Sánchez accepta reformar la malversació

MadridEl govern espanyol dona per fet que reformarà el delicte de malversació, tal com li reclamen els seus socis independentistes. Aquest divendres s'acaba el termini per presentar esmenes a la reforma del Codi Penal pactada amb ERC i es comencen a aclarir les incògnites que encara hi havia sobre la taula. La primera, sobre una hipotètica reforma de la malversació que acompanyi la supressió de la sedició. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat aquest dimarts en conversa amb els periodistes que cobrien l'aniversari de la Constitució, que el delicte es modificarà, això sí, minuciosament per evitar que se'n beneficiïn els corruptes, la principal preocupació que hi havia a la Moncloa. No queda clar qui ho farà, però algú presentarà finalment una esmena sobre la malversació que hauria de beneficiar tant els condemnats per l'1-O com els càrrecs intermedis que encara han de ser jutjats per la seva implicació en el referèndum. I el govern espanyol l'acceptarà.

El PSOE té previst presentar esmenes a la reforma del Codi Penal, però no aniran encaminades a reformar la malversació, apunten fonts de l'executiu espanyol. Això no vol dir que no estiguin disposats a acceptar els canvis proposats per altres grups. En aquest sentit, les mateixes fonts expliquen que es basaran en el dret comparat per tirar endavant aquesta reforma, és a dir, que intentaran que s'equipari a tipus que tenen altres països europeus com França, Itàlia o Portugal. Per exemplificar-ho, des de la Moncloa apunten que no pot tenir la mateixa pena algú que s'omple les butxaques que un alcalde que rep fons europeus per a una finalitat concreta però els destina a una altra. Seria malversació, sí, però no corrupció.

Va ser el PP amb Mariano Rajoy a la Moncloa qui va aprofitar la macroreforma del Codi Penal del 2015 per modificar el delicte de malversació: a partir de llavors es va deixar d'exigir "ànim de lucre" al càrrec públic que la cometés. S'afegia, doncs, "l'administració deslleial dels fons públics", que no requereix haver-se enriquit personalment, i la condemna es pot basar únicament en causar "perjudici al patrimoni públic".

Tot i la predisposició de Pedro Sánchez a canviar el delicte de malversació, la decisió ha generat discrepàncies notables en el si del PSOE, apunten fonts de la formació. Des d'ERC, per la seva banda, fa dies que s'han autoimposat la discreció perquè consideren que els va penalitzar que aquest debat es fes públic just després d'anunciar-se la derogació de la sedició. Fonts republicanes no aclareixen si presentaran esmenes, però admeten que "la negociació està viva". "Serem exigents fins a l'últim minut per posar justícia on hi ha injustícia", afegeixen.

A banda dels socialistes, també Unides Podem i ERC tenien previst presentar esmenes per modificar parts de la reforma del Codi Penal. Els liles, per exemple, ja han dit que hi volen introduir canvis per intentar que el nou delicte de desordres públics agreujats no criminalitzi el dret a la protesta. Els republicans, per la seva banda, han admès en els últims dies que aquesta reforma és millorable i s'han obert a estudiar canvis en aquest sentit en el tràmit d'esmenes. De fet, una de les crítiques de Junts i la CUP era precisament aquesta, que amb el nou delicte de desordres públics el dret a la protesta n'era el gran perjudicat. Aquest mateix dimarts el centre de Barcelona s'ha omplert de milers de persones convocades per l'ANC per protestar contra aquest punt de la reforma del Codi Penal.

No agrada a part de l'independentisme, però encara menys a la dreta espanyola. El PP, de fet, s'ha regirat contra la intenció de Sánchez quan se n'ha assabentat. Fonts de la cúpula conservadora han acusat el govern espanyol de fer el que li diu ERC i han presentat el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, com el "major penalista del regne d'Espanya". "Per què hem de baixar els llindars de corrupció al nostre país?", han acabat preguntant les mateixes fonts.

