¿Sánchez està disposat a perdre la qüestió de confiança de Junts?
MadridPedro Sánchez podria haver recriminat a Míriam Nogueras durant la sessió de control de dimecres que Junts permetés la continuïtat de Sílvia Orriols a l’alcaldia de Ripoll. No ho va fer, senyal que el president espanyol s’estalvia els retrets cap a una formació que necessita per continuar viu a la Moncloa, encara que l'hi posi difícil. Aquesta setmana que ve, si no hi ha cap gir de guió, els de Carles Puigdemont aprovaran al Congrés, de la mà del PP i Vox, una iniciativa no vinculant que insta Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança. Tanmateix, els dos partits negocien a contrarellotge des de Suïssa una contrapartida que fes que Junts retirés la iniciativa.
A aquestes altures uns i altres ja havien assumit el destí d'aquesta proposició no de llei, després d'haver pactat fa unes setmanes canvis en el text per especificar que la qüestió de confiança és una prerrogativa exclusiva del president. El mateix Sánchez ja ha deixat clar diverses vegades que no veu raons per sotmetre-s'hi i al PSOE resten importància a aquesta hipotètica derrota a l'hemicicle. “Canvia poc o res. No ens preocupa”, asseguren fonts socialistes. Però a última hora sempre apareix la urgència d'evitar el xoc. Quan la iniciativa s'havia de tramitar a la mesa el desembre i el gener passats, la decisió es va ajornar dues vegades per poder negociar.
Per raons òbvies, Sánchez voldria estalviar-se una nova mostra de debilitat al Congrés, però també a Junts pot ser complexa la gestió de la votació. “Sortirà amb el PP i Vox. Ja tindran la foto que volien”, apunten des de la bancada del PSOE. El partit de Puigdemont hauria d'explicar aquest alineament amb la dreta i l’extrema dreta espanyoles una setmana després de l’aval a Aliança Catalana. Junts assegura que no li preocupa, al contrari, és la manera de demostrar que no forma part de cap bloc al Congrés i això el reforça en el seu paper determinant per decantar majories. L’objectiu de fons de la iniciativa és, de fet, retratar els socis de Sánchez i que es constati que, malgrat els incompliments, ells sí que hi confien. Ara bé, Esquerra pot exhibir que ha iniciat el traspàs de Rodalies.
En segon lloc, en què es tradueix la retirada de la confiança? Vol dir que s’acaben aquí, les negociacions? La formació independentista ja apunta a una altra sortida: implicarà que el govern espanyol s’haurà de posar les piles. Sense un rol important a Catalunya, els de Puigdemont necessiten mantenir la seva influència a Madrid. Aquí entra en joc el traspàs de competències en immigració, una peça fonamental de la partida. A Junts donen per fet que no hi haurà pressupostos del 2025 i que, si no es desbloqueja el traspàs, Sánchez no podria comptar amb els seus vots per als de 2026.
El president espanyol trampeja com pot l'agenda internacional, la qüestió de confiança i el xoc María Jesús Montero - Yolanda Díaz. Les seves principals vicepresidentes estan enrocades en la qüestió de l’IRPF i el salari mínim, amb acusacions de mentir incloses. Els més recargolats creuen que és un teatre perquè Sumar revifi, atès que Sánchez necessita un soci minoritari fort per repetir a la Moncloa, però el desgast per a la candidata Montero a Andalusia és massa alt.
Els detalls de la setmana
![Les vicepresidentes del govern espanyol María Jesús Montero i Yolanda Díaz, en un acte](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
La política espectacle que propugnen alguns formats televisius va fer que el maig del 2022, en el primer retorn de Joan Carles I a Sanxenxo des que va marxar a Abu Dhabi, el club nàutic el rebés amb un "Viva el rey!"a instàncies d’un periodista. Així es va gestar també aquest dimarts l’abraçada impostada entre les vicepresidentes Montero i Díaz en un acte on van coincidir. “Es fan una abraçada?”, va instar-les una reportera.
El PSOE té gairebé enllestit un reglament sobre concessió i retirada d’acreditacions a professionals de la comunicació al Congrés. Fa mesos que agitadors d’extrema dreta com Vito Quiles i Bertrand Ndongo distorsionen la tasca dels periodistes, però aquesta setmana la tensió ha escalat quan van assenyalar a les xarxes una reportera de la Sexta per dir-li a un càmera de la cambra que no gravés com Quiles perseguia un ministre.
