frontal a l’autodeterminació. Aquest dimecres, però, el nou president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, va ser taxatiu en el seu discurs de portes endins i va subratllar que "la Constitució no permet la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació”,
Què ha dit fins ara el Tribunal de Garanties? Les dues resolucions principals arriben amb les sentències contra la llei del referèndum del 2017 i contra la llei de consultes promoguda pel tripartit del 2010. El TC conclou en aquesta segona, dictada el maig del 2017, que l’única institució autoritzada per consultar la ciutadania és el govern espanyol i ni tan sols permet que la Generalitat ho faci amb el permís de l’Estat. Desactiva l’opció, doncs, que es traspassi la competència dels referèndums a la Generalitat via article 150.2 de la Constitució, tal com van reclamar el 2014 al Congrés de Diputats Jordi Turull (aleshores CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV) en nom del Parlament.
"Va infringir la Constitució en introduir la modalitat d’un referèndum d’àmbit autonòmic, consulta popular que ni va ser prevista per la norma fonamental ni està prevista en la legislació orgànica de desenvolupament del dret a participar en els afers públics, amb la consegüent lesió de l’exclusiva competència estatal per regular la institució del referèndum", va concloure el tribunal sobre la llei de consultes.
Problemes i possibles solucions
La sentència contra la llei del referèndum arriba a les mateixes conclusions però n’afegeix una de nova: la Constitució només preveu els referèndums "en els quals voten tots els ciutadans espanyols", amb una única excepció, els de reforma dels estatuts d’autonomia. Així doncs, per als magistrats del TC, la Generalitat no té competències ni les pot demanar per consultar tota la ciutadania, ja no sobre la independència sinó sobre qualsevol altra matèria. El govern espanyol sí que ho podria fer, sempre que en el referèndum –consultiu– hi poguessin participar els ciutadans de tot l’Estat. I ni en aquest cas la pregunta podria girar a l’entorn de la independència, perquè el mateix TC alerta que s’incompliria l’article 2 de la carta magna. "A Espanya només hi ha una sobirania, la sobirania nacional, la del poble espanyol, expressada solemnement el 6 de desembre del 1978 amb l’aprovació de la Constitució", subratllava precisament dilluns en el seu comiat el fins ara president del tribunal, Pedro González-Trevijano.
Quina opció queda per encaixar les demandes independentistes en la legalitat espanyola? N’hi ha bàsicament tres. Totes són complicades, però la primera probablement és la més difícil. Un nou TC –ara s'han renovat quatre dels membres– podria canviar d'opinió si s'ha de tornar a posicionar sobre l'autodeterminació. Fugint de sectors conservadors i progressistes –la nova majoria del Constitucional–, les dues sentències abans esmentades van ser rebutjades per unanimitat.
La segona opció passaria per la reforma constitucional: el govern espanyol podria convocar un referèndum a tot l'Estat consultant als espanyols si volen canviar la Constitució per afegir-hi el dret a l'autodeterminació. La tercera opció seria la més viable si algun dia els partidaris del dret a decidir aconseguissin convèncer políticament una majoria del Congrés de Diputats: la reforma de la llei orgànica de referèndums per afegir-hi el "referèndum autonòmic". Una opció defensada per nombrosos juristes que acabaria amb un nou entrebanc: al final de qualsevol dels camins, tornarà a ser el TC qui tingui l'última paraula.