El rei evita parlar dels escàndols de l'emèrit al discurs de Nadal
Emfatitza que els "principis ètics" estan per sobre de "tota consideració", fins i tot "familiar"
MadridNova oportunitat perduda per Felip VI per condemnar sense fissures els escàndols del seu pare, que aquest 2020 l’han portat a retirar-li l’assignació, renunciar a la seva herència, demanar-li que marxés d’Espanya i maniobrar perquè no tornés a casa per Nadal. Tampoc s’ha referit a altres temes espinosos, com el soroll de sabres dins de l’exèrcit per acabar amb el govern de Pedro Sánchez. El monarca espanyol tenia l’oportunitat d’intentar donar una imatge de transparència en una casa reial cada cop més desacreditada després de la regularització de 678.939 euros a Hisenda per part de l’anterior cap d’estat. Però el rei no ha mencionat ni un sol cop directament el nom del seu pare, Joan Carles I, en el tradicional missatge de Nadal.
L’emèrit ha quedat definitivament destronat de les paraules dels seus discursos i l’única petita referència velada és per limitar-se a recalcar la necessitat de preservar els “principis morals i ètics” que els ciutadans reclamen de la conducta de la casa reial i que Felip VI va comprometre’s a mantenir quan va assumir la Corona el 2014. “Uns principis que ens obliguen a tots sense excepcions i que estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars”, assenyala en el discurs desmarcant-se del seu pare sense citar-lo.
Cap referència a la corrupció
De fet, Felip VI –tot i assegurar que manté “l’esperit renovador que inspira el seu regnat des del primer dia”– fa fins i tot passos enrere respecte al seu discurs de Nadal de fa sis anys, quan va fer una crida a tallar “d’arrel” la corrupció i a una “regeneració profunda” de la vida pública després que la Fiscalia demanés 19 anys de presó per al seu cunyat, Iñaki Urdangarin, i es mantingués la imputació de la infanta Cristina. Tampoc branda que la llei és igual per a tots, sinó que parla només de principis morals, lluny del famós “la llei és igual per a tothom” de Joan Carles I el Nadal del 2011 en ple inici de l’escàndol pel cas Nóos.
L’altre tema espinós que no toca directament és el de les polèmiques cartes de militars retirats que li han arribat les últimes setmanes. El rei segueix els passos marcats aquest matí pel president espanyol, Pedro Sánchez, i emfatitza el rol humanitari de les forces armades, que van desinfectar geriàtrics durant la primera onada de la pandèmia. Lloa la seva “eficàcia”, així com la “vocació de servei i la plena sintonia amb la societat”. Assegura que “l’estat és sòlid” i “avançat” i que, si bé la pandèmia del coronavirus ens ha “revelat aspectes que necessiten ser millorats o reforçats”, també ha mostrat “totes les fortaleses” del país.
La pandèmia impregna la major part del discurs del monarca, tal com buscava l’equip de Pedro Sánchez. Des que el PSOE va arribar a la Moncloa, l’empremta social és més que evident en el discurs del rei, que, si bé està escrit des de la Zarzuela, ha de passar obligatòriament per la supervisió de la Moncloa. Catalunya ha quedat relegada de les seves paraules i no hi ha menció directa a les eleccions del 14-F. De fet, fins i tot la seva crida a “respectar” la Constitució –col·locada estratègicament sobre la taula, igual que la fotografia d’ell amb la infanta Elionor, la successora al tron– es pot interpretar més com una manera d’intentar calmar els ànims de l’extrema dreta espanyola que no pas els de l'independentisme.
Felip VI, igual que fa dos anys, després que Sánchez arribés a la Moncloa a través d’una moció de censura, apel·la a la “capacitat de dialogar i arribar a acords”, en un moment en què la Moncloa reclama al PP que permeti desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial. Recorda que “els avenços i el progrés aconseguit en democràcia és el resultat del retrobament i el pacte entre espanyols després d’un llarg període d’enfrontaments i divisions”. Per això demana “respectar la pluralitat i les diferències”.
Una triple crisi per la pandèmia
Davant de la pandèmia, Felip VI admet que la “situació és greu” i, tot i llançar un missatge esperançador, dibuixa un futur incert. Se centra primer de tot en els joves, advertint que “Espanya no pot permetre’s una generació perduda”, i, en part, defensa la tasca del govern de coalició amb l’anomenat escut social contra la pandèmia: “Lluitar contra les desigualtat és una qüestió de dignitat entre els que formem una mateixa comunitat política”. Ara bé, de seguida destaca que és fonamental recuperar l’economia i en tot moment menciona que les empreses que ho estan passant malament. Una manera, de nou, de fer equilibris entre dreta i esquerra.
En definitiva, un discurs dissenyat per agradar als dos grans partits però que difícilment rebrà bones crítiques des d’Unides Podem, que feia dies que reclamava una condemna enèrgica de les “irregularitats” de l’emèrit. Unes irregularitats que el partit lila creu que cal regular a través d’una llei de la Corona que portaran els pròxims mesos al Congrés, segons ha avançat el president d’Unides Podem a la cambra, Jaume Asens. El PSOE se n’ha desmarcat de ple i, en paraules del secretari general del partit al Congrés, “la Corona està perfectament regulada en la Constitució”.