CiU necessitarà una "comissió liquidadora" en cas de ruptura definitiva

BarcelonaA banda de les conseqüències polítiques, algunes d'elles absolutament imprevisibles, una hipotètica ruptura de CiU tindria una vessant legal inèdita en la seva història. Els acords de federació, signats l'any 2001 entre Unió i Convergència, van ser ampliats en els estatuts del 2004. En la seva pàgina 22 hi apareix el títol VI, que parla de la "coalició, federació i dissolució". En l'article 68 s'aborda què passa en cas de trencament: "La federació es dissoldrà per l'acord vàlidament adoptat dels seus membres, per la declaració explícita d'un dels membres fundadors i per les demés causes que preveu la Llei".

Això vol dir, a la pràctica, que la ruptura es pot fer efectiva en cas que un dels dos membres així ho reclami. "En cas de dissolució, la CEN [comissió executiva nacional] nomenarà una comissió liquidadora paritària, integrada per quatre membres, que s'encarregarà de totes les operacions materials i econòmiques que la liquidació comporta. Aquesta comissió liquidadora executarà el seu encàrrec en el termini ficat en la seva designació i retrà comptes de la seva actuació a la CEN".

"En tot cas, si la federació fos dissolta per qualsevol per qualsevol causa, cap dels partits federats podrà utilitzar el nom de Convergència i Unió, ni les sigles CiU, per si sols ni amb altres partits polítics", conclouen els estatuts. Uns textos que cal revisar en lupa en un moment en què la crisi entre els dos partits ha arribat al seu punt més àlgid i la porta de la ruptura és més oberta que mai.