Dia de la Constitució amb aires electorals

La informació ha arribat just el Dia de la Constitució, quan tot el govern espanyol ha participat en l'acte organitzat pel Congrés, on s'han deixat enrere definitivament les restriccions de la pandèmia. Govern i oposició han fet servir la cambra baixa d'escenari preelectoral per evidenciar la polarització en què s'ha instal·lat la política espanyola des de fa mesos. Mentre que Sánchez ha aprofitat l'avinentesa per acusar el PP d'incomplir la carta magna no renovant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, s'hi ha tornat retraient-li una vegada més els pactes amb l'independentisme, que considera partits "anticonstitucionalistes".

Dels acords que li ha retret Feijóo, Sánchez n'ha tret pit. El president espanyol ha fet valdre la majoria de la investidura i la capacitat de "travar acords que transcendeixen les sigles dels partits que conformen el govern de coalició progressista". Uns pactes que han permès al govern de coalició espanyol tirar endavant normatives com els pressupostos generals de l'Estat. "Hi ha consensos transversals que beneficien la ciutadania", ha afegit. Qui se situa fora de la Constitució és el PP, ha dit Sánchez, a qui ha demanat que es torni a asseure a negociar pel CGPJ: "Mentre no ho facin, no poden donar lliçons de constitucionalisme". Feijóo, però, l'ha tornat a advertir que mentre continuï endavant amb la supressió del delicte de sedició, el PP no negociarà la renovació de l'òrgan de govern dels jutges.

La llei del 'només sí és sí'

A banda de la sedició, el PP fa setmanes que també posa el focus en la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i en la llei del només sí és sí. De fet, els populars han demanat en els últims dies la dimissió de la ministra i han anunciat que demanaran la seva reprovació al Congrés. Tot i les crítiques de la dreta a la normativa, l'entorn del president espanyol, Pedro Sánchez, vol esperar que el Tribunal Suprem estableixi jurisprudència abans de prendre alguna decisió. Ara bé, sí que obren la porta a fer algun ajustament "tècnic" en funció del que digui l'alt tribunal.

La llei trans també és un altre cavall de batalla de la dreta, que s'hi oposa frontalment, però en aquest cas, la norma també divideix PSOE i Unides Podem. Les mateixes fonts de l'executiu espanyol avisen que els socialistes estan disposats a mantenir les esmenes que han presentat fins al final i esperen que Unides Podem es mogui. Ara bé, des d'Igualtat insisteixen que l'autorització judicial per als menors de 16 anys que proposa el PSOE és una línia vermella.

Batet demana responsabilitat als dirigents polítics

Mentre govern espanyol i oposició s'han tornat a tirar els plats pel cap i alguns manifestants s'han acostat a l'acte per xiular Sánchez, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha fet valer el pacte constitucional just el dia que també l'escoltava un dels pares de la Constitució, Miquel Roca. Ara bé, en el seu discurs institucional, Batet ha apel·lat a la unitat i també a la responsabilitat dels dirigents polítics de preservar el "prestigi" de les institucions. Un missatge que arriba tot just uns dies després que el Congrés hagi viscut diversos episodis de tensió. A més, ha avisat que "la consolidació" del sistema democràtic és una "tasca inacabada" que exigeix un "esforç constant". "Menysprear l'ara pot comprometre el demà", ha conclòs.

En l'acte per celebrar els 44 anys de la Constitució no hi havia cap representant de Catalunya ni tampoc d'Euskadi. Aquest any també hi ha hagut una absència poc habitual: la de Vox. Els diputats d'extrema dreta no han volgut ser al costat dels que consideren que "violenten" la Constitució pels pactes del govern espanyol amb l'independentisme. Ara bé, el portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, sí que ha estat present en la hissada de la bandera espanyola que s'ha fet aquest matí al Congrés. Allà, en canvi, no hi havia cap membre d'Unides Podem.