Política25/07/2020

Un distanciament que ve de lluny

Les diferències entre l’expresident i el Partit Demòcrata s’arrosseguen des del 2016

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaL’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, al seu llibre M’explico (La Campana), no només parla de l’enfrontament amb l’Estat i les batalles amb Esquerra, sinó que també exposa els dubtes, les contradiccions i les enrabiades que té amb els seus. Puigdemont mai ha sigut un home de partit i això traspua en el seu lideratge al capdavant de la Generalitat i la relació que estableix amb l’executiva del PDECat, que el 2016 s’acabava d’estrenar amb Marta Pascal al capdavant. Llavors ja comencen les diferències estratègiques. No encaixen políticament amb Pascal, tal com ara no encaixa amb l’executiva de Bonvehí, la majoria dels membres de la qual ja estaven en l’anterior direcció.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Paradoxalment, l’actual president del PDECat, que s’oposa a diluir el partit dins de JxCat, era el favorit de Puigdemont el 2016. “Jo crec, Marta, que en David hauria de ser el coordinador general [...] Pots ser bona líder, tens fusta, però encara estàs verda. En David, en canvi, ha sigut alcalde i ha treballat a l’empresa privada”, li va dir l’expresident a Pascal -segons relata al llibre- quan va presentar la candidatura per dirigir el PDECat. Seria el mateix Bonvehí, que tenia relació d’amistat amb l’expresident, qui diria que preferia fer tasques internes.

Cargando
No hay anuncios

Des de llavors fins al 2018, quan Pascal va dimitir per falta de confiança de Puigdemont, Bonvehí seria la ròtula entre els dos dirigents. Hi ha diferents episodis, de més o menys abast, que exemplifiquen la falta de sintonia i que s’accentuen a mesura que s’acosta l’1-O. Puigdemont té constància que des del partit s’expressen dubtes sobre el referèndum i que se’l dibuixa des de les seves pròpies files com un president “aïllat”. La prova que converteix en realitat aquesta remor de fons és quan el llavors president s’assabenta que Pascal i Bonvehí s’han reunit amb ERC sense comentar-l’hi per parlar de l’1-O o quan l’excoordinadora general convoca, sense informar-lo, tots els consellers del PDECat per compartir els dubtes sobre si cal fer el referèndum. Aquest episodi li dol molt: “¿Estem a les portes de fer pública la llei del referèndum i el partit convoca una reunió sense dir-m’ho? Com s’entén?”, reflexiona indignat Puigdemont en aquell moment. La reunió l’hi explica el mateix Santi Vila, amb qui malgrat tot Puigdemont manté una relació de confiança.

Noves aliances

Ara bé, si en aquest període es consolida el distanciament amb el PDECat, també es comença a forjar la relació política amb els dirigents que ara impulsen el partit JxCat: amb els exconsellers (malgrat que mai havien compartit família política a CDC); amb Elsa Artadi, Josep Rius i Jaume Clotet -a partir de l’exili, a aquest grup s’hi afegirà Albert Batet- i també amb Jordi Sànchez, que llavors era líder de l’ANC. JxCat no neix l’1-O, però és en aquell període quan s’enforteixen i s’afebleixen relacions que ajuden a entendre què passa ara.